Vara i cèrcol
La vara i el cèrcol o la vara i l'anella és un símbol que es representà a Mesopotàmia en esteles, segells cilíndrics o relleus. Sol portar-los un déu o dea i, en la majoria dels casos, és ofert a un rei que és dempeus, sovint fent un sacrifici, o mostrant respecte. El símbol pot trobar-se des del Renaixement sumeri fins al període neoassiri, i la teoria més acceptada considera que es tracta d'una vara de mesurar i una corda enrotllada en forma de bucle.[1] Altres teories n'indiquen una gaiata de pastor i una corda per a subjectar un animal.[2][3]
La representació més coneguda del símbol es veu en la monumental estela de diorita del Codi d'Hammurabi, i la representació més elaborada n'és en l'Estela d'Ur-Nammu, en què el rei és investit pel déu lunar Nanna i rep el símbol, i detalla en aquest cas l'escultor la catenària de la caiguda de les cordes. També ha estat descrit aquest cas com un "bastó i una cadena de comptes" i que té el mateix significat que l'anterior escena.[4] També és molt conegut el relleu de La Reina de la Nit que duu el símbol en cada mà.
Simbolisme[modifica]
De manera primària, la vara de mesurar i la corda en forma de cèrcol representen els elements per al bon govern en una tasca necessàriament "constructiva" enfront dels súbdits. El déu, alhora que dicta les lleis al monarca, li lliura el símbol del poder i la justícia.[5]
Altres identifiquen el símbol com l'equilibri de forces entre la divinitat i l'ésser humà a Mesopotàmia, el temple i el palau, com una arrelada concepció de la justícia. La reialesa és santificada pels déus i així se n'assegura la continuïtat.[6]
Ceptre, tron i cèrcol: Enuma Elish[modifica]
El mite del descens d'Inanna a l'inframon descriu com es vesteix la dea i es prepara a si mateixa: "Sostenia la vara de mesura lapislàtzuli i la corda de mesura a la mà."[7]
En la tauleta IV de l'Enuma Elish, es fa referència al símbol de la vara i el cèrcol com:
- "Es van alegrar, i el van homenatjar, dient: "Marduk és el rei!" Li van donar el ceptre, el tron, i el cèrcol; i un armament invencible que aixafàs l'enemic."[8]
Símbols semblants[modifica]
- El shen de l'Antic Egipte, que com a icona sembla idèntic.
- En el jaciment arqueològic de Cancho Roano, situat a prop de Zalamea de la Serena, a Badajoz (estat espanyol), hi ha el símbol de la vara i el cèrcol, modelat al sòl, a la cambra més interior d'un santuari tartessi del segle VI abans de la nostra era.[9]
- La dea grega Nice utilitza un tipus diferent de símbol d'investidura per al vencedor de les curses, una corona de llorer o de branques d'olivera, però ella es representa amb un cèrcol o anella.
- El faravahar, símbol del zoroastrisme, també té un cèrcol o anella.
- L'ankh egipci té una forma vagament semblant, però s'usa en situacions molt diferents.
Referències[modifica]
- ↑ Jacobsen, Thorkild. M. Mindlin, M.J. Geller and J.E. Wansbrough. Pictures and pictorial language (the Burney Relief) (en anglés). Londres: University of London School of Oriental and African Studies, 1987. ISBN 0-7286-0141-9.
- ↑ Hallo, W. W. «Sumerian history in pictures: a new look at the ‘Stele of the Flying Angels’» (en anglés). ‘An Experienced Scribe who Neglects Nothing’: Ancient Near Eastern Studies in Honor of Jacob Klein. Y. Sefati et al., 2005, pàg. 142-162.
- ↑ Van Buren, E.D. 1949. The rod and ring. ArO 17 (2), p. 434-50.
- ↑ Jeremy Black, Anthony Green, Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia, Rod and Ring, p. 156.
- ↑ Federico Lara Peinado. El arte de Mesopotamia (en espanyol). Madrid: Historia 16, 1989, p. 57 i 110.
- ↑ Kathryn E. Slanski «The Mesopotamian ‘Rod and Ring’: Icon of Righteous Kingship and Balance of Power between Palace and Temple» (en anglés). Regime Change in the Ancient Near East and Egypt, abrie 2007.
- ↑ «Inana's descent to the nether world» (en anglés) p. línia 25. Electronic Text Corpus of Sumerian Literature. [Consulta: 22 febrer 2016].
- ↑ Enuma Elish, tauleta IV.
- ↑ «Santuario tartésico de Cancho Roano», 2011. [Consulta: 22 febrer 2016].