Usuari:Mcapdevila/Bombardier Q Series
_@_MAN,_March_2009.jpg) | |
| Tipus | Avió comercial turbohèlix |
|---|---|
| Fabricant |  de Havilland Canada /Bombardier Aerospace |
| Primer vol | 20 de juny de 1983 |
| En servei | 1984 - |
| Operador/s | |
| Altres usuaris |  Piedmont Airlines Horizon Air  Flybe |
| Producció | 1983-present |
| Construïts | 1.018 (en 3 de gener de 2009) [1] |
| Cost unitari | Q200: 13 milions d'US $ Q300: 17 milions d'US $ Q400: 27 milions d'US $ [2] |
L'Bombardier Q Sèries (abans de Havilland Canada Dash 8 i de vegades abreujat DHC-8) és un avió comercial de dos motors turbohèlice de mig abast fabricat a Canadà des dels anys 1980. Va ser dissenyat per de Havilland Canada i fabricat per aquesta companyia fins 1992, aquest any Bombardier Aerospace va comprar DHC i continua la producció d'aquest avió fins a l'actualitat. Des de 1996 és conegut com Q Series, de "Quiet" (silenciós en anglès) a causa de la instal·lació d'un sistema actiu de supressió de soroll i vibració (ANVS). Hi ha diferents models de la família Dash 8, dels que en total van se n'han fabricat més de 1.000 exemplars.[1]
Desenvolupament[modifica]
_departs_Bristol_International_Airport.jpg)
Als anys 70 de Havilland havia invertit un gran quantitat en el seu projecte Dash 7, creant el que era pràcticament una versió quadrimotor més gran del seu model de Havilland Twin. Amb les seves característiques de STOL podia operar en pistes curtes. No obstant això, foren poques les companyies aèries que van comprar el Dash 7, ja que la majoria de les línies aèries regionals van estar més interessades en costos operacionals reduïts que no en capacitat de funcionament des de pistes curtes.
L'any 1980 de Havilland va respondre als clients eliminant la capacitat de funcionament operació en pista curta. Així va canviar la configuració del Dash 7 creant un avió propulsat només per dos motors més potents. El seu proveïdor de motor tradicional, Pratt & Whitney, va desenvolupar els nous motors de la sèrie PW100 específic per al nou avió, arribant a doblar la potència unitària respecte la versió PT6. Originalment es va anomenar PT7A-2R, però més endavant va passar a la denominació PW120. Quan el Dash 8 va rodar per primera vegada el 19 d'abril de 1983, ja s'havien acumulat més de 3.800 hores de prova amb cinc motors de prova de la sèrie PW100. La certificació del PW120 es va aconseguir a finals de 1983.
Les característiques que distingeixen del disseny de Dash 8 són: la cua en T gran dissenyada per mantenir la cua lliure del deixant dels motors durant l'enlairament, una ala de gran envergadura, uns llargs carenats del motor que també portaven dins el tren d'aterratge principal i el perfil accentuat del nas. El primer vol va ser el 20 de juny de 1983, mentre que es va incorporar en servei a 1984 amb NorOntair. Les línies aèries de Piedmont, conegudes abans com línies aèries de Henson, van ser el client de llançament en els Estats Units del Dash 8 a 1984.
El disseny de Dash 8 tenia millor actuació en creuer que el Dash 7, ja que tenia uns costos operacionals menors. El Dash 8 tenia un cost per passatger i km més baix que qualsevol altre avió regional de l'època. El desavantatge principal comparada amb el Dash 7 eren uns nivells de sorolls una mica més alts, però només comparant-ja que el Dash 7 era extremadament silenciós. El Dash 8 tampoc podia igual la característiques STOL dels seus antecessors, tot i que era capaç d'operar en aeroports petits les pistes tenien més de 1 km (3000 peus) (per exemple, un Dash 7 amb MTOW necessitava només 2.200 peus).
Operadors[modifica]
L'aerolínia colombiana de mig cost Aires és el principal usuari d'aquest model a Colòmbia en comptar amb 12 d'aquestes aeronaus, 11 Dash8-Q200 per 37 passatgers, i 1 Dash8-Q300 per a 50 passatgers, a més l'aerolínia planeja el 2010 renovar la seva flota amb 4 avions Dash8-Q400 amb capacitat per a 70 passatgers.
