José Martín de Aldehuela

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosé Martín de Aldehuela
Biografia
Naixement14 de gener de 1724
Manzanera (província de Terol, Aragó)
Mort7 de setembre de 1802(1802-09-07) (als 78 anys)
Màlaga (Andalusia)
Lloc d'enterramentEsglésia de San Pedro de Alcántara (Màlaga): desapareguda, com les restes 
Dades personals
NacionalitatEspanyola
Activitat
OcupacióArquitecte modifica
Influències
Obres destacables
Cuenca, Spain - San Pablo Convent.jpg
Convent de San Pablo (Conca)

José Martín de Aldehuela (Manzanera, Terol, 14 de gener de 1724[1]Màlaga, 7 de setembre de 1802) fou un arquitecte aragonès, actiu a Castella i Andalusia, on edificà esglésies i obres civils d'estil tardobarroc i rococó. És conegut com "el Borromini espanyol".

Vida i obra[modifica]

Nascut a Manzanera amb el nom de José Martín de Lizanda en una família de pagesos, a partir dels cinc anys el crià el seu padrí Jerónimo Marco, a Aldehuela (avui part del municipi de Terol), amb qui aprengué l'ofici de fuster i d'escultor de retaules: d'aquest llogarret prengué el nom amb què és conegut. Es formà com a mestre d'obres a Terol i València, però en restes poques notícies. L'estada a València justificaria el seu estil, molt proper al tardobarroc valencià, caracteritzat per l'abundant ornamentació, influïda al seu torn pel rococó francès. En 1745, el bisbe de Terol, Francisco Pérez Prado, li encarregà l'església del Colegio de los Jesuitas (després seminari) de la ciutat. Acabada en 1752, comptava amb una decoració exuberant, amb capitells de fantasia i formes curvilínies; l'edifici, però, fou destruït en 1937, durant la Guerra civil espanyola i només se'n conserven alguns testimonis fotogràfics.

En 1752 es casà amb María Antonia Esteban, a Terol, amb qui tingué cinc fills, dels quals només sobrevisqué el gran, Antonio José Vicente, també escultor i arquitecte. Després es casà amb María Antonia Conejos, amb qui tingué sis fills més, tots els quals moriren abans que ell.

Any Nom Ubicació Descripció Foto exterior Foto interior
1745 Colegio de los Jesuitas (després seminari diocesà) Terol Destruït en 1937 Fotografia dels anys trenta

Establiment a Conca: 1750-1778[modifica]

La fama de les obres dels jesuïts de Terol va fer que el bisbe de Conca, Isidro de Carvajal y Lancaster, el cridés a la ciutat. Instal·lat a Conca cap al 1750, hi visqué prop de trenta anys i hi desenvolupà la major part de la seva carrera. En 1771 fou nomenat mestre major d'obres pies de la diòcesi «transformando la faz arquitectónica de la ciudad».[2] Hi projectà nombrosos edificis religiosos i alguns de civils.

El primer fou l'antic oratori de San Felipe Neri, fundat en 1738 pel canonge Álvaro Carvajal y de Lancaster, d'una nau amb abundant decoració rococó, que Chueca considera la seva obra mestra del primer període. L'admiració que causà va fer que se li encarreguessin les restauracions de les esglésies de San Pedro i de San Miguel. Altres obres a Conca són l'interior de l'església de la Virgen de la Luz (o San Antón, 1760), la portada de la Virgen de las Angustias, l'església de Las Petras o, en la catedral, la capella del Pilar (1769) i retaules a les capelles dels Apòstols (de la Magdalena, 1770), de la Virgen del Alba, la Magdalena, Santa Rosa, San Antonio i el de la sagristia major, a més del tancament del claustre, les caixes dels orgues i els tornaveus de les trones.

