Usuari:Jofrecf/proves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Escena musical vilanovina[modifica]

Evolució històrica[modifica]

Antecedents al segle XIX i XX[modifica | modifica el codi][modifica]

A finals del segle XIX trobem que l'activitat musical a Vilanova i la Geltrú estava sobretot confinada a l'àmbit eclesiàstic. Els diferents mestres de capella de les parròquies locals com Jeroni Parera o Magí Sans, formaren deixebles notables i de gran reconeixement local i nacional com Antoni Urgellés. A partir del segle xx, ja trobem diversos músics de renom nascuts a Vilanova i la Geltrú. Potser el més conegut és Eduard Toldrà (1895-1962), concertista i compositor clàssic noucentista de gran influència pel renaixement de la música catalana. A principis del segle XX, en una ciutat eminentment obrera, la música és només a l'abast de les classes benestants, i sorgeixen principalment concertistes clàssics com Joan EscalasEmília Miret o el Mestre Francesc Montserrat, que orienten les seves carreres musicals principalment cap a Barcelona. En la segona meitat de segle, durant el període de dictadura, altres talents vilanovins tenen succés dins i fora del país, com el tenor Joan Lloveras o la soprano Ventureta Mestres.

Transició i recuperació de la música tradicional[modifica | modifica el codi][modifica]

Amb la decadència del franquisme i la transició democràtica, sorgeix una nova oportunitat per la recuperació de la música i cultura catalana. Els músics vilanovins més destacats en aquest període són el cantautor Pere Tàpias (1968- ) que aporta un to humorístic a la generació de la Nova cançó, i el lutier Xevi Orriols (1976- ) pel seu treball i difusió en l'àmbit de la música tradicional i la fabricació d'instruments. La recuperació de la música catalana en l'àmbit festiu i popular i de les llibertats d'expressió i associació, dona lloc a l'aparició de nombrosos grups de música instrumental tradicional com els Ministrers de la Vila Nova o els Grallers de l'Acord, i el nou ajuntament democràtic fins i tot s'implica en situar la ciutat al capdavant del boom musical amb la creació d'un festival de músiques tradicionals del mòn absolutament pioner, el Festival Internacional de Música Popular i Tradicional o FIMPT (1981- ), el de més llarga trajectòria a Espanya d'aquest àmbit, o de l'Escola de Música i Instruments Tradicionals, EMIT (1998). Menció a part mereix la virtuosa pianista Leonora Milà (1973- ) que paral·lelament es fa un lloc en el món de la música a nivell internacional amb nombroses gires i gravacions.

Escena musical moderna[modifica | modifica el codi][modifica]

Context social[modifica | modifica el codi][modifica]

Amb la democràcia consolidada, l’efecte de la globalització comença a influir en les generacions més joves. Els grups musicals nacionals i estrangers i els artistes dels anys 80 i 90 (d'estils com rockpunkreaggaeska…) es converteixen ràpidament en referents de molts joves i adolescents vilanovins, que comencen a interessar-se per la música d'una manera més amateur i a reunir-se en garatges després de classe per fer sonar els seus instruments, compaginant-ho molts amb l’aprenentatge musical en alguna de les nombroses escoles de música de la ciutat. Aquests grups comencen a organitzar petits concerts en instituts, bars i espais municipals com la Zona XXI, o sales de concerts com La Mota, a Cubelles.

L’entorn social també té molta influència. Després de la recuperació del teixit associatiu vilanoví, la generació de la transició no troba la forma d’encaixar a les noves generacions en les recuperades associacions i entitats tradicionals. Així, els joves s'autoorganitzen en locals privats i conformen petites tribus urbanes més o menys definides, que acabaran formant noves entitats més endavant. Així, dins la creixent nova escena vilanovina, podem distingir els següents moviments musicals/socials:

Moviment pop/indie[modifica | modifica el codi][modifica]

Influïts per bandes com The WhoOasis, molts vilanovins nascuts als 70 abracen la música pop independent. Sòn localment coneguts com a els mods. Amb el bar Beckenbauer (1996-1999) com a punt de reunió, i amb la col·laboració de l'entitat La Unió Vilanovina, comencen a organitzar els primers festivals de música auto-organitzats de la vila: El Freaky XMas (1996, 1997) i el Verano Freak Festival (2001), apostant per la música alternativa i indie. Al cap de poc, aquests joves funden l'associació La Medusa (2002- ) i engeguen el festival Faraday (2004-2013) que durant 10 anys es consolida com un festival referent nacional i internacionalment. Al llarg dels anys La Medusa també organitza molts altres events musicals regulars com el Faraday Tardor, el Faraday Major o el Medusa Rocks. Al 2014 el Festival Faraday desapareix per donar pas al VidaFestival, gestionat de forma professional pels mateixos fundadors.

