Usuari:Pallares/s Serralada dels Balcans

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Els ecosistemes montans són diversos i inclouen diverses comunitats vegetals: boscos, arbusts, prats, pastures i torberes. Al parc hi ha sis zones de vegetació diferents. Roure, faig, avet, zona subalpina de la vegetació arbustiva de cua de cavall comú, nabiu, avet subalpí i pi mugo. Altres plantes inclouen vern arbustiu, roure pedunculat d’ estepa, però també espècies rares i en perill d’extinció, com ara pasqueflower europea, ull de faisà groc, peònia de Kosovo, sundew comú, auró de Heldreich, lliri martagon, iris pigmeu i orquídia de pantà. En total, hi ha 1.190 espècies de plantes, incloent una endèmica localment ales Bellflower (Campanula calyciliata) i de Pačić herba granota (Senecio pancicii), que es pot trobar només en la muntanya. També hi ha comunitats muntanyenques d’Sphagnum pantans a les localitats de Jabucko Ravniste, Babin Zub i Arbinje.[1]

La zona és una regió de salmònids, habitada per la truita bruna de ribera. Altres 25 espècies de peixos viuen als rius i rierols, com la salamandra i els tritons. Hi ha 203 espècies d’ocells, de les quals 154 nidifiquen al parc, 10 hivernen, 30 estan de pas i 13 deambulen. Entre les espècies importants s’inclouen l’àguila daurada, el mussol dels urals i el falcó. Atès que el parc és l’hàbitat més important de Sèrbia per al musarac de potes llargues, la gallina euroasiàtica i una alosa endèmica de banyes balcàniques, una àrea de 440 km2 (170 sq mi) va ser declarada Espai Europeu d’Aus importants. El trencalòs va desaparèixer de la regió a finals dels anys quaranta. El 2017 es va iniciar un programa per a la seva reintroducció dins l’àmbit d’un programa europeu més ampli. Entre altres coses, els alimentadors es col•locaran al llarg de la ruta migratòria dels voltors. Al parc es troben més de 30 espècies de mamífers, incloent -hi una rat-topa menor, un liró avellaner i el relict terciari, la campana de neu europea. L'ós bru es va extingir a la part sèrbia, però el 2014 es van trobar proves que mostren la presència dels óssos. Els ossos han estat fotografiats el 2015, abans de tornar a desaparèixer fins al 2019, quan es va filmar un jove ós marró a la càmera.[2]

El patrimoni humà abasta des de les restes prehistòriques, l'antiguitat clàssica, inclosa l’època romana i els complexos monàstics de la baixa edat medieval. Alguns d'aquests monuments més antics són fragmentaris i es van traslladar des de la seva ubicació original. Hi ha nombrosos exemples d'edificis ètnics característics de l'arquitectura de la regió a finals del segle XIX i principis del segle XX (cases, graners, etc.))[3]

La secció sèrbia de la muntanya es veu com una ubicació per a desenes de microhidrals, mini centrals elèctriques que van causar problemes amb els ecologistes i la població local. Fins i tot el ministeri per a la protecció del medi ambient va aturar alguns dels projectes i va litigar amb els inversors. També van anunciar el canvi de la llei de protecció de la natura, que prohibirà permanentment la construcció de plantes en zones protegides. Per evitar una degradació addicional, el Parc Natural Stara Planina va ser nominat al Programa de la UNESCO per a l'home i la biosfera i per a la llista mundial de geoparcs, mentre que més de desenes de milers de ciutadans van signar peticions contra els microhidros i s'han dut a terme nombroses protestes. organitzat per la població local.[4] Això va provocar protestes similars en altres parts de Sèrbia i es va fundar l'associació "Defensar els rius de Stara Planina", que va ampliar la seva base d'operacions fora de la regió de Stara Planina. L'activisme va provocar diversos altercats físics entre els ciutadans locals d'un, i els contractistes i els seus vigilants de seguretat a l'altra banda, enmig de les intervencions policials.[5][6][7]

L’octubre de 2018, la ministra de Protecció del Medi Ambient, Goran Trivan, va dir que la llei actual permet construir els microhidros a les zones protegides.[8] El govern va permetre la construcció de 800 microhidros, que els ecologistes han descrit com "megalòmanes", ja que produirien menys de l'1% de l'electricitat total. Els ecologistes també van acusar el govern de destruir la vida vegetal i animal amb l'excusa de l'energia renovable.[9] El setembre de 2019, l’administració de la ciutat de Pirot va anunciar que retiraria del pla espacial les 43 ubicacions existents per als microhidros de l’àrea protegida de Stara Planina. Queden 15 ubicacions al sector desprotegit de la muntanya, però els funcionaris municipals van anunciar la supressió d’aquestes ubicacions en el futur.[10]

Referències[modifica]

[[Categoria:Balcans]] [[Categoria:Serralades de Bulgària]]

  1. Slavica Stuparušić (en serbi) , 27-04-2021.
  2. Južne Vesti (en serbi) , 16-07-2019.
  3. Slavica Stuparušić (en serbi) , 21-08-2018.
  4. Gordana Bjeletić. «Protest protiv MHE, meštani Rakite vratili reku u korito» (en serbi). N1, 06-11-2018.
  5. Toma Todorović (en serbi) , 15-11-2018.
  6. Toma Todorović (en serbi) , 28-12-2018.
  7. Beta. «Trivan: Trenutni zakon dozvolio MHE u zaštićenim prostorima» (en serbi). N1, 23-10-2018.
  8. Sandra Petrušić. «Cena diletantizma» (en serbi). NIN, 09-10-2018.
  9. (en serbi) , 20-09-2019.