Usuari:Xatina70/oliver
Maria Antònia Oliver i Cabrer (Manacor, Illes Balears, 1946) és una escriptora espanyola en llengua catalana, resident a Barcelona des de 1969.[1] És principalment coneguda per la seva producció novel·lística i de narrativa breu, i també ha conreat la traducció (al castellà i al català), l'assaig literari, la literatura infantil, la dramatúrgia i l'escriptura de guions. A principis de 2010, ja posseeix quaranta anys de publicacions i un nombre de premis per avalar la seva trajectòria. I és una de les escriptores capdavanteres de la generació literària dels 70 (igual que el seu marit, Jaume Fuster).[2] Es va iniciar en la literatura amb novel·les centrades en la problemàtica de les transformacions de la societat de Mallorca, amb una base rondallística, fantàstica i onírica.[3][4][2]
La seva narrativa és variada i dóna un protagonisme especial a la dona. Té unes onze novel·les publicades. Una de les seves produccions més destacades està dins del camp de la novel·la negra, on va produir una sèrie de la detectiu mallorquina establerta a Barcelona, la Lònia Guiu, on toca temes de crítica social en un ambient trepidant. També en el camp de la crítica social, una de les seves obres més poderoses és Joana I., de 1992, amb la qual va guanyar el Premi Prudenci Bertrana on toca el tema dels canvis socials en la postguerra.[2][5]
En el camp de la narrativa breu, forma part del col·lectiu Ofèlia Dracs, i també té sis recopilacions de la seva narrativa breu, una de les quals és el volum L'illa i la dóna (2003), que recull una selecció de les obres anteriors.
Maria-Antònia Oliver és originària de Manacor, i de molt jove es va sentir atreta per la literatura, primer com a lectora i tímida poeta, i aviat com a autora de narrativa. Aquesta passió per la literatura va tenir uns orígens ben definits: la rica rondallística mallorquina recollida pel pare Antoni M. Alcover, que Oliver va conèixer de molt petita a través de les versions que li explicava un besoncle. Així, les arrels d'algunes de les seves obres, com Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà (1972), i sobretot El vaixell d'Iràs i no Tornaràs (1976) tendrián el substrat de les rondalles mallorquines de les quals, molt ràpid, es convertiria en una apassionada lectora.
Llavors encara no tenia clar que volia ser escriptora, ja que també volia ser artista de cinema i hostessa de bord, i no va ser fins als 17-18 anys que va ser canviant, posant-se a estudiar el batxillerat, trobant nous amics, es va interessar per la política, va començar a fumar i es va convertir en una noia rebel. I va descobrir la seva veritable vocació, que la va portar a fer les seves primeres probaturas literàries, primer en castellà. Però després de seguir un curs de català amb Aina Moll Marquès (fora de les hores lectives), ja sempre escriuria en català, excepte alguns articles en castellà quan encara no hi havia diaris catalans.[3]
Per això no va ser estrany que, amb amb prou feines 23 anys, irrompés en la narrativa catalana del moment, amb una obra que l'escriptor Lorenzo Vilallonga (1898-1980), en la presentació pública que faria a l'abril de 1971, la qualificarà de petita obra mestra. Es va tractar de la novel·la Cròniques d'un mig estiu, publicada a Barcelona en 1970, una ciutat on es traslladarà a viure aquests mateixos anys ja que, en el ínterin, en el seu Mallorca natal, Oliver va conèixer a l'escriptor Jaume Fuster (1945-1998) amb qui es casaria i, fins a la seva prematura mort, va compartir vida i literatura.[3]
Una vegada a Barcelona, Oliver va participar dels moviments literaris més avantguardistes i, amb els escriptors de l'època i de la seva mateixa edat, o menys, conformarien la "Generació literària dels setanta", nom que té el seu origen en el llibre del mateix títol de Guillem-Jordi Graells (1950) i Oriol Pi de Cabanyes (1950), el contingut del qual és una recopilació d'entrevistes a un conjunt d'escriptors amb voluntat renovadora i rupturista.[3]
Encara que mai deixaria d'estar en contacte amb el seu Mallorca natal, serà a Barcelona on Oliver publicarà la major part de la seva obra, i on desenvoluparà gran part de les seves col·laboracions literàries. Ella mateixa diu que "per a mi escriure és viure, viure és escriure", i serà doncs escrivint en els gèneres i camps més diversos que María-Antonia Oliver intentarà fondre les necessitats de subsistència amb aquelles tasques que més s'ajusten a la seva vocació: durant anys col·laborarà en la premsa escrita, serà responsable de l'àmbit de Producció Literària del Congrés de Cultura Catalana (celebrat a Barcelona, en 1977), es dedicarà a la traducció literària (recordem, en aquest sentit, la seva versió de Moby Dick, obtenint en 1985 el Premi a la Traducció al català de la Generalitat de Catalunya), farà guions per a la televisió, i també treballarà per al Circuit Català de la TVE, als programes "Signes", i "Zinc cèntims de cultura", presentant als autors catalans més importants del moment, entre ells Josep M. Llompart, Francesc de B. Moll, Mercè Rodoreda, Llorenç Vilallonga, Maria-Aurèlia Capmany, Joan Perucho, Joan Fuster, etc.[3]
A més de la seva obra narrativa, que conforma el gruix de la seva producció, Maria-Antònia Oliver ha conreat el teatre, amb obres com Negroni de ginebra, i l'adaptació teatral de l'obra de Salvador Galmés, La dida. En el camp audiovisual, ha treballat en guions cinematogràfics, per a la televisió i la ràdio, dels quals poden destacar-se, entre unes altres: "Vegetal", "Muller qui cerca espill", "Que patines, Laura?". Ha format part, així mateix, del Col·lectiu Ofèlia Dracs.