En 1751, Ventura Rodríguez anà a Conca a dirigir les obres del Transparente i l'altar major de la catedral. L'arquitecte de la Cort féu conèixer als mestres d'obres de Conca els nous corrents classicistes que havien portat des de Roma els arquitectes encarregats de les obres del Palau Reial d'Orient de Madrid, Filippo Juvarra i Giambattista Sacchetti, amb qui Rodríguez havia treballat. Gradualment, Martín de Aldehuela substitueix el rococó afrancesat per una arquitectura més mesurada, classicista i italianitzant: «se advierte cómo su formación rococó en la escuela valenciana irá disciplinándose, de forma gradual, en la decoración y el uso de los órdenes, ante el contacto con el estilo de Ventura Rodríguez».[2] El canvi pot veure's en l'església del convent de la Concepción Francisca, d'entre 1768 i 1771, amb una estudiada planta de base elípitica de gran efecte escenogràfic i amb solucions en els elements decoratius que recorden l'estil de Borromini.[3]

La capella del Rosario i la façana de l'església de San Pablo (avui parador de turisme), escenogràficament ubicat al penya-segat de l'Huécar, mostren una composició agosarada. Amb Francisco Moradillo, va projectar l'església de l'Hospital de Santiago, projecte que fou visat i aprovat per Ventura Rodríguez. Entre les obres civils, hi ha la Prisión Real o Casa del Corregidor (1765-1769, primer anomenades Casas Pretorias), les del Santo Oficio, la Casa de Recogidas o l'empedrat del carrer de San Pedro. També la presa del Molinillo al riu Postigo i un molí paperer a Palomera.

Fora de la capital, Martín de Aldehuela dirigí les obres de les esglésies de San Millán d'Orihuela del Tremedal (Terol, en 1770), San Miguel de las Victorias de Priego, San Bartolomé de Cólliga i les dels retaules de la Merced de Huete i l'Asunción de la Almarcha i el cor de Santa María d'Alarcón, les cinc a la província de Conca o l'església de San Pedro y San Pablo a Madrigueras (Albacete). El bisbe de València Francisco Fabián y Fuero li encarregà una nova parròquia per al poble on havia nascut, Terzaga (Guadalajara): les obres es feren entre 1772 i 1778. D'una nau de grans dimensions, l'església de la Virgen del Amor Hermoso fa una lliure interpretació de les formes barroques, amb efectes lumínics procedents dels òculs i les formes còncaves dels murs i una exuberant decoració en estuc.

Any Nom Ubicació Descripció Foto exterior Foto interior
1750 San Felipe Neri Conca Planta de creu llatina, amb nau curta de dos trams, capelles entre columnes i absis recte; a la part alta, tribunes, volta de canó amb llunetes i, al creuer, volta amb llanterna. La decoració és rococó.
La capella de Las Angustias té planta el·líptica.
Convento de San Felipe Neri 2.JPG
Interior
-1756 Portada de l'ermita de la Virgen de las Angustias, Bajada de las Angustias i Portillo de los Descalzos Conca Escales per arribar-hi, arc i esplanada d'accés i portada de l'església.
Ermita de la Virgen de las Angustias. Exterior.JPG

Bajada a las Angustias 2.JPG
Cuenca, Santuario de la Virgen de las Angustias 01.jpg
Reforma de San Pedro Conca Reedificació de l'església del s. XVII; planta octogonal amb una circumferència inscrita i cúpula; el campanar també és obra d'Aldehuela.
Torre y pórtico de San Pedro.JPG

Iglesia de San Pedro. Desde el castillo.JPG
Iglesia de San Pedro (Cuenca). Interior.jpg
Reforma de San Miguel Conca Reforma de l'interior: es fa la volta de canó amb llunetes i la nau lateral d'aresta, les pilastres i la decoració de rocalla. La portada de la façana també data d'aquest moment. Iglesia de San Miguel-Cuenca.JPG
1760 ca. Convento de San Pablo (avui Parador de Turisme) Conca Reforma dels edificis del segle XVI: façana, nova portada i capella de la Virgen del Rosario.
007261 - Cuenca (8681978900).jpg

Cuenca - Ex Convento de San Pablo (Parador de Turismo) 6.JPG
1760 San Pedro de las Justinianas
o Las Petras
Conca Execució del projecte traçat per Alejandro González Velázquez i Blas de Rentería. Planta el·líptica, amb cor als peus i presbiteri pla. Retaule de González Velázquez; els retaules d'Aldehuela es van perdre durant la Guerra civil.
Convento de las Petras.JPG
Cuenca, Convento de las Petras 2.jpg

Cuenca, Convento de las Petras 4.jpg
1760-1764 Santuari de la Virgen de la Luz
o San Antón
Conca
Cuenca, Iglesia de la Virgen de la Luz 4.jpg
Cuenca, Iglesia de la Virgen de la Luz 1.jpg