Algunes de les bandes que han sorgit a l'entorn d'aquest moviment són:

  • Biscuit (1993-2016): Xavi Cardona, Armand Cardona, Fermí Roca i Àngel Zambudio. Precedits per Blue Bus. Tot i que la seva trajectòria és llarga els englobem dins aquesta categoria pel seu pop de guitarres, psicodèlia, R&B... Han gravat dos treballs: The basement years (2001).
  • Tulips
  • Arthur (1999-2001): Pere Agramunt, Perico Arthur, Jordi Ferret.
  • Flint (2001-2007): Dani Poveda, Josep Massana, Gerard Marín i David Charro.
  • Bottom
  • The Light Brigade (2004-2007): Pere Agramunt (veu i guitarra), Miquel Tello (baix i teclats), Joan Manel Celorio (guitarra, teclats i glockenspiel), Pau Albà (bateria) i Magí Mestres (trompeta). Posteriorment conegut com La Brigada.
  • Queen Machine, The Lions Constellation, LY: Bandes i projectes liderats per Perico Arthur (ex-Flint).
  • Gentle Music Men (2007- ): El projecte personal de Dani Poveda (ex-Flint) amb David Charro, que també inclou Miquel Tello (baix), Xavi Ribera (bateria) i les violinistes Elisabet Barrau i Montse Inglada. Treu dos EP.
  • La Brigada (2007-2013): Capitanejats per Pere Agramunt, amb Miquel Tello al baix, The Light Brigade muta i canvia de nom amb Ricard Parera a la bateria i David Charro a la guitarra. Els vilanovins són la primera banda de l'escena vilanovina en tocar en festivals nacionals com el Primavera Sound i en editar un disc L'obligació de ser algú(2008). Posteriorment incorporen Xavier Balfegó als teclats, i colaboren amb Magí Mestres (ex-Light Brigade). Editen el seu segon treball Les paraules justes (2010) i el tercer, Incerta glòria (2012), amb el que la formació es disól per encarar altres projectes.
  • Línia Maginot (2011-2015): Després del seu pas per La Brigada, Magí Mestres monta un projecte atrevit i personal en col·laboració amb Pau Albà (bateria), Guillem Albà(multinstrumentista) i Jordi Ferret al baix. Després de dos EP, i petites gires de concerts, al 2013 editen el seu únic disc Fibonacci (2013).
  • Pares (2015- ), cançó d'autor folk psicodèlic. Conduït per David Espinola. Debuta amb el disc De Sota Els Pins (2016).

Moviment ska/reggae[modifica | modifica el codi][modifica]

La influència de la música jamaicana de Bob Marley o Toots And The Maytals, juntament amb les bandes angleses d'ska com The Specials, Madness o Hepcat es deixa notar en les generacions de principis dels 80 que comencen a seguir les modes rastafari i sharp anglesa. Moltes d'aquestes tribus urbanes acaben confluint en l'associació Endimari, i organitzant-se per crear el festival de música reggae i ska Nowa Reggae (2006- ), que es converteix en un referent estatal, i que també englobarà tot el moviment sound-system i dubstep. Des del 2012 el Nowa Reggae es constitueix com associació independent per poder tirar endavant més events musicals com VNG Loves SoundSystem.

Abans però, sorgeixen nombroses bandes com:

  • Plátanos (-2000-)
  • Bugies (-2000-)
  • Suburú (-2000-)
  • Riamba Gang (-2000-)
  • Mocambo (2002-2004, 2012-2016): Rumor (2012)
  • Temporada Alta
  • Sound Systems: Shut Up and Listen, Nikochan SoundSystem.
  • Urtica Sound (2003- ): Soundsystem formada per Najib, Cone i Souley (Dj/MC), Pascuale, Roc, Miquel i Ras Uri (selectors). En el seu palmarès figuren: BCN 45’’ SOUNDCLASH (2007 i 2008), el BILBO SOUNDCLASH (2009), l'SPANISH CLASH (2010 i 2011) i el MALAGA SOUND CLASH 2011.

