Usuari:Mcapdevila/Disciplina clericalis
 |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
Disciplina clericalis és una col·lecció de exempla, o contes exemplaritzants, escrita per Pedro Alfonso d'Osca al començament del segle xii a llatí. El guió que consta d'un pròleg i trenta-tres exemples extrets de fonts cristianes, àrabs i jueves escrites i del folklore oral d'aquestes tres cultures. L'obra va tenir una gran repercussió a tot Europa i va introduir la cuentística oriental en l'occident cristià.
Els seus contes van ser transmesos en diverses compilacions d'exemples de forma parcial, entre elles 76 manuscrits llatins, però només van ser impresos complets en una edició del francès Meon a partir dels set manuscrits que conservava la Biblioteca Nacional de França. La traducció a l'espanyol va haver d'esperar fins a l'edició de González Palencia de 1948.[1] Més recent és l'edició d'Esperança Ducay i María Jesús Lacarra (Saragossa, 1980).[2]
El títol, Disciplina clericalis, ve a significar «ensenyament de doctes» i no a reprensió de clergues. Es tractava d'alliçonar mitjançant històries curtes de les quals es podia obtenir un profit didàctic. El mateix Pedro Alfonso ens indica en el pròleg:
| « | Vaig compondre el meu llibret en part amb proverbis de filòsofs i els seus ensenyaments i en part amb proverbis i exemples àrabs i faules d'animals | » |
| — Disciplina clericalis , I. | ||
Aquesta cita concorda amb l'estudi que s'ha realitzat de les seves fonts, que abasten des de les faulas de Isop (exemple V) fins a les col·leccions de contes orientals, com el Barlaam i Josafat (exemple XII), el Kalilah wa-Dimnah o Calila i Dimna (exemple XXIV) i el Sendebar (exemples XI o XIII). També va utilitzar la literatura sapiencial o gnòmica i els llibres de sentències atribuïdes als filòsofs de l'antiguitat, com els Mossos d'or, així mateix, es va servir de relats bíblics i, amb tot aquest material, unit a la tradició folklòrica oral hebrea, àrab i cristiana -cal no oblidar que en aquesta època era el vehicle principal de transmissió de la literatura, un repertori que va ser usat abundantment per les compilacions posteriors i que es va avançar en més d'un segle a les primeres col·leccions d'exemples castellanes manades traduir de la cuentística oriental per Alfons X el Savi.
La seva obra va influir en la literatura hebrea en la selecció de pedres precioses, de Yeddaya Bedrashi de cap a 1298, àmpliament difós i que va ser imprès en les acaballes del segle xv a hebreu i més tard en llatí.
Però la seva major influència rau en la inclusió dels seus contes en gairebé totes les col·leccions de exempla medievals escrites en llatí, com el Speculum historials de Vicenç de Beauvais o els de Jacques de Vitry, els Gesta Romanorum , Scala Coeli , o la Llegenda daurada de Jacobo de Vorágine, tots del segle xiii.
Quant a la literatura espanyola, apareixen els seus materials en el Llibre dels exemplos per abc i els Càstigs i documents de Sancho IV entre d'altres.
Posteriorment, es van transmetre als exemples del Llibre de l'Comte Lucanor i als del Llibre de bon amor, a les novelle del Decameró de Boccaccio i, ja en el renaixement, s'observa encara la seva influència en El patrañuelo de Joan de Timoneda, i en assumptes de les Novel·les exemplars de Cervantes, o obres dramàtiques del teatre espanyol del Segle d'Or i fins i tot de Shakespeare.
Notes[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Lacarra, María Jesús, «Pere Alfonso, pont entre orient i occident», en Aragó en el món , Saragossa, Caixa d'Estalvis de la Inmaculada, 1988, pàg. 73-82. ISBN 84-505-7333-5
Enllaços externs[modifica]
- Pedro Alfonso, en la Gran Enciclopèdia Aragonesa (en línia).
- Edició digital de Disciplina clericalis , a «The latin library».
- Concordances de Disciplina clericalis .
- Traducció castellana dels quinze primers exemples.