La narrativa de Maria-Antònia Oliver té una àmplia gamma de recursos: en algunes de les seves obres el nus central ho conformen les relacions de diverses generacions o de sagues familiars (Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà, Amor de cans...); i en uns altres, l'autora ens remetrà a mons onírics i mitològics (est seria el cas d'algunes narracions de Tríptics o de la novel·la Crineres de foc, encara que en aquesta última també veiem reflectida aquesta necessitat d'explicar-se el món a través dels antecessors).
També trobem la seva incursió en el gènere detectivesc, seguint la tradició dels autors de les novel·les policíaques, amb la creació, d'un personatge que, a diferència de la majoria de detectius que ens ha llegat la literatura, serà una detectiu. I almenys, quant a la literatura catalana, serà la primera autora que incorporarà aquest personatge femení en el gènere: la Lònia Guiu ha estat l'heroïna de les novel·les Estudi en lila, Antípodes, i El sol que fa l'ànec, obres que han estat traduïdes a diverses llengües.
Després de publicar Joana I (premi Prudenci Bertrana 1991), la Institució de les Lletres Catalans, de la Generalitat de Catalunya, la va proposar ser "Escriptora del mes", la qual cosa li va donar l'oportunitat de recórrer, durant trenta dies, els Països Catalans, i de contactar-se directament amb part del seu públic. En 1995 va publicar Amor de cans (premi Llorenç Vilallonga de la Ciutat de Palma) i va començar una nova novel·la, que no acabaria fins a més tard.
Al juliol de 1997, li van haver de trasplantar el cor. Aquesta operació li va iniciar un llarg període de silenci, silenci que es va perllongar perquè, el 31 de gener de 1998, va morir el seu company Jaume Fuster, la qual cosa la va incapacitar per tornar a escriure. Les paraules no li eren amigues, com deia ella mateixa en una entrevista amb motiu de l'aparició de Tallats de lluna, a l'octubre del 2000, el títol de la novel·la que havia començat cinc anys enrere. Al final d'aquesta novel·la hi ha una llarga nota d'agraïment als amics i amigues que l'han ajudat a viure i a tornar a escriure.[3]
Ha col·laborat en publicacions com El Correu Català, Serra d'Or, Canigó, Amb Potes Rosses, Diari de Barcelona, i l'Avui. En col·laboració amb el fotògraf Toni Catany va publicar el llibre de reportatges Els illes, de 1975. Com a traductora de l'anglès, francès, i italià, ha traduït al català obres de Virginia Woolf, Robert Louis Stevenson, Mark Twain, i d'Herman Melville (la seva versió de Moby Dick li va merèixer el Premi Literatura Catalana de la Generalitat l'any de 1985), entre uns altres, i també va traduir obres al castellà. Les seves obres, al seu torn, han estat traduïdes a l'alemany, anglès, castellà, francès, italià, neerlandès, i al portuguès. El 2016 va guanyar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. [6]
Obra[modifica]
Novel·les[modifica]
- Cròniques d'un mig estiu. Barcelona: Club Editor, 269 pàg. ISBN 84-7329-017-8, ISBN 978-84-7329-017-3 1970
- Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà. Barcelona: Edicions 62, 1972
- Crineres de foc. Barcelona: Laia, 1985; Barcelona: Edicions 62, 352 pàg. ISBN 84-297-6691-X, ISBN 978-84-297-6691-2 2002 (finalista del Premi Sant Jordi 1984) en línia
- Estudi en lila. Barcelona: La Magrana, 198 pàg. ISBN 84-8264-310-X, ISBN 978-84-8264-310-6 1985. Sèrie detectivesca de la Lònia Guiu
- Antípodes. Barcelona: La Magrana, 1988. Sèrie detectivesca de la Lònia Guiu
- Joana I. Barcelona: Edicions 62, 1992; Barcelona: Col·lecció Quinze Grans Èxits AIE, 320 pàg. ISBN 84-96863-57-3, ISBN 978-84-96863-57-6 1993 (Premi Prudenci Bertrana 1991) en línia
- El sol que fa l'ànec. Barcelona: La Magrana, 1994. Sèrie detectivesca de la Lònia Guiu
- Amor de cans. Barcelona: Edicions 62, 1995. (Premio Ciutat de Palma-Llorenç Vilallonga de novel·la 1994)
- Tallats de lluna. Barcelona: Edicions 62, 2000
Narrativa breu[modifica]
- Coordenades espai-temps per guardar-hi els ensaïmades. Barcelona: Pòrtic, 1975; Barcelona: Edicions 62, 1995
Referencias[modifica]
- ↑ Fgsr.es. «Maria Antònia Oliver Cabrer» (en castellano), 2013. [Consulta: 15 junio].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 sobre Maria Antònia Oliver a LletrA.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Escriptors.cat. «Biografia. Maria-Antònia Oliver» (en catalán), 2013. [Consulta: 15 junio].
- ↑ Maria Antònia Oliver.
- ↑ Fitxa de Maria Antònia Oliver a JoanDucros.
- ↑ Maria Antònia Oliver.
[[Categoria:Crítics literaris espanyols]] [[Categoria:Escriptors mallorquins]] [[Categoria:Guionistes espanyols]] [[Categoria:Literatura LGBT]] [[Categoria:Premis 31 de Desembre]] [[Categoria:Premis Nacionals de Literatura]] [[Categoria:Premis Ramon Llull]] [[Categoria:Premi Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga de novel·la]] [[Categoria:Traductors al català]] [[Categoria:Traductors catalans]] [[Categoria:Traductors del castellà al català]] [[Categoria:Traductors del francès]]