Especificacions[modifica]
| ! ! Sèrie 100 [2] | Sèrie 200 [3] | Sèrie 300 [4] | Sèrie 400 [5] | |
|---|---|---|---|---|
| Cost Unitari (U $ S) | $ 12.5 milions | $ 13 milions | $ 17 milions | $ 27 milions |
| En Producció i Comandes | 298 | 91 | 263 | 363 [6] |
| Va entrar en servei | 1984 | 1995 | 1989 | 2000 |
| Dimensions de l'avió | ||||
| Longitud total | 22,25 m | 25,68 m | 32,81 m | |
| Alçada (a l'inici de la cua horitzontal) | 7,49 m | 8,3 m | ||
| Diàmetre del fusellatge | 2,69 m | |||
| Ample màxim de la cabina | 2,03 m | |||
| Longitud de la cabina | 9,1 m | 12,6 m | 18,8 m | |
| Envergadura | 25,89 m | 27,43 m | 28,4 m | |
| Superfície de sustentació | 54,4 m² | 56,2 m² | 63,1 m² | |
| Dades bàsiques de funcionament | ||||
| Motors | 2 PW120A/PW121 | 2 PW123C/D | 2 PW123B | 2 PW150A |
| Nombre típic de passatgers | 37 (Una classe) | 50 (Una classe) | 70 (Una classe) | |
| Rang de seients de passatgers | 37-39 | 50-56 | 68-78 | |
| Velocitat màxima de creuer | 310 mph (500 km/h) | 334 mph (537 km/h) | 328 mph (528 km/h) | 414 mph (667 km/h) |
| Altitud màxima d'operació | 25.000 ft (7.620 m) | 27.000 ft (8.230 m) | ||
| Abast (pes i passatgers típics) | 1.174 milles (1.889 km) | 1.065 milles (1.713 km) | 968 milles (1.558 km) | 1.567 milles (2.522 km) |
| Abast (dipòsits w/LR) | n/d | 1.264 milers (2.034 km) | n/d | |
| Enlairament amb MTOW | 2.625 peus (800 m) | 2.625 peus (800 m) | 3.865 peus (1.178 m) | 4.600 peus (1.402 m) |
| Pes | ||||
| Pes màxim a l'enlairament | 36.300 lliures (16.470 kg) | 43.000 lliures (19.500 kg) | 64.500 lliures (29.260 kg) | |
| Pes màxim al aterrar | 34.500 lb (15.650 kg) | 42.000 lb (19.050 kg) | 61.750 lb (28.010 kg) | |
| Pes màxim sense combustible | 32.400 lb (14.700 kg) | 39.500 lb (17.920 kg) | 57.000 lb (25.850 kg) | |
| Capacitat màxima de combustible | 3.160 l | 6.526 l | ||
| Pes operacional típic en buit | 10.483 kg (23.111 lb) | 11.791 kg (25.995 lb) | 17.185 kg (37.886 lb) | |
| Càrrega normal volumètrica | 3.407 kg (7.511 lb) | 5.138 kg (11.327 lb) | 8.670 kg (19.114 lb) | |
Vegeu també[modifica]
Disseny relacionat:
Avions similars:
- Antonov An-24
- Antonov An-140
- ATR 42 i 72
- CASA CN-235 i CASA C-295
- Dornier 328
- Embraer EMB 120 Brasília
- Fokker F27 i Fokker F50
- Ilyushin Il-114
- Saab 340 i Saab 2000
- Short 330 i Short 360
- Avions turbohèlice de Bombardier: Bombardier 415
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Shannon, Darren. "Bombardier Q400 backlog Grows." Aviation Week , March 2009. Retrieved: 5 March 2009.
- ↑ 2,0 2,1 Deagle.com production and cost information Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; el nom «deagle» està definit diverses vegades amb contingut diferent. - ↑ Bombardier Q200 Specifications, Retrieved: April 6, 2008.
- ↑ Bombardier Q300 Specifications, Retrieved: April 6, 2008.
- ↑ Bombardier Q400 Specifications, Retrieved : April 6, 2008.
- ↑ "Bombardier Sells 2 més Q400 aircraft." thestar.com . Retrieved: October 3, 2009.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Bombardier Q Series |