Usuari:Blofblinks/proves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaParashurama
També conegut com Rama Jamadagnya, Rama Bhargava, o Veerarama

Representació d'en Parashurama amb la destral. Aquesta aquarel·la forma part de la col·lecció del Museu Britànic.
Biografia
NaixementTetra Yuga (o segona era). Parashurama Jayanti aniversari del avatar.
Dades personals
ReligióVenerat per la religió hinduista, sobre tot per la vessant del vixnuisme, com a membre del Dashavatara.
IconografiaNormalment es representa portant una destral (paraśhu) que li va entregar el Déu Xiva.
Família
ParesJamadagni i Renuka

Parashurama ( en sànscrit s’escriu परशुराम, segons els criteris de IAST la seva pronunciació seria Paraśurāma) es el nom del sisè avatar del Déu hinduista Vixnu[1][2][3]

La cosmovisió hindú, des de l’antiguitat, i de la mateixa manera que altres religions, planteja la dicotomia entre el bé i el mal, els quals tenen una traducció en termes de divinitats i dimonis. Aquestes dues forces oposades s’equilibren, però hi ha moments que es desestabilitzen. Això es produeix a través de la imposició d’una força demoníaca, o dolenta, sobre la resta. En aquest moment es quan el Déu Vixnu descendeix a la terra, i lluita contra aquesta entitat, per poder retornar a un correcte estadi d’harmonia. Les intervencions de Vixnu a la terra es fan a través de la adopció d'un avatar per part de la divinitat.

Es recullen fins a deu, alguns dels mes coneguts son Krixna, o Buda, entre altres[4]. Parashurama va precedir a Vamana, i el va succeir el rei Rama, com avatars de Visnu[5](en relación amb l'odre que estipula el Dashavatara[6]), amb el qual no s'ha de confondre, degut a que comparteixen el mateix nom, encara que es fa la distinció a través d'afegir parashu, que es pot traduir com destral. Per tant, el seu nom es pot traduir literalment como Rama amb destral[1]. Així mateix, cal senyalar que Parashurama va posar a proba al següent avatar d'en Vixnu, que era el rei Rama. Per aquest motiu, en algunes representació poden aparèixer les dues figures, representant la competició amb l'arc, que va proposar en Parashurama al monarca[7][8].

Es convenient destacar la aparició de Parashurama dintre de Kali Yuga, o quarta era, on servirà com guia per Kalki ( l'ultim avatar de Vixnu), qui apareixerà dintre d’aquest període per lluitar contra el dimoni Kali, el qual dóna nom a aquesta era futura, que s’entén com la màxima degradació de la humanitat. Per aquest motiu, Kalki haurà, no només d’exterminar a Kali, sinó també a tota la humanitat, per poder iniciar un nou període[9][10]. Realment, Parashurama es situa durant la Treta Yuga ( o segona era), que es caracteritza per un moment convuls on es produeixen diverses guerres entre governants, que volen dominar el món.

Origen[modifica]

Aparició de Parashurama en textos, i poemes èpics[modifica]

La historia de Parashurama es manifesta amb múltiples variants, es troba principlament recollida a través de textos hinduistes, com el Skanda Purana, o també el Sahyadrikhanda. Aquest últim està centrat en l'origen mitològic, i historia de la comunitat índia chitpavan, provinent de Konkan, un territori a la costa oest de l’Índia. Cal destacar l’associació directa de la zona amb la figura mítica de Parashurama[11]. Així mateix, el seu culte també s’expandeix pel sud de la península de l'Hindustan, i sobre tot, és una figura molt associada amb territoris on es practica l'agricultura[12]. Així mateix cal esclarir la aparició del Parashurama en algunes de les versions dels dos grans poemes èpics, de l’antiga Índia; tant en el Mahabharata, com també en el Ramayana[6][12][13][14]

El mite de Renuka[modifica]

