Veljko Kadijević

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaVeljko Kadijević
Вељко Кадиjевић'
Nom original(sr) Вељко Кадијевић Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 novembre 1925 Modifica el valor a Wikidata
Glavina Donja (Regne dels Serbis, Croats i Eslovens) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 novembre 2014 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMalaltia Modifica el valor a Wikidata
Ministre de Defensa
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUnited States Army Command and General Staff College
Higher Military Academy of YPA (en) Tradueix
Acadèmia Militar dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
Activitat1942 Modifica el valor a Wikidata –
PartitLliga de Comunistes de Iugoslàvia Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatRepública Federal Socialista de Iugoslàvia Iugoslàvia
Branca militarGeneral de l'Exèrcit
Rang militargeneral
general de l'exèrcit Modifica el valor a Wikidata
Comandant de (OBSOLET)Exèrcit Popular Iugoslau (JNA)
ConflicteSegona Guerra Mundial
Guerra dels Balcans
Premis

Veljko Kadijević (en alfabet ciríl·lic: Вељко Кадијевић) (Donja Glavina, Croàcia, 21 de novembre de 1925 - Moscou, 2 de novembre de 2014) fou un militar iugoslau, general de l'Exèrcit Popular Iugoslau (JNA).

Biografia[modifica]

Fill de mare croata i pare serbi, sempre es va definir com a iugoslau. El 1942 es va unir als Partisans iugoslaus i el Partit Comunista de Iugoslàvia. Després de la guerra, es va graduar a la General Staff College de l'Exèrcit dels Estats Units el 1963, junt a un reduït grup d'oficials seleccionats per Tito.

Va ser el Ministre de Defensa en el govern iugoslau del 1988 al 1992, fet que el situà al capdavant del JNA durant la Guerra d'Eslovènia i les etapes inicials de la Guerra de Croàcia. En aquell període, viatjà a Rússia buscant suports polítics i militars,[1] i posà l'exèrcit al servei del govern federal i els enclavaments serbis,[2] tot i que va mantenir desavinences amb els polítics més radicals de la República Sèrbia de Krajina.[3]

Visqué a Rússia des de l'any 2001, i el govern croat n'havia demanat l'extradició per crims de guerra ocorreguts a Bjelovar, Vukovar i Osijek.[4][5] Tanmateix, el president rus Dmitri Medvédev el va nacionalitzar per decret el 13 d'agost de 2008,[6] fet que fa molt difícil l'extradició segons la legislació russa.[7] Morí el 2 de novembre de 2014 a Moscou.[8]

Obra[modifica]

  • Kontrudar- Moj vzgljad na Jugoslavii razval (2007).

Referències[modifica]

  1. Conversi, Daniele. La desintegració de Iugoslàvia. Universitat de València, 2000, pàg. 65. ISBN 8486574870, 9788486574871. 
  2. «Los secretos del conflicto en Croacia» (en castellà). El País, 01-06-1993. [Consulta: 8 març 2010].
  3. «Dimite el ministro de Defensa yugoslavo, general Kadijevic» (pdf) (en castellà). La Vanguardia, 09-01-1992. [Consulta: 8 març 2010].
  4. «Kadijevik, Veljko (1925)» (en croat). Ministeri de l'Interior de la República de Croàcia. [Consulta: 8 març 2010].
  5. «Wanted. Kadijevik, Veljko» (en anglès). Interpol. Arxivat de l'original el 2007-04-22. [Consulta: 8 març 2010].
  6. «Last Yugoslav defence minister gains Russian citizenship» (en anglès). SETimes.com, 30-09-2008. [Consulta: 8 març 2010].
  7. «Russia won't extradite ex-Yugoslav defense minister» (en anglès). B92, 01-10-2008. Arxivat de l'original el 2011-06-07. [Consulta: 8 març 2010].
  8. «General Veljko Kadijevic dies in Moscow» (en anglès). Inserbia.info, 02-11-2014. Arxivat de l'original el 2014-11-02. [Consulta: 2 novembre 2014].

Enllaços externs[modifica]