Vés al contingut

Urània

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Urània (deessa)».
Infotaula personatgeUrània

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspersonatge de la mitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAmphimarus (en) Tradueix i Apol·lo Modifica el valor a Wikidata
MareMnemòsine Modifica el valor a Wikidata
PareZeus Modifica el valor a Wikidata
FillsLinos i Himeneu Modifica el valor a Wikidata
GermansClio, Cal·líope, Melpòmene, Euterpe, Terpsícore, Èrato, Polímnia i Talia Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part demusa Modifica el valor a Wikidata
Urània, musa de l'astronomia, de la Ciutat del Vaticà.

Urània és la menor de les nou muses gregues. Inspira l'astrologia i les poesies basades en el cel: per això sempre vesteix de blau. També se la considera inspiradora de les matemàtiques i altres ciències, per això al seu voltant es veuen instruments de mesura com el compàs. Algunes tradicions sostenen que no és filla de Zeus, sinó d'Urà —d'on li prové el nom—, fet que explicaria que no patrocinés un art sinó el coneixement. Porta una diadema i una capa plenes d'estrelles. Urània, fou el sobrenom d'Afrodita com a representant de l'amor pur.

Se la representa vestida de blau, color de la cúpula celeste. A la seva vora hi té un globus terraqüi en el qual mesura posicions amb un compàs que porta en una de les seves mans. Té una corona o diadema formada per un grup d'estrelles. Als seus peus, hi sol haver alguns instruments de matemàtiques, raó per la qual alguns la consideren musa de les matemàtiques i de totes les ciències exactes.

Fou mare d'Himeneu.

Bibliografia

[modifica]
  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 217.