Usuari:Anaruuurv
| Etiquetes d'usuari | ||
|---|---|---|
|
Iván Illich
[modifica]| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 setembre 1926  Viena (Àustria) |
| Mort | 2 desembre 2002 (76 anys) Bremen (Alemanya) |
| Causa de mort | càncer de cervell |
| Ideologia | Anarquista |
| Religió | Catolicisme |
| Formació | Università degli Studi di Firenze Pontifícia Universitat Gregoriana Universitat de Salzburg |
| Activitat | |
| Camp de treball | Ecologia política, Societat industrial i pedagog |
| Lloc de treball | Cuernavaca |
| Ocupació | sacerdot catòlic, antropòleg, escriptor, sociòleg, crític literari, pedagog, filòsof, historiador, teòleg |
| Ocupador | Pontifícia Universitat Catòlica de Puerto Rico (1956–1960) Clergues Regulars de les Escoles Pies Universitat Estatal de Pennsilvània |
| Moviment | Decreixement i ecologisme |
| Influències | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Premis | |
| |
| Lloc web | ivanillich.org.mx |
| |
Iván Illich (Viena, 4 de setembre de 1926 - Bremen, 2 de decembre de 2002) va ser un home molt polifacètic amb diverses ocupacions: escriptor, pedagog, filòsof, historiador, crític literàri, antropòleg i assagista mexicà d'origen austríac.
Des de la seva joventut va tindre una viva curiositat humanística, va cursar estudis superiors de Teologia i Filosofia a la Universitat Pontifícia Gregoriana de Roma, per acabar completant la seva rica formació acadèmica a la Universitat de Salzburg. [1]
A més va destacar en virtut de l'aplicació de les lleis nazis antisemites que l'afectaven per causes de la seva ascendència materna.[2]
Vida
[modifica]Quan tenia vint-i-cinc anys, va anar a la recerca de noves possibilitats professionals, va emigrar als Estats Units d'Amèrica i, gràcies als seus amplis coneixements teològics, va estar escollit pel Vaticà per a la carrera diplomàtica, però va preferir exercir el ministeri pastoral, i va ser nomenat pel cardenal Spellman vicerector de l'Església de l'Encarnació a Nova York, una parròquia de feligresia irlandesa i porto-riquenya; però aviat va haver de trencar els seus vincles amb la jerarquia eclesiàstica, ja que les seves teories pedagògiques, eren molt agressives amb qualsevol forma de poder institucional, es mostraven especialment crítiques amb l'Església catòlica i amb el protagonisme que aquesta havia exercit durant segles en matèria educativa.
En 1956 es va traslladar a Puerto Rico per ocupar el càrrec de vicerector de la Universitat de Ponce (de filiació catòlica. La seva relació amb la Universitat de Ponce va acabar a causa del seu desacord amb el Bisbe de la diòcesi que havia prohibit als catòlics de jurisdicció votar a favor d'un governador que es proclamava favorable al control de la natalitat.). Després de romandre a l'illa durant quatre anys, es va consagrar a la redacció i difusió de les seves radicals idees pedagògiques per tot l'àmbit hispanoamericà, on aviat va aconseguir un notable prestigi que li va conduir a assessorar directament la política educativa del govern bolivià presidit per Alfredo Ovando Candía. També cal remarcar que va ésser una activitat en la qual va col·laborar amb el brillant pedagog brasiler Paulo Freire.[1]
En 1971, ja amb alguns títols publicats, Iván Illich de retorn a Nova York, al mateix temps que professava en la Fordham University, va fundar el Centre d'informació Intercultural que va donar lloc al Centre Intercultural de Documentació de Cuernavaca (CIDOC) fundat en 1961. Des de 1964 Illich va dirigir en el CIDOC seminaris sobre alternatives institucionals en la societat tecnològica. Les opinions d'Illich sobre la desburocratización de l'Església en el futur van fer del CIDOC un centre de controvèrsia eclesiàstica pel qual Illich va secularizar el centre en 1968 i va abandonar la seva carrera sacerdotal en 1969. [2]
Entre les seves obres més influents en els estudis pedagògics de l'últim terç del segle XX, figuren alguns títols tan notables com:
- La escuela, esa vieja y gorda vaca sagrada (1968)
- Una sociedad sin escuela (1971)
- Herramientas para la convivencialidad (1973)
- Energía y equidad (1973)
- Némesis médica: la expropiación de la salud (1975)
- Educación sin escuelas (1975)
- La sociedad desescolarizada (1978)
- La escuela y la represión de nuestros hijos (1979) -escrita amb la col·laboració de Hildegard Lüning-.
