Usuari:ChandraHelsinky/Aliança Cristiana i Missionera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.

L'Aliança Cristiana i Missionera (ACyM) és una organització conformada per un conjunt d'esglésies evangèliques protestants unides en esglésies locals.

Va ser fundada en 1887 pel pastor presbiteriano d'origen canadenc Albert Benjamin Simpson, amb la forma de les societats missioneres The Christian Alliance i The Evangelical Missionary Alliance (cridada The International Missionary Alliance l'any 1889).[1] Simpson no tenia com a objectiu formar una denominació, sinó organitzar una mobilització de cristians en general, com un cos inter-denominacional dedicada al treball missioner a l'estranger, específicament fora dels Estats Units.[2] No va ser sinó fins a mitjan segle xx quan es va convertir oficialment en una denominació.[cal citació]

S'estima que als Estats Units existeixen al voltant de dos mil esglésies aliancistas, amb més de 420 000 membres actius. A Canadà, al voltant de 440 esglésies, amb més de 120 000 membres. A Amèrica Llatina al voltant de 1 560 esglésies i més de 520 000 membres actius. En total, l'aliança summa més de dotze milions de membres, i està present en més de noranta països.[3]

Les principals oficines administratives de la ACyM es van establir originalment en Nyack, Nova York, on Simpson va fundar l'Institut d'Entrenament Missioner (actual Nyack College). Actualment, les oficines centrals es troben en Colorit Springs, Colorit.[cal citació]

Història de l'Aliança Cristiana i Missionera[modifica]

Fundació[modifica]

ABS Simpson, Fundador de la ACyM
Antic logo de l'Aliança Cristiana i Missionera.

En 1881, el pastor de l'Església Presbiteriana del Carrer 13, a New York, Albert Benjamin Simpson, va dimitir al seu càrrec per dedicar-se "a les masses rebutjades i sense església". Para això, va organitzar un institut d'entrenament missioner i un centre de evangelización (el Missionary Training Institute i el New York Gospel Tabernacle), va publicar així mateix una revista per difondre el seu missatge, "The Word, The Work, and The World" (avui coneguda com Alliance Life). Para 1884, Simpson i els seus seguidors van ser capaços de finançar l'enviament de cinc missioners al Congo (actual República Democràtica del Congo).

L'any 1887 veuria la fundació de les dues societats missioneres que després es convertirien en l'Aliança Cristiana i Missionera, mobilitzant a creients evangèlic-protestants cap a la fundació d'esglésies fora dels països ja evangelitzats (des del punt de vista protestant), assenyalava Simpson: “per portar la Bíblia assabenta el món sencer”.[cal citació]

Simpson creia que una vida "rendida totalment a Crist" (una manera evangèlica de referir-se a la Consagració cristiana) era una en la qual el treball evangelizador tenia importància suprema. De la mateixa manera, pensava que una persona "controlada per l'Esperit Sant" no podia sinó implicar-se activament en la missió evangelizadora de l'Església, tant en ultramar com al propi país.[cal citació]

Primeres Missions[modifica]

En 1888 es van iniciar treballs missioners a Xina, i posteriorment al Japó (1891), Índia (1893), Veneçuela (1895), Argentina, Xile, Equador i el Perú (1897). Aquest últim any, les dues societats missioneres anteriors es van fusionar per ser denominades per primera vegada sota el títol de "Aliança Cristiana i Missionera".

La Rebel·lió dels Bóxers (1900) va provocar la mort de 19 missioners de nacionalitat sueca i 13 nens que va provocar són considerats màrtirs per la ACyM. No obstant això, es van seguir realitzant activitats missioneres a Puerto Rico (1900), Sudan (1901), Filipines (1902), Vietnam (1911) i Guinea (1919).

Es diu que Simpson no va voler establir una nova església, i a l'any de la seva mort (en 1919) encara no es conformava com a tal. Amb el temps, es van ser formant diverses ramificacions a l'una que l'Aliança Cristiana i Missionera seguia enviant missioners a diversos països del món.

Període durant la Segona Guerra Mundial[modifica]

Moltes de les missions van prosperar, encara que unes altres també van ser cancel·lades, especialment com a conseqüència de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) durant la qual, altres deu missioners aliancistas van ser assassinats, entre ells Robert A. Jaffray, internat en un camp de concentració japonès a Indonèsia.

La guerra també va truncar el treball aliancista a Vietnam, on, en 1962, van desaparèixer els missioners Archie Mitchell i Ardel Vietti, que van ser capturats pel Vietcong al costat del missioner menonita Donen Gerber. En 1968, altres sis missioners van ser assassinats i l'obrera Betty Olsen va ser capturada i després executada per les forces comunistes.

Formació denominacional[modifica]

Cap a mitjan anys 70's, l'Aliança Cristiana i Missionera va ser considerada per diverses persones, com una organització denominacional. D'aquesta manera es va formalitzar com a església independent en 1974, formulant les seves pròpies ordenances i "constitució". En 1975, es va organitzar igualment la Confraternidad Mundial Aliancista "Alliance World Fellowship" (AWF).

L'Aliança Cristiana i Missionera s'ha involucrat també en altres tipus de treball missioner en la societat moderna, incluyendocomunicaciones, serveis mèdics, traducció i ajuda solidària al desenvolupament econòmic. Encara que una gran majoria dels missioners de l'Aliança Cristiana i Missionera provenen dels Estats Units d'Amèrica, també diversos obrers d'altres nacionalitats han rebut suport de les esglésies aliancistas dels seus respectius països.

Membres prominents[modifica]

També existeixen reconegudes persones que han deixat l'organització, tals com:

  • Billy Graham
  • David Berg (el pare del qual també va ser membre de l'aliança) va ser eventualment expulsat de l'aliança per promoure ensenyaments diferents a la declaració de fe, i desviacions doctrinals. A més va ser acusat d'assetjament sexual a una empleada.[4] Més tard, Berg va ser el fundador i capdavanter de la secta Nens de Déu.

Referències[modifica]

  1. ↑ Congress, The Library of. «LC Linked Data Service: Authorities and Vocabularies (Library of Congress)». [Consulta: 15 gener 2021].
  2. ↑ Globalización y Diversidad Religiosa en Colombia (2005), Ana María Bidegaín, Juan Diego Demera Vargas, Universidad Nacional de Colombia, p. 360.
  3. ↑ "Encyclopedia of Cults, Sects, and New Religions," James Lewis (1998)
  4. ↑ http://memorial.riseinternationalcic.org/tfi/

Enllaços externs[modifica]


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:ChandraHelsinky/Aliança_Cristiana_i_Missionera&oldid=33203930»