Cuenca, Iglesia de la Virgen de la Luz 2.jpg
1763 Església de l'Hospital de Santiago Conca
Cuenca, Hospital de Santiago.jpg
1765-1770 Casa del Corregidor
o Prisión Real (avui Archivo Municipal)
Conca Edifici de tres plantes per una banda i set per l'altra, amb un eix de simetria a la portada i el balcó ab un escut.
WLM14ES - 04072010 170107 B 7125 - .jpg
1768-1771 Monasterio de la Concepción Franciscana Conca La façana conserva l'antiga portada renaixentista; planta allargada de trams el·líptics amb capelles.
Monasterio de la Concepción Franciscana.JPG
Cuenca - Convento de la Concepcion Franciscana2.jpg
1769-1771 Capella del Pilar (Catedral de Conca) Conca fotografies
1770 Retaule de la Magdalena (Capella dels Apòstols, Catedral de Conca) Conca Retaule
1770 ca. Retaule de San Antolín (Capella baptismal, Catedral de Conca) Conca Talla d'Aldehuela, al voltant d'un quadre del s. XIV. Retaule, a l'esquerra
1770 ca. Retaule de la sagristia major (Catedral) Conca
Catedral de Cuenca. Sacristía Mayor.jpg
Orgues (Catedral de Conca) Conca Caixes dels orgues; incendiats en 1767, se'n conserven parcialment. L'organer fou Julián de la Orden.
CastillaLaMancha Cuenca Catedral3 tango7174.jpg
Remodelació del claustre (Catedral de Conca) Conca
Catedral de Cuenca. Claustro.jpg
1770-1776 San Millán de la Cogolla Orihuela del Tremedal De tres naus, amb cúpula al creuer i torre de tres cossos. ORIHUELA(TE) crop.jpg Interior
1771-1777 Casa de las Recogidas
o Casa de la Beneficencia
Conca L'edifici d'Aldehuela fou reformat completament en 1779-1800 per Felipe A. Solano: no queda res de l'edifici original.
1772 Retaule de la Virgen del Alba (Catedral de Conca) Conca Traça i talles de les santes Llúcia i Apol·lònia.
1772 San Bartolomé Cólliga
Iglesia colliga.jpg
1772-1778 Església parroquial Terzaga Exterior Naus
1773-1774 Retaule del convent de La Merced Huete Destruït en 1936.
1773-1777 San Miguel de las Victorias Priego Església de planta de creu llatina, amb una nau; capçalera plana i volta de canó amb llunetes, cúpula al creuer i voltes el·lipsoidals als braços. Façana Nau
Retaule de Nuestra Señora de la Asunción La Almarcha Retaule
Cor de Santa María Alarcón Cor als peus de l'església; probablement, la caixa de l'orgue també sigui d'Aldehuela. Cor i orgue
1777-1780 Ampliació de l'església de San Pedro y San Pablo Madrigueras Ampliació de la nau i façana nova. Església

Etapa final a Màlaga: 1778-1802[modifica]

El nou bisbe de Mâlaga, José Molina Larios, coneixia Martín de Aldehuela, ja que abans havia estat bisbe d'Albarrassí i li havia encarregat algunes obres. Per això, el cridà per a treballar en les caixes dels orgues de la catedral: Martín hi arribà en 1778. Nomenat director de les obres de la catedral, acabà el tancament del temple i en dissenyà el tabernacle, la capella de l'Encarnació, les cadenes del Patio de los Naranjos i el retaule de San Sebastián. El bisbe també coneix el talent d'Aldehuela com a enginyer i vol que solucioni els problemes d'abastament d'aigua de la ciutat i la rodalia: per això projectarà l'aqüeducte de San Telmo, important obra d'enginyeria de 30 km, construït entre 1782 i 1784.

