Usuari:ÈliaEntrepà/proves
El Ball de màscares (o bal masqué) és un esdeveniment en el qual els participants assisteixen amb disfresses utilitzen una màscara. No s'ha de confondre amb un altre esdeveniment festiu cortesà anomenat mascarada.
Història[modifica]
Els balls de màscares van ser una característica de la temporada de carnestoltes en el segle XV. Involucraven progressivament la celebració d'al·legòriques entrades reals, festivitats a l'aire lliure i processons triomfals celebrant bodes i altres esdeveniments dinàstics de la vida de la cort medieval tardana. El "[Bal des Ardents]" [1] o "Bal des Sauvages", que es podia traduir com "Ball dels homes que cremen", fou un ball de màscares realitzat el 28 gener 1393 a París en el que participà Carles VI de França. Va tenir lloc en la celebració de la boda d'una dama d'honor de la reina de Carles VI. El rei i cinc cortesans es van vestir com a homes salvatges, una figura mitològica que apareix en obres d'art i en literatura medieval europea, amb disfresses de lli i brea. Quan es van apropar molt a una torxa els ballarins es van incendiar. Aquests balls amb disfresses eren un luxe especials de la cort del Ducat de Borgonya.
Els balls de màscares es va expandir fins a les festivitats públiques amb disfresses a Itàlia durant el Renaixement del segle XVI. Eren generalment danses elaborades i portades en acció per membres de les classes socials més altes. Eren particularment importants en Venècia. Han estat relacionades amb la tradició del Carnaval de Venècia. Amb la caiguda de la República de Venècia al final del segle XVIII, l'ús i la tradició de les màscares va començar a disminuir fins que van desaparèixer per complet.
[[Archivo:Le bal masqué by Albert Lynch 1.jpg|miniatura|Le bal masqué, óleo sobre tela de Albert Lynch.]]
Es van tornar populars a Europa en els segles XVII i XVIII, en ocasions amb resultats fatals. Gustau III de Suècia va ser assassinat en un ball de màscares per un noble descontent. Aquest fet va ser la base de la òpera de Giuseppe Verdi Un ballo in maschera [2], que significa un ball de màscares.
John James Heidegger, un comte suís que va arribar a Itàlia al 1708, va ser acreditat com el que va introduir la moda valenciana del ball d'un màscares al semi-públic. A principis del segle XVIII es va fer el primer ball a Londres. Es va fer en el Teatre Haymarket i la gent es podia subscriure per anar-hi. [3] Els jardins públics de Londres, reformats l'any 1732, van proporcionar ambients exteriors òptims, on els personatges emmascarats i disfressats es barrejaven amb la multitud. La reputació d'aquests balls per comportaments impropis i dones sense escolta van motivar un canvi de nom, al venecià ridotto. Tal com "The Man of Taste" (El hombe de gust) va observar a 1733;
| « | In Lent, if masquerades displease the town, Call 'em Ridottos and they still go down" |
"A Quaresma, si els emmascarats desagraden al poble, Digueu-lis Ridottos i seran mal acollits" |
» |
| — The Man of Taste, 1733[4] | |||
Durant els anys els balls amb màscares es van tornar populars en la colònia d'Amèrica del Nord. Hi va haver un moviment anti-màscares que va anar en augment junt amb els balls. Els escriptors anti-màscares, entre ells Samuel Richardson, van sostenir que aquest esdeveniment festiu promovia la immoralitat i la "influència estrangera". En diverses ocasions, eren capaços de persuadir a les autoritats cap al seu punt de vista, però no hi va haver gaire aplicació de mesures dissenyades per acabar amb els balls de màscares. Els balls de màscares van continuar com "subscripcions" semi-privades. [5] Al 1770, els londinencs de moda anaven als balls organitzats per Teresa Cornelys en la Carlisle House al Soho Square, i després en el Panteó de Londres.
miniatura|Baile de máscaras en 2008.
Els balls de màscares van ser, en ocasions, com un joc entre invitats. Els invitats vestien màscares amb les que suposadament no eren identificables. Això creava un tipus de joc per veure si es podia identificar als altres. Això va ficar un efecte humorístic a moltes màscares i va permetre una versió més entretinguda que els típics balls.
Un dels balls de màscares més notables del segle XX fou en el Palay Labia a Venècia, el 3 de setembre de 1951, organitzat per Carlos de Beistegui.
Referències culturals[modifica]
Cultural references[modifica]
Entre les nombroses cites es pot recordar el relat curt de Edgar Allan Poe "La màscara de la Mort Roja", basat en un ball de màscares en el qual una figura central resulta ser la seva pròpia disfressa. Un altre ball a Zúric es representat en la novel·la "El llop estepari" de Hermann Hesse.
Els balls de màscares apareixen en diverses òperes. El musical i pel·lícula The Phantom of the Opera té una escena en un ball de màscares. També en la obra Romeu i Julieta de Shakespeare, en Romeu coneix la Julieta en un ball de màsqueres.
Mirar també[modifica]
- Cham, ball de màscares tibetà.
- Festa de disfresses
Referèncias[modifica]
- ↑ https://ca.wikipedia.org/wiki/Bal_des_Ardents
- ↑ https://ca.wikipedia.org/wiki/Un_ballo_in_maschera
- ↑ Aileen Ribiero, "The exotic diversion: the dress worn at masquerades in eighteenth-century London", The Connoisseur 197 (enero de 1978:3-13.
- ↑ (en inglés) The Project Gutenberg EBook of The Man of Taste, by James Bramston, proyecto Gutenberg
- ↑ Ribeiro 1978:3.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: ÈliaEntrepà/proves |
Categoria:Festivals de dansa
Categoria:Teatre musical
Categoria:Festes