En aquest textos se’ns explica l'origen genealògic del Parashurama, el qual era fill del savi Jamadagni, i la seva muller la princesa Renuka[2]. Una de les principals llegendes en relació amb aquesta família és com un dia Renuka va anar al riu a per aigua, però va tardar en tornar a casa. Per aquest motiu, Jamadagni, es va estranyar. El seu retard es devia a que estava observant  com copulaven el rei dels gandarvas (deïtat tant budista, com hinduista), amb les seves apsaras (similar a una nimfa aquàtica). Això va enfurismar a Jamadagni, qui la va condemnar per la seva actitud pecaminosa, degut a que havia perdut la seva innocència al observar aquest acte amorós. Per aquest motiu, va manar un per un als seus fills (de major a menor), que degollessin a la seva mare[15]. Tots es van negar, fins que va arribar al més jove, que era el Parashurama, que va accedir-hi. Arrel de la negativa dels altres fills, el pare també va encomanar al Parashurama que decapites als seus germans. Finalment, després de cometre matricidi, i fratricidi, Jamadagni estava molt agraït pel que havia fet en Parashurama, per això va accedir a concedir-li el desig que volgués. És en aquest moment, es on el Parashurama, li demana que retorni a la seva mare a la vida, però purificada de tots els seus pecats, juntament amb els seus germans[16][17]. A més a més, en algunes variants de la historia dintre del folklore indi. Per exemple, en aquesta petició al seu pare ell afegeix que li esborri de la memòria els actes que ha comés. De la mateixa manera, que en altres variants de la historia, el que condemna a Renuka, no es l'observació de l'acte amoros, sino que s'oblida de fer el sacrifici pertinent[17].

És a partir d’aquesta llegenda que se’l associa amb la destral, convertint-se aquesta arma en un dels seus principals atributs. Així mateix, és convenient senyalar que aquest instrument l’associa amb el Déu Xiva[17][18]. Va ser qui va ensenyar al Parashurama el camí del guerrer, i dominar les diverses armes que controla, però sobre tot la destral[13]. Així mateix en algunes regions agrícoles es representa, o s’associa amb l’aixada[19]

Representació de Kamadhenu la vaca màgica

La vaca màgica Kamadhenu (o Sushîlâ)[modifica]

Una altre llegenda en relació amb aquesta família, exposa el segrest de la vaca màgica Kamadhenu (en altres histories és anomenada Sushîlâ[16]), propietat de Jamadagni[13]. Es convenient matisar, que aquests mites, o llegendes, es presenten devireses variacions segons la zona, o la font consultada, degut al lligam amb el folklore, el qual varia segons la regió.

En algunes fonts es comenta que l'Arjuna ( heroi indi protagonista del poema èpic Mahabharata) va ser qui va prendre per la força l'animal. Per aquest motiu, el Parashurama quan va adonar-se del crim, enfurismat va reptar a un combat a l'heroi, i finalment, el va decapitar. En conseqüència, els fills de l'Arjuna, quan van saber que li havia succeït al seu pare, va anar a buscar venjança. Per això, van matar al Jamadagni, aquest acte va provocar la fúria extrema d'en Parashurama, que va decidir exterminar la seva estirp de la terra,  a través de vint-i-dos campanyes militars[16]. Aquesta és una de les variants que s’expliquen de la historia, la variació es produeix principalment en determinar qui va ser el que va segrestar, i posteriorment va matar a en Jamadagni. En canvi, el final de la narració sempre es similar, en Parashurama enfurismat, en un acte de gran violència decideix exterminar el llinatge d'aquells que han perpetuat els crims.

En Parashurama matant al rei Kartavirya Arjuna, després de que aquest mates al seu pare Jamadagni.

