Valentí Huch

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaValentí Huch
Biografia
Naixement(ca) Valentí Huch Moré Modifica el valor a Wikidata
25 novembre 1919 Modifica el valor a Wikidata
Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 abril 2018 Modifica el valor a Wikidata (98 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótreballador manual, atleta Modifica el valor a Wikidata
Esportatletisme Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportiva100 metres llisos
llançament de javelina
llançament de pes
800 metres llisos
200 metres llisos
400 metres llisos
saltador de triple Modifica el valor a Wikidata

Valentí Huch Moré (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 25 de novembre de 1919 - Barcelona, 10 d'abril de 2018) va ser un atleta català, que fou l'atleta en actiu més longeu de l'estat espanyol en esdevenir el membre més antic de la Federació Espanyola d'Atletisme.[1][2][3]

Tot i que va néixer a Sant Joan de les Abadesses, es va traslladar ben aviat a Barcelona amb la seva família quan tenia cinc anys. Encara nen, residint a cinc quilòmetres de l'escola, corria quatre vegades al dia per anar i tornar i menjar a casa.[1] Amb setze anys, amb la mort del seu pare, començà a anar amb bicicleta, fent seixanta-cinc quilòmetres per portar un sac de patates de vint quilos una vegada a la setmana.[2]

Durant la Guerra Civil espanyola fou mobilitzat el 1938, amb l'anomenada "Lleva del Biberó", amb divuit anys. Va passar els següents set anys associats a la guerra, primer a l'Exèrcit Popular de la República, al 4t Batalló d'Infanteria, ferit al front de l'Ebre, conservant metralla al peu, al turmell dret i al pulmó esquerre durant tota la seva vida. Al seu retorn a Barcelona, va ser empresonat en un camp de concentració durant la Segona Guerra Mundial fins al seu alliberament el 1943, i finalment va finalitzar la seva mobilització militar el 1945.[1][2]

Va treballar a la SEAT com a mestre de taller fins a la seva jubilació el 1982. Després va reprendre l'esport i el continuaria fins a la seva mort. Fou fumador fins als quaranta-tres anys. Va quedar vídu a noranta anys, i ha viscut sol des que va perdre la seva dona el 2000, perquè no volia perdre la vida independent en anar a casa dels fills. Conduí el cotxe gairebé fins al final de la seva vida i s'entrenava cada matí a les instal·lacions esportives de Montjuïc, a l'Estadi Municipal Joan Serrahima.[1][2][4]

Trajectòria esportiva[modifica]

Tot i que li agradava, en la seva joventut no va tenir l'oportunitat de fer esport de manera continuada. Això va passar a partir dels seixanta anys, quan es va jubilar i es va inscriure a una Cursa d'El Corte Inglés, acabant el tercer de la seva categoria.[2] Des de llavors no ha abandonat l'esport.[1]

Va començar a entrenar-se a les curses de 100, 200, 400 i 800 metres, i després el salt de llargada, el llançament de martell i el llançament de javelina. Amb vuitanta anys va començar a batre rècords als Campionats d'Espanya, aconseguint més de 30 rècords de Catalunya, Espanya, Europa i el món. També va competir dues vegades a Sant Sebastià. Va ser membre del Club d'Atletisme de Barcelona.[1][2][5]

Durant la seva carrera esportiva, amb noranta-cinc anys es va quedar, literalment, sense opositor a la seva categoria. Tot i això, va continuar participant en els Campionats d'Espanya fins als darrers dies de la seva vida.[1] El 2016 va rebre el premi a l'esperit esportiu a la Festa de l'Esport Català.[2]

Tot i que les medalles guanyades van ser innombrables, entre les més destacades es trpoben les següents:[6][7]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]