Usuari:Mcapdevila/Marcatge isotòpic
El marcatge isotòpic és una tècnica per rastrejar el pas d'una mostra de substància a través d'un sistema. La substància és 'marcada' en incloure isòtops poc usuals en la seva composició química. Si aquests isòtops inusuals són detectats posteriorment en certa part del sistema, han hagut provenir de la substància marcada. física, Volum 1 Escrit per Arthur W. Adamson (books.google.es) </ref> El marcatge isotòpic ordinari, hi ha dues formes de detectar la presència d'isòtops de marcat. Atès que els isòtops tenen diferents massa s, poden ser separats amb espectrometria de masses. Una altra conseqüència de la diferència en la massa és que les molècules que contenen isòtops tenen diferents maneres vibracionals; aquests poden ser detectats per espectroscòpia infraroja
El marcatge isotòpic també pot ser usat per estudiar una reacció química. És aquest mètode, àtoms específics són reemplaçats per un isòtop en una molècula reactant que, llavors, participa en una reacció química. Mitjançant espectroscòpia, per exemple espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear, és possible identificar on un fragment molecular particular en el reactant acaba com un fragment particular en un dels productes de reacció.
Un exemple de l'ús del marcatge isotòpic és l'estudi del fenol (C 6 H 5 OH) en aigua, en reemplaçar hidrogen (protio) amb deuteri ( marcatge amb deuteri ). En afegir fenol a aigua deuterada (aigua que conté D 2 O més del H 2 O usual), s'observa la substitució de deuteri per l'hidrogen al grup hidroxil del fenol (resultant en C 6 H 5 OD), indicant que el fenol sofreix ràpidament reaccions d'intercanvi d'hidrogen amb l'aigua. Només el grup hidroxil es veu afectat, indicant que els altres 5 àtoms d'hidrogen no participen en aquestes reaccions d'intercanvi.
marcatge radioisotòpic[modifica]
El marcatge radioisotòpic és una tècnica per seguir el pas d'una mostra de substància a través d'un sistema. La substància és "marcada" en incloure radionúclids en la seva composició química. Cuandos aquests decauen, la seva presència pot ser determinada en detectar la radiació emesa per ells. El marcatge radioisotòpic és un cas especial de marcatge isotòpic.
Per aquests propòsits, un tipus particularment útil de decaïment radioactiu és l'emissió de positrons. Quan un positró col·lideix amb un electró, allibera dos fotons d'alta energia que viatgen en direccions diametralment oposades. Si el positró és produït en un objecte sòlid, farà això abans de viatjar més d'un mil·límetre. Si ambdós fotons poden ser detectats, la localització de l'esdeveniment de desintegració pot ser determinat amb molta precisió.
En un sentit estricte, el marcatge radioisotòpic inclou només els casos on s'introdueix artificialment la radioactivitat pels experimentadors, però alguns fenòmens naturals permeten que se'ls faci un fenomen similar. En particular, la datació radiomètrica utilitza un principi properament relacionat.
Vegeu també[modifica]