En altres textos es recull, que el perpetuador del segrest, i posterior assassinat ( en algunes versions no el mata, sinó que es queda malferit), va ser el rei Kartavirya Arjuna[16] ( no confondre amb l’anteriorment citat heroi èpic Arjuna), el qual va ser el governant de l’antiga Haihayas, lloc mític situat en l’oest de l’Índia. En aquest cas la narració exposa que Jamadagni , junt amb la seva esposa Renuka, van accedir a oferir-li allotjament al monarca, en aquest moment, Sushila ( la vaca màgica) va ser la que li va donar menjar, i beure. Per aquest motiu, al adonar-se dels poders del animal el rei va voler que fos de la seva propietat.  Primerament, va intentar proposar-li un tracte, per el qual ell li oferia mil vaques, a canvi de Sushila. Però Jamadagni es va negar. Al no accedir-hi, Kartavirya Arjuna ( o en altre versions un dels ministres del monarca, Candragupta[13]), va decidir segrestar a la vaca, i al seu vedell[16][11]. Seguidament, en algunes versions s’exposa la posterior mort de Jamadagni. Encara que en altres segueix viu , pero amb la posterior mort del rei Kartavirya Arjuna, els fills del monarca buscaràn venjança, deixant-lo graument ferit, i fins i tot, en alguns relats portant-lo a la mort.  En conseqüència, Parashurama amb ajut de Xiva[13] va decidir enfrontar-se a la casta dels ksatriyas ( també es pot escriure; kshatriyas, o Kxatriyes), que eren els governants, i guerrers del moment[17] ( casta a la qual pertenexia en Kartavirya Arjuna) i després de batallar amb diversos reis, va aniquilar-los a tots[20][2]. Aquest acte sera un dels més coneguts en relació amb la figura de Parashurama, sobre tot en relacio amb el brahmanisme[5]. Es convenient senyalar que Parashurama corresponia, dintre del sistema de castes vèdiques, a les dels bramans (sacerdots), els quals eren una de les castes superiors. Tanmateix senyalar que aquest conflicte al·ludiria a un problema remot de les castes en l'Antiguitat Índia, reflexa en aquestes figures mítiques, degut a que aquesta formulació de Parashurama com avatar de Vixnu presenta particularitats, ja que no lluita contra forces còsmiques, dimonis o per garantir la preservació del ordre universal[21].

Finalment, aquest relat conclou de diferents formes. Segons algunes narració, el pare de Parashurama aconsegueix sobreviure, i ordena el seu fill que marxi a la muntanya de Mahendragiri (Odisha) per fer penitencia, a causa de totes les morts que ha provocat. Quan Parashurama marxa seguint els designis del seu pare, apareix el fill mes jove del rei Kartavirya Arjuna, i posteriorment acaba amb la vida de Jamadagni. El relat continua explicant com preparan el funeral d'en Jamadagni, creant la pila, i portant a terme el ritual corresponent, el qual consistia en prendre foc a la pila fúnebre. En aquest instant, la seva muller Renuka, es llença a les flames. En un acte que es coneix com sati, pereixent junt al seu marit[16]

Estàtua d'en Kashyapa situada en el districte de Kovvuru (estat d'Andhra Pradesh, en l'índia)

Altres narracions recullen com aquest fet conclouen amb també la mort de Jamadagni, per part de un dels fills de Kartavirya Arjuna. Però posteriorment, Parashurama entra en colera, i per això, decideix exterminar varies de les generacios dels ksatriyas, uilitzant-los com sacrifici. Però també va emprar la sang d'aquells que matava per omplir fins a cinc llacs[14]. Quan Parashurama es disposava a continuar amb la seva matança, en venjança amb que li havia succeït al seu pare, els seus ancestres el van dissuadir. En conseqüència, i per poder posar fi a tots aquest homicidis, decideix emprendre un últim sacrifici massiu (yagna), donant tota la terra, a mode de regal (dakshina), al sacerdot, i savi Kashiapa (o Kasyapa)[12][11]. Finalment, en Parashurama empren un viatge per poder trobar un nou lloc per establir-se. Per tant, va  decidir que llançaria una fletxa, i allà on caigués demanaria que una divinitat marítima fes emergir terra per erigir el seu nou castell. A partir d’aquest acte neix el mite en relació a la aparició de la costa de Konkan a la de Malabar, i afegint la zona de Goa[11]

