Usuari:Contraix/proves/Societat Espanyola d'Electricitat

Contraix/proves/Societat Espanyola d'Electricitat

La Societat Espanyola d'Electricitat fou una companyia dedicada a la producció i distribució d'energia elèctrica fundada el 1881 a Barcelona. Va entrar en concurs el 1894 i fou adquirida per la Companyia Barcelonesa d'Electricitat el 1894. El seu promotor principal fou Tomàs Dalmau, que prèviament ja havia fet algunes instal·lacions elèctriques, d'enllumenat públic i en fàbriques.

Antecedents

Francesc Dalmau va instal·lar el 1842 a Barcelona un taller i un magatzem d'instruments d'òptica i matemàtiques. També construïa telègrafs elèctrics i, fins i tot, màquines de vapor d’alta, mitjana i baixa pressió.

Al voltant del 1870 Francesc Dalmau incorporà a l’empresa el seu fill, Tomàs Josep Dalmau, i amb ell s’accelera l’activitat industrial. El 1874 s'incorporà a la societat l'enginyer Narcís Xifra i Masmitjà com a tècnic. Van fer alguns experiments amb una dinamo Gramme, així com instal·lacions elèctriques a alguns vaixells de guerra, la fàbrica de xocolata Juncosa de Gràcia i la dels germans Batlló a Les Corts.

El 1875 l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona va adquirir, per al laboratori de Física Industrial, una màquina electromagnètica creada segons els principis de la Inducció electromagnètica; es tractava d'un invent de Zénobe-Théophile Gramme. La compra fou instrumentada mitjançant concurs de la casa Dalmau i Fill. Els assajos amb l'artefacte de Gramme van ser tan positius que Dalmau, es va associar amb Narcís Xifre per al desenvolupament industrial i comercial de l'electricitat.

Constitució

L'empresa es constituí el 30 d'abril de 1881, amb el doble objectiu de fabricar maquinària i equipament elèctric així com produir i distribuir electricitat als seus clients. L'empresa tenia un capital social de 3.000.000 de pessetes (equivalents a uns 13.850.000 euros el 2020) , dividides en 6.000 accions amb un valor nominal de 500 pessetes.

El soci majoritari era Tomàs Dalmau amb un 33% de les accions, el qual havia aportat els tallers per a la fabricació d'equipament elèctric de la seva empresa, Francesc Dalmau i Fill-òptics constructors. La resta del capital estava molt repartit entre gran nombre de socis particulars; Narcís Xifra i Masmitjà, director de Casa Dalmau, havia subscrit 20 accions.

Expansió

LImitacions tecnològiques

L'estat de la tecnologia en l'àmbit elèctric a finals del segle XX només permetia a les centrals elèctriques produir corrent continu, el qual tenia dues grans limitacions; en primer lloc havien d'instal·lar-se prop dels consumidors per les grans ineficiències en el transport que tenia aquesta tecnologia, provocant l'edificació de les centrals dintre de la trama urbana de les ciutats. I en segon lloc en corrent continu no existien transformadors, de forma que si feien falta dos voltatges diferents en una fàbrica, un per il·luminació i un altre per a motors, s'havia tant de generar com de transmetre per medis físics separats, amb el lògic encariment del sistema.

Les centrals elèctriques

En el local d'una antiga fàbrica de filats a Barcelona es va instal·lar la primera central elèctrica catalana construïda amb l'objectiu de vendre l'energia generada, amb una capacitat inicial de 64 CV. Disposava d'una sala de calderes amb dues màquines de vapor, una d'elles construïda per La Maquinista Terrestre i Marítima i una altra sala on s'allotjaven les dinamos que transformaven la força produïda per les màquines de vapor en corrent continu. El local també disposava d'un taller on es fabricaven les dinamos o màquines Gramme, construïdes sota patent del seu inventor, Zénobe-Théophile Gramme, així com una àmplia gama de material elèctric, sistemes de telefonia i telegrafia.

A finals de 1881 es va augmentar el capital social fins els 20 milions de pessetes (al voltant de 92.300.000 euros del 2020) i incrementar la capacitat de la centrals elèctrica fins el 1.200 CV. Amb aquest fons el 1882 van crear diverses societats per produir i distribuir electricitat: Matritense de Electricidad amb una capacitat de 700 CV, Valenciana de Electricidad i altres ciutats espanyoles i catalanes. També el 1882 va sol·licitar la instal·lació de prova d'enllumenat públic a una sèrie de carrer de Barcelona, així com també a algunes dependències municipals. El 28 de setembre de 1882 es va posar en marxa la primera part, concretament al passeig de Colom, per continuar poc després per la la Rambla i la plaça de Catalunya.

El 1883 es construí una nova central a la rambla de Canaletes en la que l'electricitat es produïa amb motor de gas de 70 CV de potència. En poc temps l'empresa ja tenia 200 empleats.

Seguidament es construí una nova instal·lació per ampliar tant la producció de material com la producció d'energia elèctrica amb una potència inicial de 2.000 CV. La nova central disposava de dos generadors de vapor. En poc temps la nova central elèctrica es convertiria en la principal instal·lació de la companyia, la central elèctrica de Mata, agafant el nom del carrer al cantó de l'Avinguda del Paral·lel on estava ubicada.

Dificultats econòmiques

Malgrat l'esforç inversor, la debilitat del mercat impedí que s'assoliren unes vendes suficients; addicionalment, els elevats aranzels encarien molt la importació d'equipament necessari. Tot això impedí que la companyia operés amb beneficis. El 23 de març de 1884 els accionistes de la societat van aprovar la dimissió del director i fundador, Tomàs Dalmau, així com l'adopció de mesures radicals d'estalvi, entre les que figuraven l'acomiadament de la meitat dels treballadors. Poc temps després Narcís Xifra abandonà la companyia i se'n anà a una empresa competidora.

Si bé l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 va animar el mercat, les dificultats persistiren i s'adoptaren mesures per reduir costos i augmentar els fons propis de l'empresa. La Societat Espanyola d'Electricitat tancà la primera central i concentrà tota la producció a la central de Mata. El 1889 va vendre la seva seva participació en la xarxa telefònica barcelonina al banc Crèdit Espanyol. El 9 de maig de 1889 la junta d'accionistes aprovà que la societat londinenca Woodhouse & Rawson United Ltd. entrés com accionista a través de la venda de la majoria de les accions i una ampliació de capital. Com a resultat l'empresa augmentà la seva capacitat productiva per reforçar l'enllumenat públic. El client més important era l'Ajuntament de Barcelona; altres clients eren el Liceu, el teatre Principal, el teatre Ribas i el teatre Apolo entre altres, així com diversos cafès de la ciutat.

El 1892 es va tomar a fer càrrec de la xarxa telefònica que tenia el Crèdit Espanyol i que havia passat ara a nom de particulars en suspendre pagaments el banc.

El 7 de desembre de 1894 es constituí a Barcelona la Companyia Barcelonesa d'Electricitat, amb capital del consorci alemany Allgemeine Elektrizitäts Gesellschaf (AEG) i de Societé Lyonaise des Eaux et de l'Eclairege.

El 1894 la Societat Espanyola d'Electricitat entrà en liquidació. La primera acció que la Companyia Barcelonesa d'Electricitat va dur a terme fou la compra dels actius de la Societat Espanyola d'Electricitat.