Théodore Labarre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaThéodore Labarre

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 març 1805 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort9 març 1870 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, catedràtic, coreògraf, arpista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsRobert Nicolau Carles Bochsa, François-Joseph Naderman, François-Joseph Fétis, Victor Dourlen, André-Frédéric Eler i François Adrien Boieldieu Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAngèle Blot (en) Tradueix, Léon Gatayes i Félix Godefroid Modifica el valor a Wikidata
InstrumentArpa Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: dee83f4d-1f8c-4221-b49a-ec71874505ac Lieder.net: 26594 Discogs: 913041 IMSLP: Category:Labarre,_Théodore Allmusic: mn0001554230 Modifica el valor a Wikidata

Joseph François Théodore Labarre (París 5 de març de 1805 - 9 de març de 1870) fou un arpista i compositor francès.

Als set anys va rebre les primeres lliçons d'arpa i assolí una rara habilitat i tan excepcionals disposicions, que el 1817 la seva família decidí dedicar-lo exclusivament a la música i el feu entrar en el Conservatori, on va tenir com a mestres Boieldieu, Dourlen, Eler i Fétis.

Als divuit anys aconseguí el segon premi de composició i després d'una sèrie de concerts a Anglaterra, Suïssa i Itàlia, sent extraordinàriament aplaudit. De 1847 a 1849 fou director de l'Òpera Còmica de París i, el 1851, director de la música particular de Napoleó III.

En la seva estada a Anglaterra, va donar lliçons d'arpa a diversos alumnes, entre ells als germans Frederick i John Balsir Chatterton.

A més de nombroses composicions per a arpa i d'un Mètode per aquest instrument, va escriure les òperes:

Balls[modifica]

  • La Révolte du Sérail, (1833),
  • Jovita ou les Boucaniers, (1853),
  • La Fonti, (1855),
  • Graziosa, (1861),
  • Le roi d'Yvetot, (1865).

Bibliografia[modifica]