Usuari:Kevin Castro Hernández/proves

Educació al llarg de la vida

L'aprenentatge al llarg de la vida és un principi organitzatiu de totes les formes d'educació (formal, no formal i informal) amb components millor integrats i interrelacionats. Es basa en la premissa que l'aprenentatge no està confinat a un període específic de la vida, sinó que va "del bressol a la tomba" (sentit horitzontal), considera tots els contextos en què conviuen les persones com a família, comunitat , treball, estudi, oci, (sentit vertical), i suposa valors humanístics i democràtics com l'emancipació i la inclusió (sentit profund). Emfatitza l'assegurament dels aprenentatges rellevants (i no només l'educació) més enllà del sistema escolar.

Referències històriques

L'aprenentatge al llarg de la vida és un concepte que col·loca a l'aprenentatge més enllà de les institucions educatives i al seu voltant, han sorgit una sèrie de pràctiques i models en el món en les últimes dècades.

Des del reporti de Faure (1972), Aprendre a ser, es va reprendre la crítica dels anys seixanta a l'educació formal per escriptors com Iván Illich, Paulo Freire, Everett Reimer i altres, que promovien que l'educació deixés de ser el privilegi de una elit, o un assumpte d'un únic grup d'edat. En canvi, hauria de ser alhora universal i permanent.

Posteriorment, l'Informe Delors (1996), L'educació tanca un tresor, va advertir l'aprenentatge durant tota la vida com el "batec" d'una societat que es basa en quatre pilars: Aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a viure junts i aprendre a ser i pronostica un aprenentatge de la societat en la qual tothom pugui aprendre d'acord a les seves necessitats i interessos individuals, en qualsevol lloc i en qualsevol moment d'una manera lliure, flexible i constructiva.

El terme encunyat per la UNESCO a la dècada dels setanta i vuitanta va ser el d'Educació al llarg de la vida. No obstant això en 1996 l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) així com l'informe Delors van emfatitzar novament la importància de l'aprenentatge, de manera que la UNESCO va reprendre el terme d'aprenentatge al llarg de la vida i avui sota aquest nom se li denomina en la majoria dels països.

Objectius, principis i estratègies

Els objectius que busca complir l'aprenentatge al llarg de la vida són:

1r objectiu: Capacitar els ciutadans perquè puguin fer front als reptes de la societat del coneixement, movent-se lliurement entre entorns d'aprenentatge, llocs de treball, regions i països diferents per tal d'aprendre.

2n objectiu: Complir les metes i ambicions de prosperitat, integració, tolerància i democratització que tenen la Unió Europea i els països candidats.

L'assoliment d'aquestes intencions requereix una actuació concertada d'acord amb prioritats de comú acord. Prioritats associades als sis missatges clau que constituïen el nucli del Memoràndum sobre l'aprenentatge permanent i en què es va basar una consulta a escala europea.

S'hi va consultar als interlocutors socials, al Parlament Europeu, al Consell d'Europa, l'OCDE i la UNESCO, entre d'altres.

Es recolza en tres principis fonamentals que fan referència al paper central de l'alumne, a la igualtat d'oportunitats (aquí se subratlla la importància de l'accessibilitat) ia l'alta qualitat i pertinència, ja que només així s'aconsegueix la plena rendibilitat de les inversions de temps i diners en l'aprenentatge.

En relació amb les estratègies coherents i globals d'aprenentatge permanent, ja presents en la meitat dels Estats membres, en la Comunicació "Fer realitat un espai europeu de l'aprenentatge permanent" se subratlla una conclusió de la consulta a escala europea, portada a terme en

relació amb el memoràndum sobre l'aprenentatge permanent. I aquesta és "la que els Estats membres han de transformar radicalment els sistemes d'aprenentatge, inclosa l'educació inicial, per posar a l'abast de tots, de forma permanent, oportunitats d'aprenentatge de qualitat". I aquí s'inclou una orientació més oberta i flexible dels contextos d'aprenentatge formal, per adaptar els currículums a les necessitats i interessos de l'alumnat.