Usuari:Spain2017/San Juan Bautista (Vélez-Málaga)
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 | Aquest article tenia importants deficiències de traducció i ha estat traslladat a l'espai d'usuari. Podeu millorar-lo i traslladar-lo altra vegada a l'espai principal quan s'hagin resolt aquestes mancances. Col·laboreu-hi! |
 | |||
|---|---|---|---|
L'Església de Sant Joan Baptista és un temple catòlic situat a Vélez-Màlaga, a la província de Màlaga, Espanya. Es representa com un document històric-artístic que sintetitza, a partir de les intervencions realitzades a la seva fàbrica al llarg del temps, les diferents evolucions estilístiques del moment.
La primitiva Església data de 1487, construïda sota els postulats gòtic-mudèjars. Al mateix segle va sofrir una remodelació a la seva fàbrica i entre 1541 i 1564, sent bisbe Fra Bernardo Manrique, es va dur a terme una nova ampliació, construint-se en aquesta època la torre.
Significatives són les reformes que es produeixen durant el barroc, de les quals conserva alguns elements i unes altres, de finals del segle xviii, en la qual es va realitzar la decoració de la sagristia, peça extraordinària construïda en 1789, obra atribuïda a José Martín de Aldehuela.
La seva magnífica portada, que comunica a través d'un vestíbul amb la nau de l'Evangeli, presenta finíssima decoració a força d'estucs amb elements vegetals i símbols apocalíptics, que destaca en l'àmbit més clàssic i auster de l'església. No obstant, la major transformació que va sofrir la primitiva església va ser amb les obres executades entre 1853 i 1860, pel bisbe Juan Nepomuceno Castellana, adquirint llavors la seva actual empremta neoclàssica.
Descripció[modifica]
Estructura[modifica]
El temple s'estructura amb tres naus de sis trams, separades mitjançant arcs formerers de mig punt, que descansen en pilars en els fronts dels quals s'adossen pilastres cajeadas. Aquestes pilastres en la nau central apareixen doblegades i s'eleven fins al entablamento superior.
La nau central, més alta i ampla que les laterals, cobreix cinc dels seus sis trams amb volta de mig canó, amb llunetes i arcs fajones que recolzen sobre un senzill entablamento, aquesta coberta oculta l'antiga armadura mudèjar.
El presbiteri té planta rectangular i testera plana, es troba a nivell més alt que les tres naus, i ocupa fins al tram sisè de la nau central. Està cobert amb volta semiesfèrica, a manera de creuer, que descansa en senzilles petxines.
En la capçalera del presbiteri se situa el cadirat coral. Consta de tres parts, la situada al centre es compon de tres cadires de major grandària que les restants. A banda i banda de l'anterior se situen dos grups de cinc cadires i altres dos grups de tres en els murs laterals del presbiteri. Estan realitzades al segle xix en fusta de caoba.
Als peus de la nau central es troba un cancell realitzat en fusta entre 1801 i 1900. Es compon de tres cossos, el central disposat amb doble porta, decorada a força de ventalls emmarcats per llistons i a la zona central la creu de Malta policromada. La rematada o techado té forma ondada i el fris es decora amb motius vegetals estilitzats.
Les dues naus laterals s'estructuren en trams quadrangulars coberts amb voltes semiesfèriques. En les seves capçaleres s'obren capelles de plantes poligonals i cobertes abovedadas, decorades amb yeserías d'època barroca. Sobre l'obertura que dóna accés a la capella de la capçalera de la nau de l'Evangeli, es troba un escut heràldic realitzat entre 1701 i 1800. Un segon cancell se situa en la nau de l'Evangeli en el seu cinquè tram, està realitzat entre 1701 i 1800, i presenta similars característiques que l'anterior, amb la diferència que els llistons són de color vermell i la decoració es realitza a força de creus i quadrats.
Als peus de la nau de l'Evangeli, en el seu primer tram s'obre la capella del Crist dels Vigías que alberga la imatge titular. El Crist és obra renaixentista realitzada entre 1501 i 1600. Originàriament coronava l'àtic del retaule de l'Església de Santa María la Major i, temporalment, des de 1941 la testera de la capella major de l'Església de Sant Joan Baptista.
En el cinquè tram de la mateixa nau s'obre una portada que dóna accés a través d'un vestíbul a la sagristia. Es compon d'una magnífica decoració, destacant en l'àmbit més clàssic i auster de l'església. La seva obertura adintelado es troba emmarcat per un arc de mig punt revestit d'estuc, decorat amb relleus d'elements vegetals i en la rosca i timpà amb els símbols apocalíptics.