Moviment punk-rock[modifica | modifica el codi][modifica]

  • Tokyo Sex Destuction (): Banda de garage punk dels 70 pionera i de molt d'èxit fora de la ciutat, sobretot gràcies als seus espectaculars directes. Té 5 albums editats Le Red Soul Comunnitte (2002), Black Noise Is The New Sound ! (2004), 5th Avenue South (2007), The Neighbourhood (2009) i Sagittarius (2013). Aconsegueix molt éxit a França on és considerada banda de culte .

La generació nascuda a la segona meitat dels 80 rep influències de la segona onada de música punk de RancidNOFX o a nivell nacional ExtremoduroLa Polla Records o Ska-P:

  • Arkada: Magí Signes (veu), Marc Martínez (guitarra), Víctor Soto (baix) i Pau Font (bateria).
  • Efecto Halo
  • Petiso's Band
  • Hérase Una Vez ( -2007): Albert Ramon (guitarra), Héctor Gil (veu)
  • Random Feelings (2008- ): Albert Ramon (guitarra), Héctor Gil (veu), Carlos Villena (baix), Vidal Soler (guitarra) i Bernat Ramírez (bateria).

Moviment rocker[modifica | modifica el codi][modifica]

El moviment rocker més dur, molt més discret i intergeneracional s'organitza en petites bandes de heavy metal i rock dur. Si ve el jovent rocker de Vilanova era minoría, sí que s'origina un fort moviment de rock dur a Cubelles, i si tenim en compte que la majoria de joves cubellencs estudien a Vilanova, aixó fa sorgir moltes bandes de hard rock i heavy metal amb membres vilanovins. Tot i això, el fort de la comunitat heavy continua sent Cubelles, on organitzen el Cubelles Rock City per la Festa Major.

  • Piel de Ángel
  • Ciudadano X
  • Ozium
  • Half Time
  • Sangre de Toro
  • Winning Eleven
  • Noctämbuls (Cubelles) (2014- ). Tribut a Sangtraït.

Per altra banda, sorgeix un moviment alternatiu i més llançat a fora dels circuits locals, d'influències de rock and roll.

  • Suite Momo
  • Doctor Caracol (2010-2011): Marc Bala (guitarra i veu), Vidal Soler (guitarra), Sergi Rigol (bateria)i Joan Martín (baix). Després d'alguns projectes com Plan B, Marc Bala engega un projecte de banda de pop rock americà fresc, directe i senzill, amb lletres en castellà.
  • Copa Lotus (2011- ): Marc Bala (guitarra i veu), Vidal Soler (guitarra), Marc Benaiges (bateria) i Xavi Yerga (contrabaix). Inspirats pels ritmes del folk rock americà, Bala i Soler engeguen un projecte anomenat Backyard Morning Light, de cançons pròpies en anglès, que al cap d'un any passarà a anomenar-se Copa Lotus. Al 2012 veu la llum el seu primer àlbum autoeditat The Misery of Our Days Vol.1, i poc després comencen a composar alguns temes en català. Al 2013 es presenten al concurs Sona 9 per valors emergents de la música catalana, aconseguint el primer premi. A partir d'aquí fan diversos concerts de promoció per Catalunya i editen un primer àlbum íntegrament en català El Moixó Foguer (2013). Poc després, fan una col·laboració amb el cantant també vilanoví Pere Tàpias amb diversos concerts i un EP (2014). Al 2015 editen el seu segon disc d'estudi Batxillerat Nocturn,coproduït per Peter Buck de R.E.M..
  • Mareta Bufona (2013- ): Llorenç Orriols (guitarra i veu), Marc Bala (guitarra), Sergi Rigol (bateria) i Roger Ribera (baix). EP Molt Honorable (2015)

Altres moviments musicals[modifica | modifica el codi][modifica]

Paral·lelament a aquests moviments musicals més definits en sorgeixen d'altres més transversals: joves amb sensibilitats musicals diverses, pertanyents o no a algun dels moviments principals, que treballen junts per organitzar, de forma autogestionada, events musicals més multitudinaris, com el Manani Rock, o associacions concretes que organitzaran grans events musicals d'estils diversos com el Festival Tranuita (2007-2008) de l'associació Espavila, o El Tingladu de Can Pistraus (2005- ), un event popular consolidat que anualment porta a Vilanova i la Geltrú grans artistes de la música en català de diversos estils.

