Usuari:Ketsia23/438 aC
- 13 de gener (13 de desembre de 439 del calendari romà) : començament a Roma del consolat d'Agripa Menenius Lanatus, T. Quinctius Capitolinus Barbatus VI.[1]
- Cincinnatus anomenat novament dictador, reprimeix una revolta de la plebs a continuació torna a la seva ferm. Spurius Maelius, sospitat d'aspirar a la reialesa, és matat pel mestre de cavalleria Gaius Servilius Ahala.
- Març-abril: Alceste, de Euripide, és presentat a les Grans Dionysies a Atenes.[2]
- Juny-juliol, Atenes: dedicació del Parthénon durant els Panathénées[3]. Inauguració de l'estàtua criselefantina d'Atena Parthénos, realitzada per Phidias. Acusat d'haver desviat de l'or pels enemics de Pèricles, l'escultor ha d'exiliar-se d'Atenes.[4]
- Fidènes, antiga ciutat etrusca esdevinguda colònia romana, s'aixeca contra Roma i caça els colons. Véies intervé a favor seu, amb el suport dels Falisques i de la ciutat de Capena. Fidènes és tanmateix represa l'any 435 av. J.-C.[5]
- Fundació de la nació campanienne per les Samnites segons Diodore de Sicília. Cap a 420 av. J.-C. s'apoderen de Capoue, a continuació de Cumes l'any 416 av. J.-C.[6]
- Començament del regnat de Spartokos, rei del Bosphore, fundador de la dinastia de les Spartocides (fi l'any 432 av. J.-C)[7]
- Pindare, poeta líric, a Argos (nascut a Tebes l'any 522 o 518 av. J.-C.), especialista de l'oda triomfal (épinicie) en l'honor dels vencedors dels grans jocs panhelléniques.
Notes i referències[modifica]
- ↑ François Clément, Viton de Saint-Allais. Moreau. {{{títol}}}.
- ↑ Jacques Jouanna. Fayard. {{{títol}}}. ISBN 9782213653655.
- ↑ Eugène Cavaignac. A. Fontemoing. {{{títol}}}.
- ↑ Christina J. Moose. Taylor & Francis. {{{títol}}}. 1. ISBN 9781579580407.
- ↑ Tite-Live, Histoire romaine, IV, 17-22.
- ↑ George Grote. A. Lacroix, Verboeckhoven et cie. {{{títol}}}. 16.
- ↑ Bernard Karl von Koehne. Impr. des papiers de la Couronne. {{{títol}}}. 2.