Usuari:Jordiventura96/proves/Luisa Castro

Luisa Castro
Biografia
Naixement	1966; Foz, província de Lugo
Dades personals
Nacionalitat	Espanya
Activitat
Ocupació	Escriptora i columnista
Gènere	novel·la, conte i poesia
Llengua	espanyol i gallec

Aquesta és una pàgina de proves de Jordiventura96. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.

Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari

Luisa Castro Legazpi (Foz, Lugo, Espanya, 1966) és escriptora i columnista en llengües gallega i espanyola. Actualment és directora de l'Institut Cervantes de Nàpols, Itàlia.

Bibliografia[modifica]

Filla d'un mariner i una mestressa de casa, Luisa Castro és la més petita de dues germanes. Va publicar els seus primers articles a El Progreso i a El Faro de Vigo als 16 anys. El 1984, va començar els seus estudis de Filologia Hispànica a Santiago de Compostela i als 19 anys va rebre el premi Hiperion de poesia. Va començar llavors la seva col·laboració setmanal amb l'ABC, i es va trasladar a Madrid, on també va col·laborar com a articulista a El País, El Mundo i diversos mitjans de comunicació. Es va llicenciar en Lingüística per la Universitat Complutense. El 1990 va rebre el Premi Rei Joan Carles de Poesia, i va publicar la seva primera novel·la El Somier, que va ser finalista del Premi Herralde aquell mateix any. A partir de llavors, diversifica la seva carrera com a novel·lista i poeta, i amplia el seus estudis a Urbino (Itàlia) i Nova York, on es trasllada el 1993 amb una beca Fullbright per realitzar estudis de cinema.

En el seu retorn de Nova York, viu a Barcelona, on imparteix classes d'Adaptació Cinematogràfica a l'Institut d'Humanitats i traballa com a cap de premsa a l'editorial Ronsel. L'any 2001 col·labora amb el Consello da Cultura Galega i comença una col·laboració amb La Voz de Galicia. Rep el premi Azorin per la seva novel·la El secreto de la lejía, publica Viajes con mi padre, el llibre de poemes Amor a mi señor i la novel·la La segunda mujer, que rep l'any 2006 el premi Biblioteca Breve.

Les seves col·laboracions periodístiques a La Voz de Galicia estan recollides en el llibre Melancolía de sofá (Xerais, 2009) i una selecció de les seves columnes setmanals a l'ABC durant deu anys es troba recollida en el llibre Diario de los años apresurados (Hiperión, 1997). Ha impartit conferències i lectures a universitats europees i estatunidenques i del Pròxim Orient, i cursos de novel·la i poesia a la USC, entre altres institucions.

Obres[modifica]

Poesia[modifica]

Odisea definitiva. Libro póstumo (Madrid, Arnao, 1984). 40 pàgines, ISBN 84-86305-05-5.
Los versos del eunuco (I Premi Hiperión; Madrid, Hiperión, 1986). 76 pàgines, ISBN 84-7517-178-8.
Baleas e baleas (accèssit del VI Premi Esquío; Ferrol, Societat de Cultura Valle-Inclán, 1988). ISBN 84-86046-28-9.
Los seres vivos (1988).
Los hábitos del artillero (VI Premi Rei Juan Carlos; Madrid, Visor, 1989). 62 pàgines, ISBN 84-7522-251-X.
Ballenas (Madrid, Hiperión, 1992). Edició bilingüe del poemari Baleas e baleas. 114 pàgines, ISBN 84-7517-357-8.
De mí haré una estatua ecuestre (Madrid, Hiperión, 1997). 82 pàgines, ISBN 84-7517-499-X.
Señales con una sola bandera: poesía reunida 1984-1997 (Madrid, Hiperión, 2004). 304 pàgines, ISBN 84-7517-768-9.
Amor mi señor (Barcelona, Tusquets Editores, 2005). 144 pàgines, ISBN 84-8310-437-7.

Novel·la[modifica]

El somier (finalista del VIII Premi Herralde; Barcelona, Anagrama, 1990). 192 pàgines, ISBN 84-339-0912-6.
La fiebre amarilla (Barcelona, Anagrama, 1994). 176 pàgines, ISBN 84-339-0976-2.
El secreto de la lejía (XXVI Premi Azorín; Barcelona, Planeta, 2001). 256 páginas, ISBN 84-08-03834-6.
Viajes con mi padre (Barcelona, Planeta, 2003). 232 pàgines, ISBN 84-08-04636-5.
La segunda mujer (Premi Biblioteca Breve 2006; Barcelona, Seix Barral, 2006). 320 pàgines, ISBN 84-322-1217-2.
La sota de Esquilache, 2006, amb Raúl del Pozo, publicada pel suplement Campus (El Mundo).

Relats[modifica]

Podría hacerte daño (XVI Premi Torrente Ballester; La Coruña, Ediciones del Viento, 2005). 200 pàgines, ISBN 84-934060-5-8.

Articles[modifica]

"Carmen Martín Gaite". A Retratos literarios: escritores españoles del siglo XX evocados por sus contemporáneos (ed. de Laura Freixas; Madrid, Espasa Calpe, 1997, pp. 306-307). 398 pàgines, ISBN 84-239-8624-1.
Diario de los años apresurados (Madrid, Hiperión, 1998). 154 páginas, ISBN 84-7517-536-8.
Melancolía de sofá (2009).

Premis[modifica]

1986 : Premi Hiperión per Los versos del eunuco
1989 : Premi Rey Juan Carlos per Los hábitos del artillero
2001 : Premi Azorín per El secreto de la lejía
2004 : Premi Torrente Ballester per Podría hacerte daño
2006 : Premi Biblioteca Breve per La segunda mujer
2010 : Premi Puro Cora de periodisme per l'article Providence^[1]

Referències[modifica]

↑ «La escritora Luisa Castro recoge en Lugo el premio periodístico Puro Cora» (en espanyol). elCorreoGallego. Marta Veiga, 13-03-2010. [Consulta: 6 juliol 2015].

Bibliografia[modifica]

"Luisa Castro o la escritura doble", de Béatrice Rodríguez, a Mujeres novelistas: jóvenes narradoras de los noventa (coord. per Alicia Redondo Goicoechea; Madrid, Narcea, 2003, pp. 97-107). 232 páginas, ISBN 84-277-1421-1.
"En busca del secreto de la narrativa de Luisa Castro", d'Ángeles Encinar, a La pluralidad narrativa: escritores españoles contemporáneos (1984-2004) (coord. per Ángeles Encinar Félix i Kathleen M. Glenn; Madrid, Biblioteca Nueva, 2005, pp. 149-162). 303 páginas, ISBN 84-9742-447-6.

Enllaços externs[modifica]

[1] «La escritora Luisa Castro recoge en Lugo el premio periodístico Puro Cora» (en espanyol). elCorreoGallego. Marta Veiga, 13-03-2010. [Consulta: 6 juliol 2015].

[1]