Sabre cuafí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Trichiurus lepturus)
Infotaula d'ésser viuSabre cuafí
Trichiurus lepturus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN190090 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreScombriformes
FamíliaTrichiuridae
GènereTrichiurus
EspècieTrichiurus lepturus Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
  • Clupea haumela (Forsskål, 1775)
  • Trichiuris haumela (Forsskål, 1775)
  • Trichiurus argenteus (Shaw, 1803)
  • Trichiurus coxii (Ramsay & Ogilby, 1887)
  • Trichiurus haumela (Forsskål, 1775)
  • Trichiurus japanicus (Temminck & Schlegel, 1844)
  • Trichiurus japonicus (Temminck & Schlegel, 1844)
  • Trichiurus lajor (Bleeker, 1854)
  • Trichiurus lepturus japonicus (Temminck & Schlegel, 1844)
  • Trichiurus malabaricus (Day, 1865)
  • Trichiurus nitens (Garman, 1899)
  • Trichurus lepturus (Linnaeus, 1758)
  • Trichyurus lepturus (Linnaeus, 1758)[1]
Exemplars a la venda en un mercat de Tòquio
Dibuix de sabre cuafí

El sabre cuafí (Trichiurus lepturus) és una espècie de peix pertanyent a la família dels triquiúrids.[2]

Descripció[modifica]

  • Pot arribar a fer 234 cm de llargària màxima (normalment, en fa 100) i 5.000 g de pes.
  • Cos molt allargat i comprimit.
  • 3 espines i 130-135 radis tous a l'aleta dorsal i 100-105 radis tous a l'anal.
  • Aleta dorsal relativament alta.
  • Absència de les aletes caudal i pèlviques.[3][4][5]

Reproducció[modifica]

Les larves i els ous són pelàgics.[6][7][8]

Alimentació[modifica]

Els juvenils es nodreixen principalment d'eufausiacis, petits crustacis planctònics pelàgics i peixets, mentre que els adults mengen sobretot peixos i, de tant en tant, calamars i crustacis.[9][10]

Depredadors[modifica]

És depredat per la llampuga (Coryphaena hippurus) (al Brasil), Istiophorus albicans (els Estats Units), Cynoscion guatucupa (el Brasil), Scomberomorus niphonius, Scomberomorus sierra (Colòmbia), la tonyina d'aleta groga (Thunnus albacares),[11] Saurida tumbil (les illes Filipines),[12] Rachycentron canadum,[13] el tallahams (Pomatomus saltatrix) (el Brasil),[14] Pseudotolithus senegalensis (Nigèria), Euthynnus affinis (Taiwan), el tauró de puntes negres (Carcharhinus limbatus) (Sud-àfrica),[15] el tauró fosc (Carcharhinus obscurus) (Sud-àfrica),[16] Carcharhinus porosus (el Brasil)[17] i el dofí del Plata (Pontoporia blainvillei) (l'Uruguai).[18][19][20]

Hàbitat[modifica]

És un peix d'aigua salada i salabrosa, amfídrom,[21] bentopelàgic i de clima subtropical (49°N-54°S, 114°W-180°E) que viu entre 0-589 m de fondària (normalment, entre 100 i 350).[22][3]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a les aigües temperades i tropicals de tots els oceans.[3]

Ús comercial[modifica]

Es comercialitza en salaó, assecat o congelat i té un sabor excel·lent quan és fregit, a la planxa o en forma de sashimi (si és fresc).[23][3]

Observacions[modifica]

És inofensiu per als humans i la seua esperança de vida és de 15 anys.[24][3]

Referències[modifica]