- Shadow-work (1981)
- Producir (1982)
- Ecofilosofías (1984)
- En América Latina, ¿para qué sirve la escuela? (1985)
- La educación (1986) -escrita amb la col·laboració de Paulo Freire-
- H2O y las aguas del olvido (1989).
La tesi fonamental que encoratja totes aquestes obres afirma que cap de les institucions tradicionals de la societat industrial s'adequa a les necessitats reals del món actual, per la qual cosa és necessària una revisió de totes elles, començant per la qual Iván Illich considera com la més perniciosa: l'escola. Segons el radical pensador mexicà, l'educació pedagògica sostinguda institucionalment per l'escola tradicional s'ha convertit en una mercaderia pobra de valors ètics i concebuda únicament com un hàbil instrument per a la formació d'escolars utilitaristes i competitius.
Per posar fi a aquesta constant immersió dels educands en els dominis de l'agressivitat materialista, Iván Illich proposa l'aprofitament d'altres "canals del saber" que, en la seva opinió, haurien de servir d'alternativa a l'anquilosada rigidesa de l'escola institucional i la política educativa implantada en totes les nacions d'Occident.
I és en aquest marc concret on sorgeix la seva proposta pedagògica més radical i revolucionària, la denominada "corrent de desescolarització", que comença per establir de forma taxativa que la major part dels coneixements útils per a un individu de la societat contemporània s'adquireixen fora de l'escola (és a dir, en contacte directe amb l'entorn familiar, les experiències sociopolítiques i les vivències culturals).
Tanmateix, La sociedad desescolarizada és un dels molts aspectes del conjunt de crítiques que Illich va construir sobre educació i les seves institucions al llarg de tota la seva carrera professional.[3] Illich proposa en la seva teoria "des escolaritzar" l'educació, fomentar l'aprenentatge informal i potenciar la creativitat de l'individu dins de l'entorn social en què es mou, sense sotmetre-ho als rígids estaments de l'escola institucional.
Bibliografía
[modifica]- Illich, Ivan. (1978). Deschool Society (4ª ed.). Barcelona, SPAIN: Barral Editores.[2]
Referències
[modifica]- Ruiza, M. (2004). Bibliografías y Vidas, la Enciclopedia biográfica en línea, Iván Illich.[4]
- Estudios antagonistas. (29/07/13). La Sociedad Desescolarizada -Ivan Illich- (Resumen). [5]
- Belén Sanz, A. (25/10/11). Resumen de la Sociedad Descolarizada Ivan Illich. [6]
- Salgado Garcia, E. ( 01/2013). De la Sociedad Desescolarizada de Iván Illich, a la Escuela en la Nube de Sugata Mitra.[7]
- ↑ 1,0 1,1 «Biografia de Iván Illich la encicloedia biográfica en línea».
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Illich, Iván. Deschool Society (en castellà). Quarta edició. Barcelona: BARRAL EDITORES, Març,1978, p. 148. ISBN 84-211-0300-8.
- ↑ «BASE DE DADES: IVÁN ILLICH».
- ↑ «Bibliografías y Vidas, la Enciclopedia biográfica en linea».
- ↑ «La Sociedad Desescolarizada -Ivan Illich- (Resumen)».
- ↑ «RESUMEN LA SOCIEDAD DESESCOLARIZADA IVAN ILLICH».
- ↑ «[https://www.researchgate.net/profile/Edgar_Salgado_Garcia/publication/311297179_De_la_Sociedad_Desescolarizada_de_Ivan_Illich_a_la_Escuela_en_la_Nube_de_Sugata_Mitra/links/5840d34808ae61f75dceeeb4/De-la-Sociedad-Desescolarizada-de-Ivan-Illich-a-la-Escuela-en-la-Nube-de-Sugata-Mitra.pdf De La Sociedad Desescolarizada, de Iván Illich, a la Escuela en la Nube, de Sugata Mitra]».