A part, l'escena musical vilanovina ha donat molts altres grups que o bé sòn d'estils musicals minoritaris o bé no sòn classificables dins els estils anteriorment anomenats:

  • The Movida's (1999-), rap, electrònica: MC Leroi, MC Nikki DJ Kike Yemas.
  • Bambú, flamenc.
  • Starky Hatch, versions
  • Los Raggatunning (2005- ), versions festives. Ex-membres d'Arkada, Petiso's Band i altres grups del moviment punk i underground, funden un pseudo-conjunt de versions ska-punk dels éxits llatins de discoteca del moment, reggaeton i patxanga. El que en un inici es vesteix de crítica humorística va assolint gran popularitat entre els adolescents vilanovins i el grup es converteix en un éxit de públic en festes i events. A partir d'aquí el grup evoluciona cap a un conjunt-orquestra de versions llatines ska, o com ells s'autodefineixen Patxanga disco party, incorporant temes disco i sintonies de televisió, i a fer gires per tot el territori nacional. El line-up del grup ha sofert moltes variacions al llarg dels anys i no és sempre estable però els seus membres clau són Macario (baix), Petiso (guitarra), Berni (bateria), Diego Congas (percusió) i Alsina (teclats). La veu de Master Mike va substituir a la del cantant original Max.

Alguns events musicals que es fan a Vilanova i la Geltrú de calibre diferent sòn:

  • AteVeu, música de cantautor (2013- )
  • Vermut Elèctric, electrònica (2014- )

Repercusió i reconeixement en l'escena musical nacional[modifica | modifica el codi][modifica]

Comprensiblement, l'evolució de l'aspectre musical nacional i les modes de cada moment han condicionat l'èxit o el fracàs de moltes de les bandes de l'escena musical vilanovina. En els anys 2000 bandes com Bugies o Mocambo van lograr gran popularitat en els seus sectors, i a la segona década dels 2000 l'eclosió del nou "pop-rock català" a nivell nacional va propiciar que bandes com La Brigada o Línia Maginot tinguéssin un ràpid éxit a nivell nacional. Al 2014 el grup Copa Lotus van ser els guanyadors del concurs Sona9, amb més de XX bandes participants. La soundsystem Urtica Sound ha estat dues vegades campiona d'Espanya.

Menció a part mereixen els premis rebuts per festivals organitzats a Vilanova i la Geltrú: el Faraday (ListenToEurope 2007, als millors festival d'estiu europeus, Premi Altaveu 2010), Nowa Reggae (finalista Premi Fest 2015, al millor festival de petit format) i Vida Festival (Premi Fest 2015, al millor festival de mitjà format, nominació als premis European Festival Awards en la categoria Small Festivals).

En els darrers 40 anys, la continuïtat del nutrit cicle festiu vilanoví ha potenciat en gran mesura la creació d'events musicals, sobretot d'aquells que han nascut de forma autogestionada, que contrasta amb la programació musical municipal, la de l'Auditori Eduard Toldrà, més enfocada a un públic general i molt més dotada de recursos. A part, es mereixen especial menció la quantitat de corals, xarangues, marching bands, grups de grallers i grups de músics tradicionals presents a la vila , així com la potent Banda Municipal.

Segons molts dels mateixos integrants de l'escena però, l'escena musical vilanovina no ha existit mai. Vilanova i la Geltrú és una ciutat massa petita per tenir una escena musical pròpia, i massa propera a Barcelona perque aquesta es diferencii de l'escena barcelonina. A més, la manca de promoció pública del moviment musical vilanoví (només un CD recopilatori editat) ha fet que cada col·lectiu tirés per la seva banda i que els esforços de reconeixement quedéssin dil·luïts. No obstant, els fets parlen par ells mateixos i el que no es pot negar es que la ciutat ha viscut dues décades de creació musical espectacular i de creixent qualitat.

