Thomas Bruce

Thomas Bruce
	;
Nom original	(en) Thomas Bruce, 7th Earl of Elgin and 11th Earl of Kincardine
Biografia
Naixement	20 juliol 1766 ; Fife (Escòcia)
Mort	14 novembre 1841 (75 anys); París
Ambaixador del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda a l'Imperi Otomà
	1801 – 1803
Ambaixador del Regne Unit a Turquia
	1799 – 1803
Ambaixador del Regne Unit a Prússia
	1795 – 1799
Membre de la Cambra dels Lords
	valor desconegut
Dades personals
Formació	Universitat de St Andrews ; Universitat de París ; Westminster School ; Harrow School
Activitat
Ocupació	diplomàtic
Ocupador	Foreign Office
Partit	Partit Tory
Membre de	Society of Dilettanti (1831–); Society of Antiquaries of Scotland (en)
Altres
Títol	Earl of Elgin (en) ; Earl of Kincardine (en)
Família	Clan Bruce (en)
Cònjuge	Elizabeth Oswald (1810–); Mary Bruce, Countess of Elgin (1799–)
Fills	Lady Mary Bruce; () Thomas BruceMary Bruce, Countess of Elgin; Lady Frances Bruce; () Thomas BruceElizabeth Oswald; George Bruce, Lord Bruce; () Thomas BruceMary Bruce, Countess of Elgin; Lady Matilda Harriet Bruce; () Thomas BruceMary Bruce, Countess of Elgin; Lady Lucy Bruce; () Thomas BruceMary Bruce, Countess of Elgin; James Bruce; () Thomas BruceElizabeth Oswald; Robert Bruce; () Thomas BruceElizabeth Oswald; Frederick Wright-Bruce; () Thomas BruceElizabeth Oswald; Augusta Stanley; () Thomas BruceElizabeth Oswald; Lady Charlotte Bruce; () Thomas BruceElizabeth Oswald; Thomas Charles Bruce; () Thomas BruceElizabeth Oswald
Pares	Charles Bruce, 5th Earl of Elgin i Martha Bruce
Germans	Charles Andrew Bruce
	Signatura

Thomas Bruce (20 de juliol de 1766 - 14 de novembre de 1841), setè Comte d'Elgin, i 11è Duc de Kincardine, va ser un diplomàtic, militar i arqueòleg anglès.

Biografia

Thomas va ser el segon fill de Charles Bruce, cinquè Comte d'Elgin i la seva dona Martha Whyte. Va rellevar al seu germà gran, William, el sisè comte, el 1771 quan només tenia cinc anys.^[1]

L'any 1785 va ingressar a l'exèrcit on va arribar a ser general de divisió i el 1790 va iniciar la seva carrera diplomàtica sent nomenat primer ambaixador a Brussel·les i després a Berlín. Del 1799 al 1802 va ostentar el càrrec d'Enviat Extraordinari a Constantinoble, a l'Imperi Otomà,^[1] i va obtenir un molt controvertit permís de les autoritats otomanes per treure de l'Acròpolis part de les escultures del Partenó d'Atenes, que van ser portades al seu país entre els anys 1803 i 1812,^[1] i que actualment són al Museu Britànic de Londres. El govern grec ha demanat la devolució de les escultures a Grècia, fins ara sense èxit.^[2]^[3]

També va fer traslladar a Londres, entre altres elements patrimonials, les columnes jòniques de l'entrada del Monestir de Dafni.

Notes

Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Thomas Bruce

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 Ceram, C. W.. El mundo de la arqueología (en castellà). 2. ed. Barcelona: Ediciones Destino, 1973, p. 47. ISBN 84-233-0819-7.
↑ «Grècia reclama als britànics el retorn de les escultures». UPI.com, 22-06-2009. [Consulta: 3 agost 2011].
↑ Sierra, Catalina. «Devuélveme el arte de mi país» (en castellà). El País, 06-04-2009. [Consulta: 3 agost 2011].

[:0-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 Ceram, C. W.. El mundo de la arqueología (en castellà). 2. ed. Barcelona: Ediciones Destino, 1973, p. 47. ISBN 84-233-0819-7.

[2] «Grècia reclama als britànics el retorn de les escultures». UPI.com, 22-06-2009. [Consulta: 3 agost 2011].

[el_pais-3] Sierra, Catalina. «Devuélveme el arte de mi país» (en castellà). El País, 06-04-2009. [Consulta: 3 agost 2011].

[1]

[2]

[3]

Registres d'autoritat	WorldCat BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) ULAN (1) NLA (1)
Bases d'informació	GEC (1)