Un món feliç

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Emoji u1f4d6.pngUn món feliç
Tipus llibre
Títol original Brave New World
Autor Aldous Huxley
Llengua Anglès
Lloc Londres
País Regne Unit
Gènere Ciència-ficció
Publicació 1932
Editorial Chatto & Windus
Pàgines 228
Capítols 18
Lloc de la narració Londres
Premis NPR Top 100 Science Fiction and Fantasy Books
ISBN 2-266-02310-1
OCLC 20156268
Modifica dades a Wikidata

Un món feliç (Brave New World, en la seva versió original) és una novel·la d'Aldous Huxley. Es tracta d'una distopia o utopia inversa per a criticar el present.

Transcorre a Londres el 2540 dC i anticipa el desenvolupament de la tecnologia reproductiva, la biotecnologia i l'ensenyament durant el son que, junts, provoquen un fort canvi social. Huxley respon en aquest llibre amb una revaloració en forma d'assaig anomenada Brave New World revisited (Nova visita a un món feliç) (1958), i amb la seva novel·la final, anomenada Island (L'illa) (1962).

Argument[modifica | modifica el codi]

Les persones del futur busquen la diversió a partir de la droga (soma), el consumisme i el sexe, i han eliminat les possibles fonts de patiment, com la família o l'amor. L'estat controla la vida dels individus i els classifica en diferents classes socials rígides, amb funcions ben determinades i poc marge per a la llibertat.

Personatges principals[modifica | modifica el codi]

Bernard Marx i Lenina Crowne. Els dos personatges (els noms dels quals fan al·lusió al líder soviètic Lenin i al fundador del comunisme Karl Marx) presenten punts de vista oposats d'aquesta societat. Lenina és la perfecta ciutadana, feliç i "pneumàtica", conforme amb el seu comportament, complint la seva funció en la societat, que es relaciona amb tots els homes amb qui pot, però bastant incapaç d'exercir la seva llibertat de pensament; ella no reconeix el seu amor pel "Salvatge", amb un conflicte emocional amb el seu condicionament. Per oposició, Bernard Marx té alguna cosa estranya, intel·lectualment elevat però físicament més petit que l'alfa mitjà, s'enfronta (o almenys creu enfrontar-s'hi) a problemes socials, incloent-hi el rebuig social per part de les dones de la seva casta i falta de respecte per part de les castes inferiors. Com a resultat, s'ha convertit en un inadaptat social, avergonyit quan tracta de propiciar cites amb dones, desinteressat amb els esports, prefereix ser miserable que prendre soma i sovint expressa opinions d'inconformisme. El comportament inacceptable de Bernard el posa en problemes amb el seu cap, el director del laboratori de criança i condicionament. Tanmateix, Bernard obté permís per visitar la reserva salvatge, on hi porta Lenina.

Interpretació[modifica | modifica el codi]

En un estat únic on tot està ordenat, no queda marge per a la llibertat i els lligams emocionals, aspectes que per a l'autor són el més necessari per a la felicitat. Les prioritats d'aquesta societat falsament utòpica passen per l'hedonisme superficial, el consum i la productivitat, oblidant els valors humanistes.

Apareixen referències a esdeveniments i personatges històrics reals, com els líders del marxisme, Henry Ford o institucions britàniques. Critica la industrialització excessiva i el paper arrogant de l'estat, que es creu capaç de decidir pels ciutadans.

L'estat mundial[modifica | modifica el codi]

Història[modifica | modifica el codi]

El calendari de l'estat mundial té l'any 1856 com a inici, en ser aquest l'any del naixement de Henry Ford, a qui consideren pare de tota la societat, i les seves dates són denominades com aF (abans de Ford) i dF (després de Ford). La Guerra dels Nou anys que cita la novel·la ocorregué l'any 141 del seu calendari, que correspon a l'any 1997 del nostre. Se suposa que és una guerra que afectà la major part del planeta; sorgiria a Europa i causà grans danys, provocats per les armes químiques creades per xips del sieb, usades en aquesta. La guerra provocà un col·lapse de l'economia mundial, i els líders mundials decidiren fer front a les catàstrofes imposant les noves tecnologies en tots els territoris del planeta. Aquesta decisió va provocar una gran resistència, per la qual cosa varen decidir un canvi de política; s'inicià una campanya pacífica, creant l'estat mundial, en què se censurava tot el que no convenia a l'estat: museus tancats, literatura eliminada, destrucció de monuments... En l'època en què s'ubica la història, l'estat mundial està completament establert i gairebé tots els ciutadans de la Terra estan sota el seu control absolut.

Geografia política[modifica | modifica el codi]

Tot el planeta està unificat en un únic estat mundial, governat per deu controladors mundials, establerts en diverses ciutats clau: han quedat poques àrees aïllades com a "reserves salvatges", incloent-hi parts de Nou Mèxic, Amèrica del Sud, Samoa, i un grup d'illes a la costa de Nova Guinea. Una conversa entre John i el controlador mundial d'Europa occidental, Mustafà Mond, revela detalls posteriors de la geografia política de l'estat mundial. Mond hi explica que àrees que tenen molt pocs recursos no són "civilitzades" pel govern. Com a conseqüència, aquestes àrees queden com a reserves i la vida local hi continua. Les illes de tot el planeta, com Islàndia i les Illes Malvines, són reservades per als ciutadans de l'estat mundial que no desitgen viure dins d'aquest o no encaixen en la vida social normal.

