Vicent Simbor Roig

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaVicent Simbor Roig
Biografia
Naixement1951 Modifica el valor a Wikidata (72/73 anys)
Alginet (la Ribera Alta) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Vicent Simbor Roig (Alginet, 1951) és catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de València.[1] En aquesta universitat ha estat degà i vicedegà de la Facultat de Filologia. Ha estat l'investigador principal (IP) en diversos projectes de recerca dedicats a l'estudi de la ironia en la literatura catalana, del realisme compromès i de la literatura al País Valencià.

Trajectòria[modifica]

Com a investigador, s'ha dedicat a l'estudi i la recerca de la literatura catalana contemporània, i de manera especial a la narrativa del segle xx, on ha esdevingut especialista en la producció de novel·listes com ara Llorenç Villalonga o de moviments com el realisme compromès. També ha dedicat una atenció preferent a l'estudi de la Renaixença valenciana i és un dels màxims coneixedors de l'obra de Carles Salvador, la qual ha contribuït decisivament a editar. En els darrers anys, ha centrat la seua línia de recerca en la ironia, la paròdia i el pastitx i en la hipertextualitat.[2]

És autor de més d'un centenar de treballs d'investigació, entre els quals n'hi ha al voltant d'una vintena de llibres (d'autoria única o compartida). Va rebre el Premi d'assaig «Castelló de la Plana» de les Festes Populars Pompeu Fabra 1976 per L'obra periodística de Carles Salvador; el Premi València de Literatura 1982, de la Diputació de València, per Carles Salvador i Gimeno: una obra decisiva; el Premi Jaume Massó i Torrents 1989, de l'Institut d'Estudis Catalans, per Els fonaments de la literatura contemporània al País Valencià (1900-1939)[3] i el Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig (Estudis literaris) 2006, per El realisme compromès en la narrativa catalana de postguerra.[4]

És membre de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV), membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i membre corresponent de la Societat Verdaguer.

Ha format part del consell de redacció de les revistes Quaderns de Filologia. Estudis Literaris i Caplletra. Revista Internacional de Filologia. D'aquesta darrera revista, també n'ha estat director. És membre del consell científic assessor de les revistes Afers. Fulls de recerca i pensament, Anuari TrilCat i Revista Valenciana de Filologia (segona època). Igualment, ha estat membre del comitè científic de nombrosos congressos internacionals sobre filologia o literatura.

En 2017, va ser nomenat fill predilecte d'Alginet.[5]

Llibres[modifica]

  • Els orígens de la Renaixença valenciana, Institut de Filologia Valenciana, 1980.
  • Carles Salvador i Gimeno: una obra decisiva, Diputació Provincial de València, 1983.
  • Carles Salvador: política i nacionalisme, Eliseu Climent, editor, 1983.
  • La narrativa valenciana (1900-1939). Antologia, Bromera, 1986.
  • Els fonaments de la literatura contemporània al País Valencià (1900-1939), IFV-Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1988.
  • La recuperació literària en la postguerra valenciana (1939-1972), IIFV-Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993; en col·laboració amb Ferran Carbó.
  • Literatura actual al País Valencià (1973-1992), IIFV-Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993; en col·laboració amb Ferran Carbó.
  • Carles Salvador, Antologia poètica (introducció, selecció i edició), Consell Valencià de Cultura, 1993.
  • Teodor Llorente, Poesia (introducció i edició), Edicions Alfons el Magnànim-IVEI, 1996.
  • Llorenç Villalonga a la recerca de la novel·la inefable, IIFV-Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999.
  • Carles Salvador, Papers de premsa (introducció i edició), Institució Alfons el Magnànim, 2000.
  • El realisme sompromès en la narrativa catalana de postguerra, IIFV-Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005.
  • Literatura catalana del siglo XX, Editorial Síntesis, 2005; en col·laboració amb Ferran Carbó.
  • La narrativa catalana del segle XX, Bromera, 2005.
  • Carles Salvador 1893-1955, Fundació Josep Irla, 2008.
  • Carles Salvador, Narrativa (introducció i edició), Editorial Denes, 2008.
  • Joan Fuster: el projecte de normalització del circuit literari, Publicacions de la Universitat de València, 2012.
  • Llorenç Villalonga, ironista i jogasser, IIFV-Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2013.
  • Ironies de la Modernitat. La ironia del Modernisme al Noucentisme (editor), Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2015.
  • Enric Valor, L'ambició d'Aleix (introducció), Bromera, 2015.
  • El poeta Jaume Escrivà (segles XIV-XV), Ajuntament d'Alginet, 2016; en col·laboració amb Rafael Bosch.
  • Josep Massot i Muntaner, De València i Mallorca (editor), Publicacions de la Universitat de València, 2017.

Referències[modifica]

  1. ↑ «Vicent Simbor Roig», Gran Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Grup d'investigació sobre la ironia i la hipertextualitat en la literatura catalana, Universitat de València.
  3. ↑ «Entregats els premis de l'Institut d'Estudis Catalans 1989», Avui, 22-VI-1989, p. 41.
  4. ↑ Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig.
  5. ↑ «Vicent Simbor i Josep Lozano, fills predilectes del poble d'Alginet Arxivat 2018-12-20 a Wayback Machine.», Diari La Veu, 11-IV-2017.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vicent_Simbor_Roig&oldid=29702306»