Usuari:Gidd2321/proves

Maurice (novel·la)

Maurice és una novel·la de l'escriptor anglès E. M. Forster, que la va començar a escriure el 1913–1914 —després d'una visita feta a Edward Carpenter, segons ell mateix va relatar al pròleg de la novel·la— i la va revisar el 1932 i el 1959–1960. Tot i que la van llegir alguns amics de l'escriptor, com Christopher Isherwood, no es va publicar fins al 1971, després de la mort de Forster.

El llibre tracta d'una història d'amor homosexual a l'Anglaterra eduardiana de principis del segle XX i descriu la vida de Maurice Hall en diferents etapes (l'adolescència, el pas per la universitat i el treball posterior).

La novel·la és especialment rellevant per a l'època ja que descriu l'amor entre persones del mateix sexe des d'una perspectiva no condemnatòria. Forster es va resistir a la seva publicació a causa de l'actitud pública i legal envers l'homosexualitat (una nota trobada al manuscrit deia: "Publicable, però val la pena?"). Forster era partidari de la idea que el seu llibre tingués un final feliç per a dos dels seus personatges, encara que també s'adonava que justament això ho feia controvertit. Quan va morir, però, l'actitud britànica i les lleis havien canviat. Un aspecte que fa que Maurice sigui diferent de la ficció gai moderna és l'argument arquetípic i els tres personatges principals, que representen tres classes i formes diferents de masculinitat.

La novel·la va ser portada al cinema el 1987 amb el mateix títol, Maurice, va ser dirigida per James Ivory i protagonitzada per James Wilby com a Maurice, Hugh Grant com a Clive i Rupert Graves com a Alec.

Maurice
de Edward Morgan Forster
Portada de la novel·la Maurice
Génere	Novel·la
Subgénere	Literatura LGBT
Ambientada a	Cambridge
Idioma	Anglès
País	Anglaterra
Data de publicació	1971
Format	Imprès
Serie	Maurice La Mansión (Howard's End) (1910) Pasaje a la India (A passage to India) (1924)

Argument

Maurice Hall (pronunciat Morís), a l'edat de 14 anys, rep una xerrada del seu mestre sobre el sexe i les dones. Aquesta escena estableix el to de la resta de la novel·la, ja que Maurice se sent aïllat, i exclòs de la idea adulta del matrimoni amb una dona com a meta a la vida. A més, s'arrela el seu profund menyspreu cap a la seva pròpia classe social (mitjana), en percebre que el seu mestre no té la capacitat de veure més enllà de les normes socials, hi hagi el que hi hagi darrere.

Quan Maurice arriba a la universitat aviat entaula amistat amb el seu company d'estudis Clive Durham, que l'inicia en la lectura de les antigues escriptures gregues sobre l'amor homosexual. Durant dos anys viuen una relació estreta encara que completament casta, que han d'amagar tothom.

És evident que Maurice espera més del seu amor platònic, però de mica en mica queda clar que Clive està igualment lligat a la visió tradicional de la societat sobre el que està bé i malament. Té intenció de casar-se, malgrat que la prosa de Forster no deixa dubtes que aquest matrimoni comportarà una vida sexual sense cap al·licient. Decebut i ferit pel rebuig de Clive, Maurice busca assessorament psiquiàtric, en una escena no falta d'humor, però que exposa sense pietat les limitacions emocionals i la desorientació de la societat, encarnades pel Doctor Barry, que ni tan sols pot comprendre la situació de Maurice. A l'època, les úniques publicacions sobre homosexualitat eren en alemany, i per tant difícilment accessibles per a doctors anglesos. Mancant cap coneixement real sobre l'homosexualitat, el doctor Barry simplement rebutja els sentiments de Maurice qualificant-los de "ximpleries".

Maurice es fa gran, deixa la universitat sense treure el títol, adopta els hàbits i les vestimentes d'un “gentleman” i obté una bona feina de corredor de borsa. Al seu temps lliure, ajuda en un gimnàs de boxa per a nois de classe treballadora, d'una missió cristiana.

Arribat a un punt, Maurice se cita amb un hipnotitzador, Mr. Lasker-Jones, per intentar "guarir-se". Lasker-Jones es refereix a la seva condició com a "homosexualitat congènita" i afirma tenir un 50% d'èxit a "guarir" homes gais. També esmenta que el 25% no van aconseguir ser guarits. Després de la primera sessió és evident que la teràpia ha fallat.

