Usuari:Amadalvarez/Projecte en curs

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure


RENAIXEMENT FLAMENCS

Bàrroc Països Baixos[modifica]

    • Pintura barroca als Països Baixos. Revisar ............Pintura barroca
      • Museu Stadel: Col·lecció no provinent de la noblesa o l'església, sinó dels ciutadans de Frankfurt per a ells mateixos en una demostració d'independència cívica, a partir de la col·lecció del empresari Johann Friedrich Stadel. No grans quadres, no per palaus; mides mitjanes per decorar llars de gent econòmicament solvent d'Amsterdam, Haarlem o Roterdam, com comerciants o banquers. El progrés manifesta un signe d'identitat de l'evolució de l'èlit burgesa dels nous països Baixos independitzats de la corona espanyola. Una societat que volia reconèixer els seus valors amb els quadres que decoraven les seves estances.
        • Paisatge. La costa va ser un element clau en el desenvolupament econòmic dels Països Baixos, en proporcionar la pesca i el comerç marítim, si bé també va ser la porta d'entrada als atacs enemics. Aquest tipus de pintura varen tenir una alta demanda de la burgesia flamenca i holandesa del segle XVII i es va relacionar estretament el paisatge amb la pintura holandesa. Qui millor va captar els cels i el mar va ser Jan van Goyen qui va donar un impuls al paisatgisme incorporant la planúria holandesa i els paisatges de dunes. Destaquen en aquest gènere les peces de gabinet de petit format, sovint fetes sobre planxa de coure, pensades no per a ser penjades a les parets, sinó per guardar-les en armaris de gabinet per a ser contemplades en ocasions especials. Eren peces pensades per a ser observades de prop.
        • Natura morta. Establert com a gènere pictòric independent a finals del segle XVI als Països Baixos i Itàlia. Abans només apareix com un element complementari dins d'obres de caràcter religiós o cortesà. Per la crítica dels XVII el gènere ocupava un lloc secundària al representar objectes inanimats. L'execució detallista va compensar-ho generant interès entre els col·leccionistes esdevenint molt cobdun iciades. No eren una reproducció del mon visible: 1) les fors de Brueghel són de moments diferents de floració i que mai van poder estar juntes, quelcom que s'ha interpretat com la cel·lebració de la bellesa de la creació de Déu i el missatge de que totes les coses moren; contenen un missatge de Vanitas molt propi del barroc, recordant a l'espectador que ha de morir i que havia de pensar en el benestar espiritual de la seva ànima més enllà de la mort; 2) contenint interpretacions alegoriques o morals i una manifestació de l'estatus del propietari, representant objectes més valuosos quan més gran era la fortuna del seu propietari. Varen canviar els productes locals per bens de luxe : cristalleries mediterrànies, porcelana xinesa o conxes marines exòtiques. Reflectien l'evolució d'una societat acabdalada cap a una més aristocràtica, moment que comencen a aparèixer els motius de cacera.
        • Història i al·legoria. Reproducció temes bíblics, poesia i obres literàries. estudiosos i destres per a reproduir fidelment l'obra representada i fer-la més comprensible a l'espectador. Rembrandt transmet els estats emocionals dels personatges, representant els moments de màxima tensió de l'escena. "Rei david tocant l'arpa", quadre de Rubens (estudi del cap d'un ancià) modificat després de la mort de rubens per Jan Boeckhorst que li va afegir les mans, l'arpa, l'armiño.
        • Retrat. Cumplien una funció social en representar l'estatus del personatge i la seva família. Apareixen els retrats de grup representació personatges d'una mateixa associació o vincle professional, si bé majoritàriament eren de tipus familiar. Varen estar de moda els retrats amb una parella, significant el compromís de reforç del vincle. Els retratistes s'especialitzaven per ciutat on tenien una clientela habitual. El retratista més famós de Harleem va ser Frans Hals, amb uns traços propers al abstracte; a Amsterdam va destacar Rembrandt amb poses i enquadraments poc habituals. L'ambientació d'interiors senyorials i les vestimentes dels personatges eren les pistes per manifestar el seu nivell i importància social. Amb tot, no es tracta e retrats de l'aristocràcia, sinó de retrats de burgesos adinerats, i això era molt important en la mesura que trencava amb l'estil propi dels flamencs catòlics vinculats a la corona espanyola. A finals del segle XVII l'elit va tornar a voler ser representada de forma més propia de l'aristocràcia, i varen aparèixer retrats de personatges a cavall en escenes de cacera. També destaca l'aire natural i alegre dels retrats de nens captats per Pieter Soutman o Cornelis de Vos.
        • Pintura de gènere interior. Pintures de denúncia de costums amorals i vida depravada, que varen causar el màxim interès dels pròspers burgesos que s'apartaven d'aquestes costums. La pintura es caracteritza per tenir un traç visible, rústic, d'aspecte desordenat potser com els temes que reflecteix. Guggenheim - La Edad de Oro. RTVE.
      • Caravaggistes d'Utrecht
      • Frans Hals. retrat
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Amadalvarez/Projecte_en_curs&oldid=15211026»