A diferencia d’altres avatars de Vixnu, en Parashurama no va retornar a la divinitat un cop finalitzat la seva missió, o vida. Sinó que va esvair, traslladant-se a la muntanya Mahendra. Però amb la qualitat de poder reapareix per poder ajudar, o intervenir en fets de gran transcendència. Es a dir, es l’únic avatar atemporal del Déu. No esta adscrit, o vinculat a un únic temps, o moment[12][13]

Iconografia[modifica]

Representació pictòrica del Déu Vixnu, rodejat dels seus principals avatars.

Iconografia comú[modifica]

Parashurama es presenta en una forma mortal, com un home madur, i sempre apareix representat com un guerrer de gran poder[5]. Els seus principals atributs son la destral (parashu), la qual li dona nom. Però també es un element que el vincula amb molts mites, com amb altres divinitats, tant Xiva, com el seu fill, en Ganesha.  Aquesta historia exposa com en Xiva li va donar la destral al Parashurama. A més d’ensenyar-li com utilitzar-la, juntament amb altres armes, que també son considerades com atributs característics del avatar guerrer d'en Vixnu; com per exemple l’arc (amb el qual es tracta l’aparició de la costa de Konkan fins a Malabar), en concret un que li dona en Xiva, que es un arc diví (anomenat vijaya)[22], o també l’aixada que el vincula amb els territoris agrícoles de l’Índia[19]

El mite d'en Parashurama i en Ganesha[modifica]

En relació amb la figura d'en Ganesha, en algunes histories s’exposa com va ser el Parahurama qui va trencar-li l’ullal al fill d'en Xiva. Això es va produir després de la massacre dels ksatriyas, on havia utilitzat la destral donada pel Xiva. Per aquest motiu, en Parashurama volia parlar amb la divinitat, per poder agrair-li, i a més,fer-li una ofrena en senyal de gratitud. Però en aquest moment, el Xiva havia marxat amb la Parvati de la muntanya Kailash (on vivien) per fer un viatge. En el moment de la visita de Parashurama només es trobava en la muntaynya en Ganesha, el qual li va dir que no estava present. Això va enfurismar al Parashurama, el qual li va llançar la destral disgustat, i colèric. L'arma va anar a parar a la cara d'en Ganesha, el qual la va poder parar amb l’ullal, i en conseqüència se li va trencar[23]

Variants iconogràfiques[modifica]

En textos com; Visnudharmattara Purana, o també en el Rupamandana es decriu, a en Parashurama, com un home que es vesteix amb pell d’antilop negre, i porta una destral. En alguns casos pot portat altres armes. Mentre que en el Agni Purana (on s'exposa l'incident amb en Ganesha), o en el Samarangana-sûtradhâra, es descriu com una figura que arriba a portar fins a quatre armes; la destral, l’arc, les fletxes i una espassa. Altres escrits el descriuen amb un escut, com es el cas del Bhagavata Purana. Hi ha variants que defineixen la seva iconografia d'una manera similar, o que pot arribar a recorda amb la del Déu Xiva[13]

Dasavatar, segle XIX, Andhra Pradesh (Índia).

Temples[modifica]

Temple de Parashurama Thriruvallam Sree Parashurama Swami, situat al sud de l'índia.

En la actualitat el Parashurama es considerat un avatar menor d'en Vixnu, encara que es coneixen les seves llegendes, i mites. Pero no gaudeix de gran culte entre la població actual[13]. Alguns dels temples que es coneixen dedicats aquesta figura son:

  • Temple de Thriruvallam Sree Parashurama Swami; situat al sud de l'Índia. Es el temple més antic en honor aquest personatge, localitzat en el sud de l'Índia. Es creu que podria haver estat construït entre els segles XII-XIII d.c.
  • Temple de Parashuram a Poinguinim; situat en el sud de Goa.
  • Temple Parashurama Shree Kshetra; localitzat en Maharashtra, l’oest de l’Índia.
  • Temple Parashurama localitzat en Chiplun; ciutat al oest de la península, ubicada en l'estat de Maharashtra. El temple va ser fundat per iniciativa del sacerdot Swami Paramahansa Brahmendra.