Àlbums publicats[modifica | modifica el codi][modifica]

Escena musical vilanovina[modifica]

Evolució històrica[modifica]

Antecedents al segle XIX i XX[modifica]

A finals del segle xix trobem que l'activitat musical a Vilanova i la Geltrú estava sobretot confinada a l'àmbit eclesiàstic. Els diferents mestres de capella de les parròquies locals com Jeroni Parera o Magí Sans, formaren deixebles notables i de gran reconeixement local i nacional com Antoni Urgellés. A partir del segle xx, ja trobem diversos músics de renom nascuts a Vilanova i la Geltrú. Potser el més conegut és Eduard Toldrà (1895-1962), concertista i compositor clàssic noucentista de gran influència pel renaixement de la música catalana. A principis del segle XX, en una ciutat eminentment obrera, la música és només a l'abast de les classes benestants, i sorgeixen principalment concertistes clàssics com Joan Escalas, Emília Miret o el Mestre Francesc Montserrat, que orienten les seves carreres musicals principalment cap a Barcelona. En la segona meitat de segle, durant el període de dictadura, altres talents vilanovins tenen succés dins i fora del país, com el tenor Joan Lloveras o la soprano Ventureta Mestres.

Transició i recuperació de la música tradicional[modifica]

Amb la decadència del franquisme i la transició democràtica, sorgeix una nova oportunitat per la recuperació de la música i cultura catalana. Els músics vilanovins més destacats en aquest període són el cantautor Pere Tàpias (1968- ) que aporta un to humorístic a la generació de la Nova cançó, i el lutier Xevi Orriols (1976- ) pel seu treball i difusió en l'àmbit de la música tradicional i la fabricació d'instruments. La recuperació de la música catalana en l'àmbit festiu i popular i de les llibertats d'expressió i associació, dona lloc a l'aparició de nombrosos grups de música instrumental tradicional com els Ministrers de la Vila Nova o els Grallers de l'Acord, i el nou ajuntament democràtic fins i tot s'implica en situar la ciutat al capdavant del boom musical amb la creació d'un festival de músiques tradicionals del mòn absolutament pioner, el Festival Internacional de Música Popular i Tradicional o FIMPT (1981- ), el de més llarga trajectòria a Espanya d'aquest àmbit, o de l'Escola de Música i Instruments Tradicionals, EMIT (1998). Menció a part mereix la virtuosa pianista Leonora Milà (1973- ) que paral·lelament es fa un lloc en el món de la música a nivell internacional amb nombroses gires i gravacions.

Escena musical moderna[modifica]

Context social[modifica]

Amb la democràcia consolidada, l’efecte de la globalització comença a influir en les generacions més joves. Els grups musicals nacionals i estrangers i els artistes dels anys 80 i 90 (d'estils com rock, punk, reaggae, ska…) es converteixen ràpidament en referents de molts joves i adolescents vilanovins, que comencen a interessar-se per la música d'una manera més amateur i a reunir-se en garatges després de classe per fer sonar els seus instruments, compaginant-ho molts amb l’aprenentatge musical en alguna de les nombroses escoles de música de la ciutat. Aquests grups comencen a organitzar petits concerts en instituts, bars i espais municipals com la Zona XXI, o sales de concerts com La Mota, a Cubelles.

L’entorn social també té molta influència. Després de la recuperació del teixit associatiu vilanoví, la generació de la transició no troba la forma d’encaixar a les noves generacions en les recuperades associacions i entitats tradicionals. Així, els joves s'autoorganitzen en locals privats i conformen petites tribus urbanes més o menys definides, que acabaran formant noves entitats més endavant. Així, dins la creixen nova escena vilanovina, podem distingir els següents moviments musicals/socials:

Moviment pop/indie[modifica]

Influïts per bandes com The Who, Oasis, XX, XXX, molts vilanovins nascuts als 70 abracen la música pop independent. Sòn localment coneguts com a els mods. Amb el bar Beckenbauer (1996-1999) com a punt de reunió, i amb la col·laboració de l'entitat La Unió Vilanovina, comencen a organitzar els primers festivals de música auto-organitzats de la vila: El Freaky XMas (1996, 1997) i el Verano Freak Festival (2001), apostant per la música alternativa i indie. Al cap de poc, aquests joves funden l'associació La Medusa (2002- ) i engeguen el festival Faraday (2004-2013) que durant 10 anys es consolida com un festival referent nacional i internacionalment. Al llarg dels anys La Medusa també organitza molts altres events musicals regulars com el Faraday Tardor, el Faraday Major o el Medusa Rocks. Al 2014 el Festival Faraday desapareix per donar pas al Vida Festival, gestionat de forma professional pels mateixos fundadors.