Sagristia[modifica]
Peça arquitectònica d'interès és la sagristia construïda en 1789. S'@tratar una estada rectangular recorreguda per un apilastrado d'ordre corinti, amb rocallas i llaços penjants, coronat per grans mensulones molt decorats, que s'entremesclen amb l'ornamentació arquitectònica, els medallons de la qual, lazadas, gerros i rocallas inunden murs i coberta. El mogut entablamento envolta tot aquest àmbit, que alterna amb finestres i quadres emmarcats baix sortint cornisa denticulada. El conjunt està flanquejat per pilastres corínties, colgaduras sobre mènsules aveneradas i sinuoses motllures. Sobre la cornisa s'alça, a manera de plomall, una placa retallada coronada amb motllures, adorns bifoliados i rematades laterals, amb perfil de copes i cestillos desbordants de fulles i fruits de caràcter rococó.
La coberta s'estructura en un espai quadrat cobert amb casquet esfèric decorat amb vuit gallones trípodes. Els espais laterals són rectangulars i plànols, es ornamentan amb motllures, en el centre de les quals alberguen rosasses, corbes de formes arriñonadas i motius vegetals.
En la capella absidial o capella del Sagrario, situada en la capçalera de la nau de l'Epístola, se situa una taula d'altar realitzada entre 1701 i 1800 en marbre esculpit. Presenta un relleu amb el tema iconogràfic del Be Apocalíptic.
Així mateix, en el primer tram de la mateixa nau es troba la pila baptismal, realitzada entre 1501 i 1600 en pedra, amb incrustacions de diferents colors.
Torre[modifica]
En el primer tram de la nau de l'Epístola s'obre l'accés a la torre, el seu interior es distribueix en cinc estades superposades, comunicades per una escala situada en un lateral de les mateixes. En l'últim cos es troba una antiga capella de finals del segle xviii, de planta rectangular coberta amb volta ochavada sobre trompes, decorada amb yeserías rococó, mostrant una macolla amb motllura cuadrifoliada al centre de la qual pengen fulles i flors alternant amb cornucòpies de fina rocalla.
En l'exterior, el parament de les façanes es troba pintat de color ocre, acabant a la zona superior amb ràfec de canecillos. La torre construïda en maçoneria i maó vist, es compon d'un alçat de quatre cossos, dos de planta quadrangular, separats per impostes de arquillos cecs, coronats en els seus angles amb pilars rematats amb gerros, i dos cossos superiors octogonales. El superior o campanar es compon en cada front d'una obertura de mig punt flanquejat amb dobles pilastres i una cornisa superior. Les citades obertures alberguen tres campanes realitzades en bronze entre 1700 i 1750 i decorades amb bandes i inscripcions que les circumden.
L'estructura de la torre respon a la construcció de 1541, sent restaurada en 1742. Les dues portades estan construïdes en maó.
Portada[modifica]
La portada principal o dels peus del temple s'estructura amb dos cossos, l'inferior compost d'una obertura de mig punt flanquejat per dues columnes toscanes, destacades, sobre pedestals i entablamento superior sobre el qual descansa l'àtic, aquest disposat d'una fornícula central de mig punt, flanquejada per pilastres jòniques en els seus laterals i entablamento superior coronat amb frontó corb, en el centre del qual alberga un escut patriarcal realitzat en 1829. Presenta doble creu central, barret del que parteixen cordons acabats en quatre puntes i la medalla de l'ordre de Carlos III a l'interior, a la destra un au i un bol, en la sinistra Santiago Apòstol i un cor, símbol de l'Ordre Franciscana. En tots dos costats de la portada, sobre pilars, coronen també dos escuts amb la creu de Malta. Cobreix l'obertura d'entrada una porta de doble fulla amb postigos, realitzada en fusta en 1781, i composta amb cuarterones de diferent grandària col·locats simètricament. A la zona superior d'ambdues fulles apareixen cartelas amb inscripcions decoratives i l'epígraf «ANY DE 1781» SENDDIOO L'I S DIOPH...DE MOLINA «LARIO I NAVA». La portada, situada en el mur de l'Epístola, s'estructura amb una obertura de mig punt, flanquejat per columnes toscanes sobre basamento i frontó triangular superior, en el timpà del qual presenta la creu de Malta a l'interior d'una motllura circular i en tots dos costats es remata amb gerros.
Cobreix l'obertura d'accés una porta de doble fulla, realitzada en fusta en 1781, composta de cuarterones de diferents mesures, disposats geomètricament, mostrant al centre de la zona superior decoracions amb la creu de Malta i la inscripció «Any de 1781». De la mateixa cronologia i característiques que la porta anterior, altres dues portes tanquen els accessos del temple, oberts en la nau de l'Evangeli en el seu tercer i cinquè trams.