El culte d'aquesta divinitat esta , majoritàriament, concentrat en l'oest de la península del Hindustan, sobre tot, per les connexions amb els mites, els quals succeeixen en aquesta zona, vinculant a en Parashurama amb aquestes regions.

Galeria[modifica]

  • Parashurama matant al rei Kartavirya Arjuna[24]
    Parashurama matant al rei Kartavirya Arjuna[24]
  • Representació de Parashurama com sisé avatar de Vixnu.
    Representació de Parashurama com sisé avatar de Vixnu.
  • Escultura de Parashurama, localitzada en el sud de l’Índia en l’estat de Kerala.
    Escultura de Parashurama, localitzada en el sud de l’Índia en l’estat de Kerala.
  • Parashurama va posar a proba al següent avatar del Déu Vixnu, el rei Rama.
    Parashurama va posar a proba al següent avatar del Déu Vixnu, el rei Rama.
  • Parashurama amb l'arc. Foli 67, volum 1, del Ramayana Valmiki[25] (contes d'en Rama). Elaborat durant el regnat de l'imperi Mogol.
    Parashurama amb l'arc. Foli 67, volum 1, del Ramayana Valmiki[25] (contes d'en Rama). Elaborat durant el regnat de l'imperi Mogol.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Bassuk, Daniel E.,. Incarnation in Hinduism and Christianity : the Myth of the God-Man. ISBN 978-1-349-08642-9. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Lakshminarasiha Bhatta, M.N.. Parashurama (en anglès). Bhartha Samskruthi Prakashana, 2019. ISBN 9789389020267. 
  3. ↑ Rao, Vasudeva.. Living traditions in contemporary contexts : the Madhva Matha of Udupi. New Delhi: Orient Longman, 2002. ISBN 81-250-2297-X. 
  4. ↑ Soifer, Deborah A., 1950-. The myths of Narasiṁha and Vāmana : two avatars in cosmological perspective. Albany: State University of New York Press, 1991, p. 4,18,146. ISBN 0-7914-0799-3. 
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Morgan, Kenneth W. The Religion of the Hindus (en anglès). Delhi: Motilal Banarsidass, 1987, ©1953, p. 56. ISBN 81-208-0387-6. 
  6. ↑ 6,0 6,1 Narayan, M.K.V., 1933-. Flipside of Hindu symbolism : sociological and scientific linkages in Hinduism. [S.l.]: Fultus, cop. 2007, p. 55. ISBN 1-59682-117-5. 
  7. ↑ Krishna, Nanditha, 1951-. The book of Vishnu. Delhi: Penguin India, 2009. ISBN 978-0-14-306762-7. 
  8. ↑ Vilas, Shubha. Ramayana: The game of lige (Book1): Roar with courage : turning bad into good. First Jaico impression. Mumbai: Jaico, 2017. ISBN 978-93-5279-216-0. 
  9. ↑ Klostermaier, Klaus, 1933-. Mythologies and philosophies of salvation in the theistic traditions of India. Waterloo, Ont.: Published for the Canadian Corp. for Studies in Religion/Corporation canadienne des Sciences religieuses by Wilfrid Laurier University Press, 1984. ISBN 0-88920-158-7. 
  10. ↑ Kapoor, Sukhbir Singh. Dasam Garnth. Hemkunt Publisher, 2009. ISBN 8170103256. 
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Sonak, Sangeeta M.. Khazan Ecosystems of Goa : Building on Indigenous Solutions to Cope with Global Environmental Change.. Dordrecht: Springer, 2013. ISBN 978-94-007-7202-1. 
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 Leslie, Julia. Myth and mythmaking: Continous Evolution in India Trafition (en anglès). Collected Paper on South Asia Número 12. Richmond, Surrey: Curzon, 2014, p. 64, 65, 67 i 73. ISBN 978-1-136-77888-9. 