  1. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  2. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 FishBase (anglès)
  4. ↑ Claro, R., 1994. Características generales de la ictiofauna. p. 55-70. A R. Claro (ed.) Ecología de los peces marinos de Cuba. Instituto de Oceanología Academia de Ciencias de Cuba i Centro de Investigaciones de Quintana Roo.
  5. ↑ Sanches, J.G., 1991. Catálogo dos principais peixes marinhos da República de Guiné-Bissau. Publicações avulsas do I.N.I.P. Núm. 16. 429 p.
  6. ↑ Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  7. ↑ Parin, N.V., 1986. Trichiuridae. P. 976-980. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 2.
  8. ↑ Kwok, K.Y. i I.-H. Ni, 1999. Reproduction of cutlassfishes Trichiurus spp. from the South China Sea. Mar. Ecol. Prog. Ser. 176:39-47.
  9. ↑ Nakamura, I. i N.V. Parin, 1993. FAO Species Catalogue. Vol. 15. Snake mackerels and cutlassfishes of the world (families Gempylidae and Trichiuridae). An annotated and illustrated catalogue of the snake mackerels, snoeks, escolars, gemfishes, sackfishes, domine, oilfish,. cutlassfishes, scabbardfishes, hairtails, and frostfishes known to date. FAO Fish. Synop. 125(15):136 p.
  10. ↑ Caverivière, A. i G.A.R. Andriamirado, 1997. Minimal fish predation for the pink shrimp Penaeus notalis in Senegal (West Africa). Bull. Mar. Sci. 61(3):685-695.
  11. ↑ Kornilova, G.N., 1980. Feeding of yellowfin tuna, Thunnus albacares, and Bigeye tuna, Thunnus obesus, in the Equatorial zone of the Indian ocean. J. Ichthyol. 20(6):111-119.
  12. ↑ Tiews, K., A. Mines i I.A. Ronquillo, 1972. On the biology of Saurida tumbil (Bloch, 1801), Family Synodontidae in Philippine waters. The Philipp. J. of Fish. 10(1-2):1-29.
  13. ↑ Franks, J.S., N.M. Garber i J.S. Warren, 1996. Stomach contents of juvenile cobia, Rachycentron canadum, from the northern Gulf of Mexico. Fish. Bull. 94:374-380.
  14. ↑ Silvano, R.A.M. i A. Begossi, 2005. Local knowledge on a cosmopolitan fish ethnoecology of Pomatomus saltatrix (Pomatomidae) in Brazil and Australia. Fish. Res. 71:43-59.
  15. ↑ Dudley, S.F.J. i G. Cliff, 1993. Sharks caught in the protective gill nets off Natal, South Africa. 7. The blacktip shark Carcharhinus limbatus (Valenciennes). S. Afr. J. Mar. Sci. 13:237-254.
  16. ↑ Smale, M.J., 1991. Occurence and feeding of three shark species, Carcharinus brachyurus, Carcharinus obscurus and Sphyrna zygaena, on the eastern Cape coast of South Africa. S. Afr. J. Mar. Sci. 11:31-42.
  17. ↑ Lessa, R. i Z. Almeida, 1997. Analysis of stomach contents of the smalltail shark Carcharhinus porosus from northern Brazil. Cybium 21(2):123-133.
  18. ↑ Fitch, J.E. i R.L. Brownell, Jr., 1971. Food habits of the franciscana Pontoporia blainvillei (Cetacea: Platanistidae) from South America. Bull. Mar. Sci. 21(2):626-636.
  19. ↑ FishBase (anglès)
  20. ↑ Lucena, F.M., T. Vaske, Jr., J.R. Ellis i C.M. O'Brien, 2000. Seasonal variation in the diets of bluefish, Pomatomus saltatrix (Pomatomidae) and striped weakfish, Cynoscion guatucupa (Sciaenidae) in southern Brazil: implications of food partitioning. Environ.Biol. Fish. 57:423-434.
  21. ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  22. ↑ Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999.
  23. ↑ Nakamura, I., 1995. Trichiuridae. Peces sables, cintillas. P. 1638-1642. A: W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (eds.). Guia FAO para Identificación de Especies para los Fines de la Pesca. Pacífico Centro-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma.
  24. ↑ Chen, W.Y. i S.C. Lee, 1982. Age and growth of the ribbonfishes Trichiurus (Perciformes: Trichiuridae) of Taiwan. Bull. Inst. Zool., Acad. Sin. 21(1):9-20.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sabre cuafí
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sabre_cuafí&oldid=32893985»