Marededéu trobada
Una marededéu trobada és una figura de la Mare de Déu que, segons les llegendes catalanes i valencianes popularitzades durant els segles xv-xvii, s'havien amagat abans de la invasió musulmana i van ser retrobades més endavant enmig de prodigis per pastors o ermitans.[1]
Aquestes figures, en general escultures en talla de fusta policromada, són molt típiques als Països Catalans. D'estil típicament romànic o del romànic tardà i creades fonamentalment a partir de finals del segle xii, són concebudes per ser vistes frontalment i presenten un marcat hieratisme, propi d'aquest estil; la Mare de Déu hi acostuma a aparèixer asseguda, ricament vestida i coronada, amb el Nen Jesús assegut als genolls. La seva aparició coincideix amb la de la Coronació de la Verge per part de l'Església. Gairebé totes les esglésies en tenien una.
Exemples
[modifica]Són un clar exemple de marededéu trobada la Mare de Déu de Montserrat, la Mare de Déu de Queralt, la Mare de Déu de Puigcerver, la Mare de Déu de la Roca i la Mare de Déu d'Urgell. De la de Montserrat, la més coneguda, es diu que uns xiquets pastors van trobar la imatge en una cova. La Mare de Déu de Puigcerver, diu la llegenda[2] que va ser trobada dins d'una servera a la muntanya que porta el seu nom, gràcies a uns raigs de llum a la nit. La Mare de Déu d'Urgell és coneguda com a Mare de Déu d'Andorra perquè segons la llegenda fou amagada a Andorra durant la invasió dels sarraïns. També cal destacar la Mare de Déu de Núria i la Mare de Déu de Meritxell, patrona de les Valls d'Andorra. Al País Valencià, són molt venerades la Mare de Déu de l'Avellà a Catí, la de l'Ortisella a Benafigos, la de la Balma a Sorita o la Mare de Déu de Vallivana a Morella.
Llistat de Marededeus trobades
[modifica]- Mare de Déu de Bellpuig de les Avellanes
- Mare de Déu de Bellulla
- Mare de Déu de Bellvitge
- Mare de Déu de Bruguers
- Mare de Déu de Queralt
- Mare de Déu de la Pineda
- Mare de Déu de la Riera
- Mare de Déu del Remei de Cornellà de Llobregat
- Mare de Déu de la Roca
Celebració
[modifica]La celebració de la festa de les diferents marededéus trobades s'escau el 8 de setembre, diada de la Mare de Déu de setembre,[3] i aquest dia es fan aplecs, romeries i processons als molts santuaris de marededéus trobades que hi ha arreu dels Països Catalans. També hi ha llocs on aquest dia celebren la seva Festa Major, com ara a Olot amb les Festes de la Mare de Déu del Tura, la Festa Major de la Mare de Déu de la Serra a Montblanc, la Festa Major de la Mare de Déu de la Riera, a Les Borges del Camp i la Festa Major de la Mare de Déu del Claustre a Solsona. Al País Valencià, entre d'altres, se celebren la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí, la Mare de Déu del Do d'Alfafar, la Mare de Déu de Campanar o la Mare de Déu d'Agres
Referències
[modifica]- ↑ «Marededéu trobada». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «La troballa de la Verge». [Consulta: 9 setembre 2019].
- ↑ «Marededéu trobada». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Les marededéus trobades a Festes.org
- Cicle de goigs dedicat a les marededéus trobades a Biblio goigs