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 13,6 13,7 Premand Shah, Umakant. Studies in Jaina art and iconography and allied subjects in honour of Dr. U.P. Shah. Vadodara: Oriental Studies, 1995, p. 165. ISBN 81-7017-316-7. 
  14. ↑ 14,0 14,1 Dalal, Roshen, 1952-. Hinduism : an alphabetical guide. New Delhi: Penguin Books, 2010, p. 296. ISBN 978-0-14-341421-6. 
  15. ↑ Hindu myths : a sourcebook translated from the Sanskrit. New Delhi: Penguin, 1994, p. 175. ISBN 978-0-14-400011-1. 
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 16,5 Williams, George M. (George Mason), 1940-. Handbook of Hindu mythology. Santa Barbara, Calif.: ABC Clio, 2003, p. 160-161. ISBN 1-85109-650-7. 
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 Jones, Constance, 1961-. Encyclopedia of Hinduism. New York: Facts On File, 2007, p. 324. ISBN 978-0-8160-7564-5. 
  18. ↑ Chaturvedi, B. K.. Shiv-puran. New Delhi: Diamond Pocket Books, 2004. ISBN 81-7182-721-7. 
  19. ↑ 19,0 19,1 Subba, Desh. Philosophy Of Fearism : Life Is Conducted, Directed And Controlled By The Fear. (en anglès). Xlibris Corporation, 2014, p. 268. ISBN 978-1-4990-0467-0. 
  20. ↑ Soifer, Deborah A., 1950-. The myths of Narasiṁha and Vāmana : two avatars in cosmological perspective. Albany: State University of New York Press, 1991. ISBN 0-7914-0799-3. 
  21. ↑ Achuthananda, Swami. Rama and the Early Avatar of Vishnu: plus Ramayana abridged (en anglès). Ilustrada. Relianz Communications Pty Ltd, 2018. ISBN 9780975788349. 
  22. ↑ Bansal, Sunita Pant.. Hindu gods and goddesses. New Delhi: Smriti, 2005, p. 31. ISBN 81-87967-72-2. 
  23. ↑ Grewal, Royina. The book of Ganesha (en anglès). Delhi: Penguin Books, 2009, p. 106. ISBN 978-0-14-306760-3. 
  24. ↑ «painting | British Museum» (en anglès). [Consulta: 2 gener 2021].
  25. ↑ «The Ramayana (Tales of Rama; The Freer Ramayana), Volume 1» (en anglès americà). [Consulta: 2 gener 2021].

Bibliografia[modifica]

  • Flood, Gavin. (2008), El hinduismo, serie religiones y mitos núm. 279, Akal universitaria, Madrid (edición original inglesa: 1996).
  • Franz, Heinrich Gerhard. (1990), La antigua India. Historia y cultura del subcontinente indio. Plaza & Janés, Barcelona.
  • Schleberger, Eckard. (2004), Los dioses de la India: forma, expresión y símbolo, Abad, Madrid (traducción de la 2º edición alemana, publicada en el año 1997).
  • Agud, Ana; y Francisco Rubio (2000): La ciencia del Brahman: once Upanisad antiguas. Madrid: Trotta (traducción del sánscrito, introducción y notas).
  • Klostermaier, Klaus K. (2007), A survey of Hinduism. Albany: State University of New York Press.
  • Holt, John C. (2013), The Buddhist Visnu: Religious Transformation, Politics, and Culture, Columbia University Press.
  • Sheth, Noel (2002). "Hindu Avatāra and Christian Incarnation: A Comparison". Philosophy East and West.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Categoria:Déus de l'hinduisme Categoria:Hinduisme Categoria:Mitologia Categoria:Índia

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Blofblinks/proves&oldid=31757759»