Algunes de les bandes que han sorgit a l'entorn d'aquest moviment són:

  • Biscuit (1993-2016): Xavi Cardona, Armand Cardona, Fermí Roca i Àngel Zambudio. Precedits per Blue Bus. Tot i que la seva trajectòria és llarga els englobem dins aquesta categoria pel seu pop de guitarres, psicodèlia, R&B... Han gravat dos treballs: The basement years (2001).
  • Tulips
  • Arthur (1999-2001): Pere Agramunt, Perico Arthur, Jordi Ferret.
  • Flint (2001-2007): Dani Poveda, Josep Massana, Gerard Marín i David Charro.
  • Bottom
  • The Light Brigade (2004-2007): Pere Agramunt (veu i guitarra), Miquel Tello (baix i teclats), Joan Manel Celorio (guitarra, teclats i glockenspiel), Pau Albà (bateria) i Magí Mestres (trompeta). Posteriorment conegut com La Brigada.
  • Queen Machine, The Lions Constellation, LY: Bandes i projectes liderats per Perico Arthur (ex-Flint).
  • Gentle Music Men (2007- ): El projecte personal de Dani Poveda (ex-Flint) amb David Charro, que també inclou Miquel Tello (baix), Xavi Ribera (bateria) i les violinistes Elisabet Barrau i Montse Inglada. Treu dos EP.
  • La Brigada (2007-2013): Capitanejats per Pere Agramunt, amb Miquel Tello al baix, The Light Brigade muta i canvia de nom amb Ricard Parera a la bateria i David Charro a la guitarra. Els vilanovins són la primera banda de l'escena vilanovina en tocar en festivals nacionals com el Primavera Sound i en editar un disc L'obligació de ser algú (2008). Posteriorment incorporen Xavier Balfegó als teclats, i colaboren amb Magí Mestres (ex-Light Brigade). Editen el seu segon treball Les paraules justes (2010) i el tercer, Incerta glòria (2012), amb el que la formació es disól per encarar altres projectes.
  • Línia Maginot (2011-2015): Després del seu pas per La Brigada, Magí Mestres monta un projecte atrevit i personal en col·laboració amb Pau Albà (bateria), Guillem Albà (multinstrumentista) i Jordi Ferret al baix. Després de dos EP, i petites gires de concerts, al 2013 editen el seu únic disc Fibonacci (2013).
  • Pares (2015- ), cançó d'autor folk psicodèlic. Conduït per David Espinola. Debuta amb el disc De Sota Els Pins (2016).

Moviment ska/reggae[modifica]

La influència de la música jamaicana de Bob Marley o Toots And The Maytals, juntament amb les bandes angleses d'ska com The Specials, Madness o Hepcat es deixa notar en les generacions de principis dels 80 que comencen a seguir les modes rastafari i sharp anglesa. Moltes d'aquestes tribus urbanes acaben confluint en l'associació Endimari, i organitzant-se per crear el festival de música reggae i ska Nowa Reggae (2006- ), que es converteix en un referent estatal, i que també englobarà tot el moviment sound-system i dubstep. Des del 2012 el Nowa Reggae es constitueix com associació independent per poder tirar endavant més events musicals com XXXX, VNG Loves SoundSystem...

Abans però, sorgeixen bandes nombroses com:

  • Plátanos (-2000-)
  • Bugies (-2000-)
  • Suburú (-2000-)
  • Riamba Gang (-2000-)
  • Mocambo (2002-2004, 2012-2016): Rumor (2012)
  • Temporada Alta
  • Sound Systems: Shut Up and Listen Sound, Nikochan SoundSystem.
  • Urtica Sound (2003- ): Soundsystem formada per Najib, Cone i Souley (Dj/MC), Pascuale, Roc, Miquel i Ras Uri (selectors). En el seu palmarès figuren: BCN 45’’ SOUNDCLASH (2007 i 2008), el BILBO SOUNDCLASH (2009), l'SPANISH CLASH (2010 i 2011) i el MALAGA SOUND CLASH 2011.

Moviment rocker[modifica]

El moviment rocker, molt més discret i intergeneracional s'organitza en petites bandes de heavy metal i rock dur. Si ve el jovent rocker de Vilanova era minoría, sí que s'originà un fort moviment de rock dur a Cubelles, i si tenim en compte que la majoria de joves cubellencs estudiàven a Vilanova, aixó va fer sorgir moltes bandes de hard rock i heavy metal amb membres vilanovins. Tot i això, el fort de la comunitat heavy, que a Vilanova va intentar fundar alguna entitat com Free Rock o l'Associació Avern, va continuar sent Cubelles, on organitzàven el Cubelles Rock City per la Festa Major.

