Valerio Adami

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaValerio Adami
Valerio Adami (1995).png
Dades biogràfiques
Naixement 17 de març de 1935 (82 anys)
Bolonya
Alma mater Brera Academy
Activitat professional
Ocupació Pintor
Moviment Art popular
Dades familiars
Cònjuge Camilla Adami
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Valerio Adami (Bolonya, 17 de març 1935) és un pintor, dissenyador i gravador Italià que basa el seu estil en el cubisme. Valerio Adami es singularitza pel seu personal estil, síntesi de Cubisme, Pop art i Futurisme.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Rep una sòlida formació a l'estudi d'Achille Funi, a la Accademia di Belle Arti di Brera, de Milà (1951-1954). El 1957 es va instal·lar a París, i a partir de llavors desenvolupa la seva activitat a cavall entre França i Itàlia.

El seu estil inicial és expressionista, sota influència de Roberto Matta i les tires de còmic. Protagonitza la seva primera exposició important el 1962 (Londres, Institute of Contemporary Art), i aviat participa a la Documenta III de Kassel.

A mitjans dels 60, Adami fixa el seu estil més conegut, d'influència pop: imatges estilitzades, perfilades en negre sobre àrees d'intensos colors plans. El seu procés creatiu arrenca de fotografies i altres imatges del seu entorn, que esmicola, combina i presenta en formes esquemàtiques. El seu èxit és ràpid, i el 1968 representa a Itàlia en la Biennal de Venècia.

En aquesta època, decora amb quatre grans murals la seu del First Bank a Madison (Wisconsin, EUA)

La seva etapa més recent, a partir dels 80, se centra en la creació d'espais fantàstics on revitalitza els mites de la cultura occidental des Ovidi, plasmant al · lusions a la bellesa, la creativitat, el desig i el sexe.[1]

El 1993 es crea l'Acadèmia-Fundació Adami a Liechtenstein.

Obra[modifica | modifica el codi]

Les imatges creades per Adami ofereixen sovint fragments de la societat moderna, objectes trets de context i perspectiva i que així semblen noves. En els seus primers anys d'estilpop, crea visions d'espais deserts, però posteriorment representa personatges de la cultura moderna com Sigmund Freud i James Joyce.

Exposicions rellevants[modifica | modifica el codi]

El 1985 se li dedica una antològica al Centre Georges Pompidou de París i al Commune de Milà. Cal destacar altres exposicions a Boston, Brussel·les, Hamburg, Mèxic, Jerusalem, París (Musee d'Art Moderne de la Ville) i Milà (Palazzo Reale).

El 2005, se li dedica una exposició de dibuixos a Madrid. No obstant això, la seva presència en col·leccions espanyoles és molt limitada. El 2010 es va fer una exposició retrospectiva al Boca Raton Museum of Art.[2]

S'esmenten obres seves a l'IVAM de València, que li havia dedicat una mostra individual a finals dels 90. També hi té obra al MACBA de Barcelona.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Jacques Derrida, The Truth in Painting, trans. Geoffrey Bennington and Ian Macleod, Chicago: University of Chicago Press, 1982, p. 10.
  2. Michael Mills, "The Boca Museum of Art Introduces Us to an Italian Artist We're Unlikely to Know", Broward-Palm Beach New Times, November 4, 2010, accessed September 10, 2011.