Usuari:MrPotato1010/proves/escut canals

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Història[modifica]

Precedents[modifica]

El segell parroquial[modifica]

Escut de Canals (pròpiament segell parroquial) segons Piferrer

Segons diversos autors, antigament Canals usava com a escut la imatge del patró titular de la parròquia, Sant Antoni Abat, però segons l'historiador local Alfons Vila es tractaria en realitat del segell parroquial, i no s'un símbol municipal.[1] Així, ja l'any 1786, Bernat Espinalt al seu Atlante Español afirmava que «[e]l escudo de armas que usa esta villa [Canals] es la imagen de su titular San Antonio Abad.»[2][3] Al segle xviii es troben descripcions pràcticament idèntiques, proporcionades pel ‘Diccionario’ de Pascual Madoz[4][3] i per l'heraldista català Francesc Piferrer al seu llibre Trofeo heróico[5][3], dedicat als escuts heràldics de diverses ciutats i viles d'Espanya. Este llibre inclou una làmina on apareix una representació de l'escut en qüestió, descrit així per Pere Maria Orts:[3]

« El camper és d'argent, terrassat al natural; la imatge, amb mà i cara encarnats, barba de plata, túnica blanca, escapulari marró clar festonejat d'or; a la mà dreta un bàcul de sable (negre); a la mà esquerra, un llibre obert de fulles d'argent; i darrere del Sant, un porc de sable posat de dreta a esquerra. »

Una representació pràcticament idèntica a la de Piferrer apareix a l'article sobre Canals de l'Enciclopèdia Espasa.[6] Més tard, el retor i cronista local Sebastià Sivera Font, autor dels Apuntes histórico-descriptivos de la Villa de Canals, torna a assenyalar la figura del patró com a escut de la vila.[7]

Els segells municipals (segles xix-xx)[modifica]

Segells de l'ajuntament (esquerra) i alcaldia (dreta) de Canals conservats a l'AHN.

Durant la segona meitat del segle xix i les primeres dècades del xx l'ajuntament de Canals va utilitzar un segell sense cap símbol propi, amb el senyal reial en un escut ovalat. Tant el segell de l'ajuntament com el de l'alcaldia (amb les armes d'Espanya) es conserven a la col·lecció de segells de tinta de l'Arxiu Històric Nacional, on s'afirma que es va començar a fer servir entorn a l'any 1860. En canvi, Vila indica que apareix a documents municipals poc després de l'any 1840.[1] Este segell, tal i com indica Vila, segueix a tipologia dels de l'època, adoptats per imposició administrativa governamental[1] i totalment al marge de referències locals.[8] El segell de l'Ajuntament, reproduit també a la Geografía general del reino de Valencia (c. 1920) dirigida per Carreras i Candi,[9] és descrit així per Orts:[3]

« Dins d'un oval, una cartel·la de puntes resarcerades i contraresarcerades i al mig un oval amb quatre pals rojos amb camper d'or; per timbre, una corona de vuit florons de tres perles cadascun; a la bordura de l'oval, llegenda: «Ayuntamiento Constitucional de la Villa de Canals». »

Durant la Segona República l'ajuntament va fer servir un segell amb una al·legoria a la República[10] i, després de la creació dels consells municipals el 1937, un segell simple sense cap imatge.[11] Després de la Guerra Civil, la corporació municipal, com la gran majoria dels municipis d'Espanya, va adoptar un segell amb l'escut franquista amb la llegenda de «Alcaldía Nacional»,[12] usat fins a l'adopció de l'actual escut municipal als anys 50.

L'escut actual[modifica]

Versió de l'escut de Canals usada en segells i publicacions locals

L'Ajuntament de Canals va adoptar l'escut actual l'any 1955, després d'haver acordat en ple l'11 d'abril la creació d'una heràldica municipal.[13] Després de diversos estudis bibliogràfics i propostes al respecte, el Ple va aprovar, el 16 de juliol, l'estudi de la comissió que proposava un escut quarterat amb diverses al·lusions als fets més destacats de la història de Canals.[14] Segons Alfons Vila, l'esbós inicial era de Vicente Martínez Escutia, secretari de l'ajuntament en aquell moment.[1][8] L'escut fou adoptat poc després pel consistori canalí als seus segells i documents. Al Llibre de Festes de 1957 apareix un poema dedicat a l'escut, escrit per José Maria Ballester.[15]

Simbologia i significat[modifica]

Amb el primer quarter, el senyal reial, es fa referència a Jaume I, que va conquerir la vila de Canals durant la conquesta del regne de València. El segon quarter, amb la tiara papal, honra la figura del papa Calixt III, que va nàixer a l'actual barri de la Torre de Canals. El tercer és una «representació gràfica de la característica geogràfica de Canals», atravessat per canals de rec, que donaren nom a la localitat. El quart i últim quarter també fa al·lusió al rei Jaume I, representat ara per la cimera reial d'Aragó (que la Comissió relacionava amb el Rei Conqueridor). L'escudet dalt del tot, amb la creu de tau (també present en la bandera), representa Sant Antoni Abat, patró i titular de l'església parroquial.[14]

Imatge corporativa[modifica]

L'Ajuntament de Canals ha fet servir, des de l'adopció de l'escut, diversos logotips o isotips basats en ell. En estos no apareixen els ornaments externs que apareixen en la resta de representacions gràfiques de l'escut municipal.

