Véronique

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióVéronique
Forma musicalòpera modifica
CompositorAndré Messager
LlibretistaGeorges Duval i Albert Vanloo
Idiomafrancès
Gènereopereta
Partstres
Estrena
Estrena10 de desembre de 1898
EscenariThéâtre des Bouffes-Parisiens de París,
IBDB: 9077 Modifica els identificadors a Wikidata

Véronique és una òpera en tres actes composta per André Messager sobre un llibret francès de Georges Duval i Albert Vanloo. S'estrenà al Théâtre des Bouffes-Parisiens de París el 10 de desembre de 1898. [1]

Origen i context[modifica]

El fracàs de Chevalier d'Harmental à l'Opéra-Comique (1896) el va fer pensar en la retirada a Anglaterra. No obstant això, una mica més d'un any més tard se li va oferir el manuscrit d'una comèdia: Les P'tites Michu. Va ser seduït, i en tres mesos, la peça va ser escrita. Va ser estrenada als Bouffes-Parisiens, un públic entès la va aplaudir en més de 150 actuacions. A l'any següent, en paraules d'Albert Vanloo i Georges Duval, va compondre una de les seves obres mestres, Véronique[2]

Representacions[modifica]

L'elenc de l'estrena va ser excel·lent, els creadors foren Mariette Sully i Jean Perier. Ella, grassoneta i petita, perfectament adaptada als cànons de bellesa que es van establir a la fi del segle XX, va fer una delicada interpretació de la funció. Es va vestir amb bon gust, s'havia fet una composició al cap "à la Musset". Amb una bona veu, va fer una notable creació.[2]

És l'opereta més reeixida de Messager. Es va reposar freqüentment a França durant la primera meitat del segle XX. Reposicions al Théâtre des Folies-Dramatiques el 30 de gener de 1909, al Théâtre de la Gaîté-Lyrique l'1 de març de 1920, per la qual Messager va compondre un nou vals[3] (amb Edmée Favart, Périer i Tarriol-Baugé),[4] i al Théâtre Mogador el 17 d'abril de 1943 (amb Suzanne Baugé, Maurici Vidal i Hélene Lavoisier), en una gran producció que, segons Richard Traubner, "va dominar la seva fragilitat".[5]

Després d'una excepcional interpretació a l'Opéra-Comique el 7 de febrer de 1925 amb Favart, Baugé i Tarriol-Baugé, dirigida per Albert Wolff,[6] l'obra va tenir la seva primera producció moderna a l'Opéra-Comique el 1978-1879 (amb Danielle Chlostawa i François Le Roux) i 1980-81 (amb Marie-Christine Pontou i Gino Quilico).

L'òpera es va oferir a Viena i a Colònia (com a Brigitte) el 1900, després a Riga el 1901, Berlín 1902; Lisboa en 1901, Ginebra el 1902, Londres el 1903 i Milà en 1904 (en italià) i Bucarest en 1907.[7] El 1903 Lady Gladys de Grey va portar un repartiment francès per oferir Véronique al Coronet, Notting Hill Gate.[8]

La primera interpretació a l'Opéra-Comique fou el 7 de febrer de 1925, quan s'ajuntaren diversos artistes en una gala benèfica. Edmée Favart i André Baugé foren els prestigiosos successors Mariette Sully i Jean Perier. La creació real a l'Òpera-Comique va tenir lloc el 22 de desembre de 1978 amb Daniele Chlostawa i François Le Roux.[2]

Avui en dia, Véronique ha desaparegut per complet de les escenes parisenques.[2]

Referències[modifica]

  1. Dades a operone.de
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Dades a Opérette».
  3. Nichols, R. The Harlequin Years: music in Paris 1917-1929. Thames & Hudson, Londres, 2002.
  4. Gänzl, Kurt i Andrew Lamb, Gänzl's Book of the Musical Theatre. The Bodley Head, Londres, 1988.
  5. Traubner, Richard. Operetta — a theatrical history. Oxford University Press, Oxford, 1983.
  6. Wolff, Stéphane. Un demi-siècle d'Opéra-Comique 1900–1950. André Bonne, París, 1953.
  7. Loewenberg, A. Annals of Opera. Londres, John Calder, 1978.
  8. Webber, Christopher. "Guilty Pleasures – the charm of Véronique". Programa del Festival de Buxton, 2009.