Els anhels frustrats de Maurice semblen a prop de complir-se quan el conviden a quedar-se a Penge, la mansió de Clive Durham. Allà treballa el jove guardaboscos- i al principi inadvertit - Alec Scudder (anomenat simplement Scudder durant llargs passatges del llibre, per emfatitzar més la diferència de classes), que s'ha fixat molt bé a Maurice. Apareix al llibre en moments puntuals, com aguaitant el desig de Maurice, fins que una nit el noi simplement fa servir una escala per pujar a la seva habitació, responent a una trucada nocturna que ningú més escolta.

Després de la seva primera nit junts, Maurice entra en pànic i Alec, per la seva manera de ser tractat, també s'espanta i fa com si volgués fer xantatge a Maurice. Maurice busca una vegada més l'ajuda de Lasker-Jones, i l'hipnotitzador, sabent que la teràpia està fallant, diu a Maurice que consideri anar-se'n a un altre país on l'homosexualitat no és condemnada, com França o Itàlia. Maurice es pregunta si l'homosexualitat serà acceptada alguna vegada a Anglaterra, i Lasker-Jones respon: "Ho dubto. Anglaterra sempre ha estat reticent a acceptar la naturalesa humana". Maurice li mostra una carta d'Alec i li pregunta si ell el portaria a judici, per temor que Alec li expliqui a altres sobre la seva condició, però Lasker-Jones no n'està segur. Maurice ho ha de decidir pel seu compte.

Maurice i Alec es troben al Museu Britànic a Londres, per discutir el tema. En una emotiva escena descobreixen que tots dos estan enamorats l'un de l'altre, després que Maurice digui que es diu Scudder, en preguntar aquest pel seu nom. Aquesta transgressió de les diferències de classe fortifica a l'acte el llaç entre els dos homes.

Després d'una altra nit junts, Scudder li explica que té un passatge per a l'Argentina, on no tornarà. Després d'un ressentiment inicial, Maurice ho accepta i decideix almenys anar a acomiadar Alec a l'embarcador. Es queda atònit en veure que no hi és. Ràpidament, torna a Penge, i troba Alec a l'embarcador. Aquest li diu que li havia enviat un telegrama, mostrant el desig d'estar amb ell i no separar-se'n més. I de fet tots dos es reuneixen allà, i viuen per sempre feliços.

Maurice visita Clive una darrera vegada, per concloure la seva relació, i mostrar-li la seva visió del futur amb Alec. La impotència de Clive en sentir-lo el deixa sense paraules i sense saber comprendre. Mentrestant Maurice desapareix cap al bosc per reunir-se amb Alec.

Motius de censura

Hi ha diversos motius que poden explicar la censura i la retardada publicació de Maurice:

1. Contingut homoeròtic: En l'època en què Forster va escriure la novel·la, l'homosexualitat era considerada immoral i il·legal en moltes societats. El contingut homoeròtic explícit de Maurice podria haver estat considerat ofensiu o inapropiat per a l'època, i molts editors i publicistes podrien haver estat reticents a publicar-lo.
2. Autocensura de l'autor: E.M. Forster era conscient dels riscos que implicava tractar temes homosexuals obertament en la seva època. Com a resultat, Forster va decidir no publicar la novel·la durant la seva vida, així que es va publicar al 1971. Tot i que, es va escriure a l'any 1914.
3. Pressió social i legal: Durant gran part del segle xx, les lleis i les actituds socials condemnaven l'homosexualitat. Aquesta pressió social i legal va crear un clima de censura i silenci entorn de temes LGBT, i moltes obres que tractaven aquests temes van ser suprimides o ocultades.
4. Canvis en l'opinió pública: Amb el pas del temps, les actituds cap a l'homosexualitat i altres qüestions relacionades amb la diversitat sexual han evolucionat significativament. Els canvis en l'opinió pública han afavorit la publicació i l'acceptació de novel·les com Maurice en èpoques posteriors, quan l'homosexualitat ja no era tan estigmatitzada.

Referències

https://ca.wikipedia.org/wiki/Edward_Morgan_Forster

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gidd2321/proves

Vegeu texts en català sobre Edward Morgan Forster a Viquitexts, la biblioteca lliure.

• 'Only Connect': The unofficial Forster site (anglès)
• Aspects of E.M. Forster (anglès)
• Biografía y Rooksnet (anglès)
• The Paris Review se entrevista con E. M. Forster (anglès)