  • Piel de Ángel (-2000-)
  • Ciudadano X (-2000-)
  • Ozium (-2000-)
  • Half Time
  • Sangre de Toro (-2000-)
  • Winning Eleven (-2000-)
  • Noctämbuls (Cubelles) (2014- ). Tribut a Sangtraït. Si ve no sòn originaris de Vilanova, si que alguns dels joves cubellencs

Per altra banda, un moviment alternatiu i més llançat a fora dels circuits locals, d'influències de rock and roll:

  • Suite Momo
  • Doctor Caracol (2010-2011): Marc Bala (guitarra i veu), Vidal Soler (guitarra), Sergi Rigol (bateria) i XXXX (baix). Després d'alguns projectes com Plan B, Marc Bala engega un projecte de banda de rock americà fresc, directe i senzill, molt influenciat pels ritmes californians d'estiu, que canten en castellà.
  • Copa Lotus (2011- ): Marc Bala (guitarra i veu), Vidal Soler (guitarra), Marc Benaiges (bateria) i Xavi Yerga (contrabaix). Inspirats pels ritmes del folk rock americà, Bala i Soler engeguen un projecte anomenat Backyard Morning Light, de cançons pròpies en anglès, que al cap d'un any passarà a anomenar-se Copa Lotus. Al 2012 veu la llum el seu primer àlbum autoeditat The Misery of Our Days Vol.1, i poc després comencen a composar alguns temes en català. Al 2013 es presenten al concurs Sona 9 per valors emergents de la música catalana, aconseguint el primer premi. A partir d'aquí fan diversos concerts de promoció per Catalunya i editen un primer àlbum íntegrament en català El Moixó Foguer (2013). Poc després, fan una col·laboració amb el cantant també vilanoví Pere Tàpias amb diversos concerts i un EP (2014). Al 2015 editen el seu segon disc d'estudi Batxillerat Nocturn,coproduït per Peter Buck de R.E.M..
  • Mareta Bufona (2013- ): Llorenç Orriols (guitarra i veu), Marc Bala (guitarra), Sergi Rigol (bateria) i Roger Ribera (baix). EP Molt Honorable (2015)
  • Los Locales (2016-)

Moviment punk-rock[modifica]

  • Tokyo Sex Destuction (XXXX-XXXX): Banda de garage punk dels 70 pionera i de molt d'èxit fora de la ciutat, sobretot gràcies als seus espectaculars directes. Té 5 albums editats Le Red Soul Comunnitte (2002), Black Noise Is The New Sound ! (2004), 5th Avenue South (2007), The Neighbourhood (2009) i Sagittarius (2013). Aconsegueix molt éxit a Fraça on és considerada banda de culte [1].

La generació nascuda a la segona meitat dels 80 rep moltes més influències de la segona onada de música punk de Rancid, NOFX o a nivell nacional Extremoduro, La Polla Records o Ska-P.

Arkada (-2000-)

  • Efecto Halo (-2000-)
  • Petiso's Band (-2000-)
  • Stallikó (2000)

Altres moviments musicals[modifica]

Paral·lelament a aquests moviments musicals més definits en sorgeixen d'altres més transversals: joves amb sensibilitats musicals diverses, pertanyents o no a algun dels moviments principals, que treballen junts per organitzar, de forma autogestionada, events musicals més multitudinaris, com el Manani Rock, o associacions concretes que organitzaran grans events musicals d'estils diversos com el Festival Tranuita (2007-2008) de l'associació Espavila, o El Tingladu de Can Pistraus (2005- ), que ja es una proposta consolidada que anualment porta a Vilanova i la Geltrú grans artistes de la música en català en diversos estils.