Població[modifica | modifica el codi]

Els dos mil milions d'habitants de l'estat mundial estan dividits rígidament en cinc classes o castes. La societat és controlada pels alfes i els seus subordinats, betes. A sota, en ordre descendent a nivell mental i d'intel·ligència, s'hi troben els gammes, deltes i èpsilons. Cada casta és posteriorment dividida en "més" i "menys". En el pinacle de la societat estan els alfa "doble-més", per ser feliços al seu mode i no ressentir-se amb les altres castes. Tanmateix, alhora, tots els membres de la societat són instruïts de manera repetitiva amb la idea que tots són igualment importants en la societat. Els ciutadans de l'estat mundial gaudeixen l'harmonia ètnica al llarg de tot el planeta. Encara que Anglaterra està poblada en la seva major part per caucàsics, la població també conté proporcions ètniques substancials. Quan visità la fàbrica de productes elèctrics a Londres, John veu blancs i negres treballant junts. L'únic "enamorament" de la novel·la, el protagonitzen un heroi negre i una noia blanca. El director dels cultius descriu com els bebès són conreats sense importar el grup ètnic, i que blancs, negres i hispans són produïts al viver central de Londres.

Cada casta s'identifica amb un color[1] i té alguns trets que la diferencien de la resta:

Casta Color Tret diferencial Exemples
Alfa Blanc grisós
  • Individus molt intel·ligents.
  • Ocupen càrrecs de direcció en la comunitat.
  • Duen a terme les feines més complexes que requereixen una major habilitat mental.
Beta (Indefinit)
  • Intel·ligència avançada.
  • Treballs menys complexos que els realitzats pels alfa.
  • Creats a partir de la fecundació in vitro. Són genèticament variats.
  • Fanny (infermera)
  • Lenina (infermera)
  • Linda (infermera)
Gamma Verd
  • No destaquen per tenir una intel·ligència notable.
  • Treballen a les fàbriques o als hospitals.
  • Són criats pel mètode Bokanovsky, fet que fa que siguin molt semblants entre si.
  • Es divideixen en grups de 96 individus iguals.
Delta Caqui
  • Escassa intel·ligència.
  • Treballen a les fàbriques o com a conductors de vehicles.
  • S'interessen per molt pocs àmbits.
  • Han de desplaçar-se en monorail.
Èpsilon Negre
  • Titllats d'estúpids.
  • Posseeixen una intel·ligència gairebé animal.
  • Realitzen les tasques més simples de la comunitat: serveixen la resta de castes.
  • Tenen feines com pujar i baixar els ascensors.

Tecnologia[modifica | modifica el codi]

La vida en l'estat mundial està dominada per una tecnologia bastant avançada, que influeix en tots els aspectes de la vida. L'esport, un pilar de l'estat mundial, consisteix en diversos jocs desenvolupats usant artefactes d'alta tecnologia, per a mantenir ocupades les fàbriques. Jocs com "tennis superficial", i "golf electromagnètic" són les majors distraccions per a tots els nivells de la societat. Està prohibit crear un nou joc que no tingui almenys un artefacte més que el joc que ja hagi estat creat. Un altre aspecte clau d'entreteniment són els "enamoraments", una versió d'alta tecnologia de les pel·lícules. Els usuaris del cinema (anomenat cinema sensible) col·loquen les mans als poms de metall a l'extrem dels braços de la cadira, i això els permet sentir les sensacions físiques dels actors en pantalla (aquestes semblen ser només per a pel·lícules sexuals). Uns altres artefactes d'entreteniment d'alta tecnologia apareixen contundentment en el llibre, incloent-hi caixes de música sintètica, òrgans d'essències (instruments musicals que combinen la música amb aromes agradables), òrgans de color (combinen música amb llum brillant) i televisió. La tecnologia de transport també està altament avançada. La forma principal de transport urbà és l'helicòpter (que sembla ser un avió d'hèlices), amb variacions que inclouen "taxicòpters" i "esporticòpters", costosos i de gran categoria. Per a les castes més inferiors, s'utilitza el monorail d'alta velocitat per a anar a la zona rural. A nivell de mobilització global, es manegen avions amb forma de coets, el color dels quals determina la seva destinació.

Als vivers i centres de condicionament, la tecnologia avançada s'empra en la creació de nous embrions. A més de l'equip de laboratori d'alta tecnologia, els vivers tenen màquines per a condicionar els embrions entubats a la calor, moviments sobtats i malalties, permetent-los acomplir llurs labors predestinades en climes específics. Els nens ja nascuts són exposats als centres de condicionament a una diversitat d'aparells avançats que ajuden a modelar-los en llurs papers predeterminats. En els primers capítols, els nens delta són entrenats per odiar el camp i els llibres en un procés que involucra clàxons i electrocució. La hipnopèdia es realitza utilitzant altaveus instal·lats als llits. Uns altres aspectes de la vida reben una gran influència de la tecnologia avançada. La majoria de la roba es fa amb materials fins i sintètics, com acetat i viscosa. Els homes s'afaiten mitjançant raors electrolítics i consumeixen una goma de mastegar amb hormones sexuals. Els ciutadans poden relaxar-se emprant màquines de massatges i l'omnipresent "soma" (la novel·la revela que, encara que aquest és ingerit en forma de tauleta, pot també ser vaporitzat per formar un núvol anestèsic, com succeeix quan John llença les tauletes per la finestra).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Traduccions al català[modifica | modifica el codi]

  • Un món feliç. Traducció de Ramon Folch i Camarasa. Introducció d'A. Munné-Jordà. Editorial Proa. Col·lecció dirigida per Llorenç Soldevila. Barcelona, 2008.
  • Un món feliç. Editorial Labutxaca, 2010.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Un mundo feliz» (en espanyol). [Consulta: 31 juliol 2015].