Usuari:Jordiventura96/proves/Teorema de Lindemann-Weierstrass

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En matemàtiques, el teorema de Lindemann-Weierstrass és un resultat molt útil per establir la transcendència d'un nombre. Afirma que si són nombres algebraics linealment independents sobre el cos dels nombres racionals , llavors són algebraicament independents sobre ; és a dir, el grau de transcendència de l'extensió del cos sobre és .

Rep aquest nom en honor als matemàtics alemanys Karl Weierstrass i Ferdinand von Lindemann. D'una banda Lindemann va demostrar el 1882 que és transcendent per tot algebraic no nul,[1] i així va establir que π és transcendent. Posteriorment, el 1885, Weierstrass va demostrar la forma més general d'aquest teorema.[2]

Aquest teorema, juntament amb el teorema de Gelfond-Schneider, està generalitzat per la conjectura de Schanuel.

Conveni de nom[modifica]

El teorema també és conegut amb el nom de teorema de Hermite-Lindemann o teorema de Hermite-Lindemann-Weierstrass. Charles Hermite, matemàtic francès, va ser el primer a demostrar el cas particular del teorema en què els exponents són nombres enters i la independència linear només és assegurada en el cos dels enters.[3] Un resultat que sovint és designat com teorema de Hermite[4]. Després que Lindemann i Weierstrass formulessin el teorema en el cas general d'α, altres matemàtics van fer aportacions en la simplificació del teorema, les més notables van ser obra del matmàtic alemany David Hilbert.

Corol·laris[modifica]

Nombre e[modifica]

Una conclusió immediata que es desprèn del teorema és la transcendència de e. Si s'agafa un algebraic no nul, es té que {} és un conjunt linealment independent sobre els racionals, i per tant, {} és un conjunt algebraicament independent. En altres paraules, és transcendent. En particular, si , es té que és transcendent.

Nombre pi[modifica]

Es considera ara la transcendència de π. Si fos algebraic, també ho seria (ja que és algebraic), i per tant, segons el teorema de Lindemann-Weierstrass és transcendent. Com que 1 no és transcendent, és necessàriament transcendent.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. Über die Ludolph'sche Zahl, Sitzungsber. Königl. Preuss. Akad. Wissensch. zu Berlin, 2, pages 679–682, 1882.
  2. Zu Hrn. Lindemanns Abhandlung: 'Über die Ludolph'sche Zahl' , Sitzungber. Königl. Preuss. Akad. Wissensch. zu Berlin, 2, pages 1067–1086, 1885
  3. Sur la fonction exponentielle, Comptes Rendus Acad. Sci. Paris, 77, pages 18–24, 1873.
  4. A.O.Gelfond, Transcendental and Algebraic Numbers, translated by Leo F. Boron, Dover Publications, 1960.