A part, l'escena musical vilanovina ha donat molts altres grups que o bé sòn d'estils musicals minoritaris o bé no sòn classificables dins els estils anteriorment anomenats:

  • The Movida's (1999-), rap, electrònica: MC Leroi, MC Nikki DJ Kike Yemas.
  • Bambú (-2000-), flamenc.
  • Starky Hatch, versions
  • Los Raggatunning (2005- ), versions festives. Ex-membres d'Arkada, Petiso's Band i altres grups del moviment punk i underground, funden un pseudo-conjunt de versions ska-punk dels éxits llatins de discoteca del moment, reggaeton i patxanga. El que en un inici es vesteix de crítica humorística va assolint gran popularitat entre els adolescents vilanovins i el grup es converteix en un éxit de públic en festes i events. A partir d'aquí el grup evoluciona cap a un conjunt-orquestra de versions llatines ska, o com ells s'autodefineixen Patxanga disco party, incorporant temes disco i sintonies de televisió, i a fer gires per tot el territori nacional. El line-up del grup ha sofert moltes variacions al llarg dels anys i no és sempre estable però els seus membres clau són Macario (baix), Petiso (guitarra), Berni (bateria), Diego Congas (percusió) i Alsina (teclats). La veu de Master Mike va substituir a la del cantant original Max.

Alguns events musicals que es fan a Vilanova i la Geltrú de calibre diferent sòn:

  • AteVeu, música de cantautor (2013- )
  • Vermut Elèctric, electrònica (2014- )

Repercusió i reconeixement en l'escena musical nacional[modifica]

Comprensiblement, l'evolució de l'aspectre musical nacional i les modes de cada moment han condicionat l'èxit o el fracàs de moltes de les bandes de l'escena musical vilanovina. En els anys 2000 bandes com Bugies o Mocambo van lograr gran popularitat en els seus sectors, i a la segona década dels 2000 l'eclosió del nou "pop-rock català" a nivell nacional va propiciar que bandes com La Brigada o Línia Maginot tinguéssin un ràpid éxit a nivell nacional. Al 2014 el grup Copa Lotus van ser els guanyadors del concurs Sona9, amb més de XX bandes participants. La soundsystem Urtica Sound ha estat dues vegades campiona d'Espanya.

Menció a part mereixen els premis rebuts per festivals organitzats a Vilanova i la Geltrú: el Faraday (ListenToEurope 2007, als millors festival d'estiu europeus, Premi Altaveu 2010), Nowa Reggae (finalista Premi Fest 2015, al millor festival de petit format) i Vida Festival (Premi Fest 2015, al millor festival de mitjà format, nominació als premis European Festival Awards en la categoria Small Festivals).

En els darrers 40 anys, la continuïtat del nutrit cicle festiu vilanoví ha potenciat en gran mesura la creació d'events musicals, sobretot d'aquells que han nascut de forma autogestionada, que contrasta amb la programació musical municipal, la de l'Auditori Eduard Toldrà, més enfocada a un públic general i molt més dotada de recursos. A part, es mereixen especial menció la quantitat de corals, xarangues, marching bands, grups de grallers i grups de músics tradicionals presents a la vila [2], així com la potent Banda Municipal.

Segons molts dels mateixos integrants de l'escena però, l'escena musical vilanovina no ha existit mai. Vilanova i la Geltrú és una ciutat massa petita per tenir una escena musical pròpia, i massa propera a Barcelona perque aquesta es diferencii de l'escena barcelonina. A més, la manca de promoció pública del moviment musical vilanoví (només un CD recopilatori editat) ha fet que cada col·lectiu tirés per la seva banda i que els esforços de reconeixement quedéssin dil·luïts. No obstant, els fets parlen par ells mateixos i el que no es pot negar es que la ciutat ha viscut dues décades de creació musical espectacular i de creixent qualitat.

Àlbums publicats:[modifica]

  • 1a MOSTRA MUSICAL DEL GARRAF (2000) - Más allá / int., Piel de Ángel. El hombre al que amabas odiar / int., Ciudadano X. Daydream / int., Biscuit. Run / int., Ozium. Gozar / int., Arkada. Elefante / int., Bambú. Ball de sant Julià / int., Musics del Pont. Rompe la noche / int., Plátanos. Subcomandante Marcos / int., Bugies. Ballons / int., Suburú. Volver a verte / int., Efecto Halo. Vieja revolución / int., Petiso's Band. No tengo palabras / int., Riamba Gang. Nobody to you / int., Arthur. Si vivo días como hoy / int., Sangre de Toro. Nancy woods and dawn chorus / int., Winning Eleven. Rabbits and Jerbos / int., Stallikó
  1. (francès) Tokyo Sex Destruction : chroniques, biographie, infos, concerts a Fenec.org.
  2. «Directori». www.vilanova.cat. [Consulta: 7 desembre 2016].