L'escut de iure[modifica]

Escut oficial de Canals, però que mai ha estat utilitzat per l'Ajuntament.

El Ple de l'Ajuntament, d'altra banda, havia acordat facultar l'Alcaldia per a elevar el projecte al Ministeri de la Governació per a que, d'acord amb la legalitat vigent, l'aprovara definitivament.[14] L'any següent, el Decret de 24 de febrer de 1956, (publicat al BOE núm. 66 de 6 de març de 1956), autoritzava l'Ajuntament per a crear el seu escut municipal, però establia que este havia de quedar ordenat «en la forma indicada per la Reial Acadèmia de la Història».[16]

Així, l'informe oficial de la RAH al respecte, redactat per Vicente Castañeda i aprovat en junta del 18 de gener de 1956, establia el següent blasonament:

« Blasó truncat: en el camper superior els pals d'Aragó (...) i en l'inferior les armes dels Borja valencians [això és, «en camper d'or una vaca passant de gules, terrassada de sinople, amb bordura de gules formada per vuit feixos de blat esmaltat d'or»]. El tot coronat amb la Reial d'Aragó, idèntica a la de Castella, excepte les diademes que la tanquen, adornat amb dues branques de llorer enllaçades per la seua base i nugades amb una cinta i en aquesta la inscripció «Ayuntamiento de Canals».[17] »

L'escut descrit per l'informe de la RAH (i que, per tant, seria l'oficial de Canals) no ha estat emprat mai per l'ajuntament de Canals, tot i ser l'aprovat pel Decret de 24 de febrer de 1956.

Bibliografia[modifica]

  • Juan, Christian; Gómez, Laura. Canals en la memòria. Canals: Ajuntament de Canals, 2019. 

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Vila Moreno, Alfonso. Canals: temas de historia local. Canals: Ajuntament de Canals, 1994, p. 181-183. ISBN 84-606-2066-2. 
  2. Espinalt y García, Bernardo. Atlante Español [...] / Tomo IX : Descripción del Reyno de Valencia, Parte II, 1786, p. 56 [Consulta: 7 febrer 2020]. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Orts i Bosch, Pere Maria «Notes històriques sobre l'escut de Canals». Canals: Festes patronals. Ajuntament de Canals, 1986, pàg. 99-100.
  4. Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. V. Madrid: Establecimiento tipográfico de P. Madoz y L. Sagasti, 1846, p. 391-2 [Consulta: 22 juny 2020]. 
  5. Piferrer, Francisco. Trofeo heróico, 1860, p. 95. 
  6. ...
  7. Sivera Font, Sebastián. Apuntes histórico-descriptivos de la Villa de Canals, 1907, p. 41. 
  8. 8,0 8,1 Vila Moreno, Alfonso. «Escudo municipal». A: Diccionario enciclopédico básico de Canals. València: Ajuntament de Canals, 2007. ISBN 978-84-922693-5-8. 
  9. Martínez Aloy, José; Sarthou Carreres, Carlos. Francisco Carreras y Candi (dir.). Geografía general del Reino de Valencia; Provincia de Valencia. Barcelona: Tip. Atlas Geográfico, [1920-1927]. 
  10. Juan i Gómez, 2019, p. 25.
  11. Juan i Gómez, 2019, p. 66.
  12. Juan i Gómez, 2019, p. 102.
  13. Juan i Gómez, 2019, p. 111.
  14. 14,0 14,1 14,2 Juan i Gómez, 2019, p. 112, on s'aprecia una reproducció de l'acord del ple.
  15. Juan i Gómez, 2019, p. 112, on apareix reproduït.
  16. «Decreto de 24 de febrero de 1956 por el que se autoriza al Ayuntamiento de Canals (Valencia) para crear su Escudo heráldico municipal» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, 66, 06-03-1956, pàg. 1.507 [Consulta: 1r agost 2018].
  17. Castañeda, Vicente. «Informe oficial sobre el escudo del Ayuntamiento de Canals». Boletín de la Real Academia de la Historia, tom 143 (quadern I), juliol-setembre 1958, pàg. 79-80.