Ja establert a Màlaga, en 1782 és nomenat "Maestro Mayor de Obras Menores Generales del Obispado"; en 1786, "Maestro para la Visita de Casas del Cabildo" i en 1790 "Alcalde Perpetuo del Acueducto de San Telmo". Supervisà les obres d'altres arquitectes i en dirigí les de les esglésies de San Felipe, les Dominicas de la Divina Providencia, la capçalera i ampliació de San Juan, San Agustín, l'ampliació de San Pedro, el retaule dels Trinitaris i algunes altres. Entre les obres civils a la ciutat de Màlaga hi ha: la portada del Montepío de Cosecheros o Casa del Consulado (avui, Sociedad Económica de Amigos del País), el palau del Conde de Villalcázar, la Casa de Expósitos, la Casa Barroca de Ataranas, la finalització del palau episcopal i altres cases. També va intervenir en el Puente del Rey, la parròquia de San Juan de Vélez-Málaga, el retaule de Nerja (desaparegut), la col·legiata d'Antequera i el cementiri de Cortes de la Frontera, i va projectar els jardins del Retiro a Churriana.

A Ronda, També de llavors és la seva obra més coneguda: el Puente Nuevo de Ronda, sobre el riu Guadalevín, que, començat en 1759 per a unir les dues parts de la ciutat, dividida pel penya-segat, havia quedat inacabat. Li fou adjudicat en el concurs de 1785 i acabà de construir-se en 1793. També va fer-hi l'aqüeducte de La Hidalga, entre 1789 i 1798. Se li atribueix la finalització de la Plaza de Toros, acabada en 1785, tot i que no en queda cap document que ho confirmi.

Al final de la seva vida tingué diverses desgràcies personals: quedà vidu en 1791 i hagué de finançar les obres del pont amb els seus recursos, a l'espera que el municipi li pagués. El municipi de Ronda, però, no li va pagar mai les obres del pont ni les de l'aqüeducte: l'arxiu municipal s'havia cremat i van al·legar que ja no tenien proves que l'arquitecte no hagués cobrat abans el seu treball, per la qual cosa, no li pagaren. En 1799, estava arruïnat i hagué d'hipotecar la seva casa: Aldehuela morí a Màlaga en 1802, de mort natural. Una llegenda apòcrifa diu que se suïcidà tirant-se des del pont de Ronda, per no poder construir-ne un altre que el superés en bellesa. Fou enterrat a l'església del convent de San Pedro de Alcantara (Màlaga); quan fou enderrocat, les restes se'n perderen, però una placa en la plaça homònima recorda l'arquitecte.[4]

Any Nom Ubicació Descripció Foto exterior Foto interior
1778-1782 Orgues de la Catedral de Màlaga Màlaga Caixes i talles dels dos orgues del cor, projectat per l'organer Julián de la Orden; en tres cossos d'ordres diferents, entre els pilars de la nau. Malaga Kathedrale Orgel2.jpg Órgano catedral de Málaga.jpg
1781 Projecte del tabernacle de la Catedral de Màlaga Màlaga Projecte aprovat pel Capítol, però no realitzat; se'n va fer una maqueta que fou instal·lada en l'església de La Trinidad, on fou destruïda en 1936.
Retaule de San Sebastián (Catedral de Màlaga) Màlaga Spain Andalusia Malaga BW 2015-10-24 11-11-05.jpg
Cadenes i pilars del Patio de los Naranjos (Catedral de Màlaga) Màlaga Andalucia, Málaga (010).jpg
1782 Acabament del Palau Episcopal Màlaga Finalitza les obres a la mort d'Antonio Ramos. Potser intervé en la decoració de l'escala i en les dependències particulars del patí i jardí, amb arcs i balustrada.
1782-1784 Aqüeducte de San Telmo Màlaga Conducció d'11 km, amb dos canals: un per al reg i un de tancat per a l'aigua potable, a través de 30 aqüeductes (el més gran, el de Quintana, de 170 m i 15 arcs) i 33 clavegueres. Puente de Arroyo Hondo (vista sur) (15571360046).jpg Alcubilla mayor del acueducto de San Telmo 01.jpg
1783-1785 Capella de l'Encarnació (Catedral de Màlaga) Màlaga Execució del projecte de retaule, traçat per Juan de Villanueva, i decoració de la capella. Malaga Kathedrale Kapelle der Inkarnation.jpg
Casa de las Atarazanas Màlaga Al carrer Atarazanas, 11. Té tres pisos de altura i planta baixa, amb pilastres i tancaments de reixa; l'entrada té un òcul amb decoració de rocalla. Escala imperial coberta amb celobert. Casa barroca de las Atarazanas.jpg
1782 Casa del Consulado Màlaga Plaza de la Constitución. Fou Montepío de Socorro a los Cosecheros, del Consulado Marítimo y Terrestre; des de 1856, Sociedad Económica de Amigos del País Casa del Consulado.jpg Interior casa del consulado Málaga.jpg
1785-1795, 1790-1795 Sagristia i tabernacle de San Felipe Neri Màlaga Direcció i execució de les obres de l'església, projectada per Ventura Rodríguez. S'atribueixen a Aldehuela els projectes de la sagristia (que es consagra en 1796) i del tabernacle (1790-1795). Sagristia Málaga San Felipe Neri 002.jpg
1785-1793 Puente Nuevo Ronda
El Tajo de Ronda (3).jpg
1785 Plaça de braus Ronda Se li atribueix la finalització de les obres, tot i que no en queden proves documentals.
Plaza de Toros de Ronda 05 (4579342243).jpg
Plaza de Toros de Ronda (6931270048).jpg
1786 Palau del Conde de Villalcázar Màlaga Reedificació del palau; atribuït a Aldehuela, però també a Felipe de Unzurrúnzaga: no hi ha prou documents per a assegurar-ne l'autoria. Avui, seu de la cambra de comerç Palacio de Villalcázar 01.JPG
1786-1789 Reforma del Real Colegio de San Telmo Màlaga Condicionament del col·legi jesuïta.
1789-1798 Aqüeducte de La Hidalga Ronda En mal estat, només se'n conserven alguns trams. Foto actual
-1799 Cambril, cripta i retaule de San Agustín Màlaga En mal estat, només se'n conserven alguns trams. Foto exterior del cambril Retaule

