Vés al contingut

Tocat el cor

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaTocat el cor
Colpire al cuore Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióGianni Amelio Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióEnzo Porcelli Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióMarco Dentici Modifica el valor a Wikidata
GuióVincenzo Cerami Modifica el valor a Wikidata
MúsicaFranco Piersanti Modifica el valor a Wikidata
FotografiaTonino Nardi Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeAnna Rosa Napoli (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1983 Modifica el valor a Wikidata
Durada105 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióMilà Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0083744 FilmAffinity: 191206 Allocine: 13209 Rottentomatoes: m/colpire_al_cuore_1983 Letterboxd: blow-to-the-heart Allmovie: v85488 TMDB.org: 57966 Modifica el valor a Wikidata

Tocat el cor (títol original en italià Colpire al cuore) és una pel·lícula dramàtica italiana del 1983 dirigida per Gianni Amelio.[1] Ha estat doblada al català.[2]

Trama

[modifica]

Després de presenciar la mort, en un tiroteig amb la policia, de Sandro Ferrari (un estudiant acollit pel seu pare Dario -professor universitari- uns dies abans, a la vil·la familiar de Bèrgam), Emilio -un introvertit i despreocupat. jove milanès - pensa que el pare està implicat en terrorisme. Després comença la seva pròpia investigació personal, estudiant els moviments de Dario, fotografiant les seves trobades, posant a prova les seves conviccions ideològiques i morals.

Repartiment

[modifica]

Sobre la pel·lícula

[modifica]

Opera prima de Gianni Amelio, amb guió de Vincenzo Cerami, està ambientada a les ombrívoles Milà i Bèrgam de principis de la dècada del 1980. Rodada el 1982, amb mitjans molt limitats i en vuit setmanes, és potser la més reeixida de les pel·lícules no dedicades a un episodi concret dels anys de plom. En la seva presentació a Venècia no va estar exempt de judicis especialment contundents: els crítics es van dividir entre els que van fer costat al pare en contra del fill o viceversa, "mentre que –afirma Amelio– en les meves intencions ambdós són víctimes de les circumstàncies".[3]

Nombrosos problemes també van venir de la producció, de Rai, que va retardar vuit mesos l'estrena de la pel·lícula als cinemes i la va programar a la televisió només cinc anys després. El supervisor de la Rai Paolo Valmarana, tot i que definit pel director com un dels més correctes amb qui ha treballat mai, va imposar la inserció en la part final d'un diàleg retòric en què es deixava clar que la pel·lícula no justificar de qualsevol manera el terrorisme.[4]

De nou el director, en el comentari inclòs a l'edició del DVD, relata que va rodar una escena crucial amb un sol pla seqüència precisament per evitar la possibilitat de talls de censura al diàleg.[5]

Curiositats

[modifica]

Els interiors de la casa dels protagonistes van ser rodats a la casa de Paolo Taviani, que en aquell moment es trobava als Estats Units.

La revelació de la pel·lícula va ser el nouvingut Fausto Rossi, fill de l'arquitecte Aldo Rossi: en la seva primera actuació com a actor, va protagonitzar al costat de la seva pròpia mare, Sonia Gessner, que interpreta la mare d'Emilio i el la germana Vera Rossi, que interpreta la germana d'Emilio. Aleshores, el jove va doblar tota la pel·lícula (l'àudio en directe no era utilitzable perquè Trintignant actuava en francès), millorant, segons el judici d'Amelio, també l'expressió en diverses escenes.

Malgrat l'èxit de la pel·lícula, i el reconeixement personal obtingut, Rossi mai més va voler tornar a fer altres pel·lícules.

Reconeixements

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Roberto Poppi. Dizionario del cinema italiano: I film. Gremese, 2000, 1996. ISBN 887742429X. 
  2. Tocat el cor a esadir.cat
  3. Svet Atanasov «DVD Video Reviews - Blow to the Heart». , 01-05-2007.
  4. Colpiti al cuore: gli anni di piombo secondo il cinema, Cinecittà News, 26 de novembre 2019
  5. Colpire al cuore ⋅ Il film di Gianni Amelio in dvd, di Manuel Bellicchi, 12 Gennaio 2005
  6. Enrico Lancia. I premi del cinema. Gremese Editore, 1998, 1998. ISBN 8877422211. 
  7. «VENICE 1982 – THE 39th INTERNATIONAL FILM FESTIVAL». [Consulta: 6 octubre 2013].

Enllaços externs

[modifica]