Referències[modifica]

  1. La data del 5 de novembre de 1719 es troba en algunes fonts; la de 1724 correspon a les actes de baptisme de la parròquia de Manzanera.
  2. 2,0 2,1 Ibáñez Martínez, Pedro Miguel. «Reflexiones sobre el centro histórico de Cuenca». En: Rodríguez Viqueira, Manuel, coord. Las ciudades del encuentro. Cuenca: Universidad de Castilla-La Mancha; México DF: Universidad Autónoma Metropolitana, 1992, p. 109.
  3. En 1936, el temple fou cremat i se'n perdé la decoració, que ha estat parcialment recuperada en restauracions recents.
  4. Málaga Hoy.es, Una placa señala el lugar donde descansa el arquitecto Martín de Aldehuela, 7/9/1802

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José Martín de Aldehuela
  • Barrio Moya, José Luis. «Arquitectura y arquitectos en tiempos de Carlos III». Ciudad de Cuenca, 96 (1992), p. 32-48.
  • Barrio Moya, José Luis. "José Martín de Aldehuela y su intervención en el convento de la Concepción Francisca de Cuenca". Teruel, 86, II (1998), p 65-86.
  • Chueca Goitia, Fernando. «José Martín de Aldehuela: datos para el estudio de un arquitecto del siglo XVIII». Arte Español. Tomo XVI (1944), p. 10.
  • Blázquez, Carlos. José Martín de Aldehuela, arquitecto turolense del siglo XVIII
  • Un genio olvidado
  • Llaguna y Amirola, E. «Noticias de los arquitectos y arquitectura de España...», acrecentadas con notas, ediciones y documentos por J. A. Ceán Bermúdez, Tomo IV, capítulo XLVI, pág.: 297-298. Madrid, 1829.
  • José Martín de Aldehuela
  • Mora Pastor, Jesús. Aproximación a la figura del arquitecto José Martín (Aldehuela) y su obra en Cuenca. Conca: Diputación de Cuenca, 2005.
  • Muñoz Jiménez, José Miguel. "El arquitecto José Martín de Aldehuela y la iglesia parroquial de Terzaga (Guadalajara)". Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Núm. 74, (1992), p. 375-398.
  • La opinión de Málaga. La memoria de Aldehuela, 17 de febrer de 2008.
  • Sebastián, Santiago. «El arquitecto turolense José Martín de Aldehuela». Teruel. 27 (1962), p. 137.
  • Temboury, Juan; Chueca Goitia, Fernando. «José Martín de Aldehuela y sus obras en Málaga». Arte español. XXIX, XVI (1945), p. 37-57.