Vickers Vildebeest

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vickers Vildebeest
Vickers Vildebeest ExCC.jpg
Vista de una formació de Vildebeest
Tipus Torpediner - Bombarder
Fabricant Vickers Limited, CASA Sevilla
Dissenyat per Vickers
Primer vol Abril de 1928
Introduït 1933 RAF
Retirat 1941
Estat Nova Zelanda
Usuaris Regne Unit Regne Unit
Nova Zelanda Nova Zelanda
the Second Spanish Republic Segona República Espanyola
Producció Regne UnitEspanya
Construïts unes 260
Variants 10

El Vickers Vildebest, era un avió torpediner biplà totalment metàl·lic molt interessant, que va fer que en el 1932 el govern de la Segona República Espanyola en comprés 2 i la llicencia per fabricar-los en CASA. Degut a la seva edat i a la rapida evolució, de l'aviació en la guerra civil, no va tindre un paper gaire destacat.

Historia[modifica | modifica el codi]

El govern anglès va publicar l'especificació 24/25 per un avió torpediner amb base a terra per substituir els Horsley Hawker i Vickers va dissenyar un avió basat amb el Vixen Vickers, que va ser presentat al ministeri el juny de 1926, i el ministeri va comandar un prototip per avaluar-lo, que va ser acabat en la primavera de 1928 realitzant el primer envol l'abril de 1928, des de Brooklands, passant el 14 de setembre a enfrontar-se en Martlesham amb el Blackburn Beagle.

El nom es va adoptar en 1926 d'una paraula en afrikaans molt sovint mal transcrita com Vildebeeste o Vildebeast.

El desenvolupament del Vildebeest va patir molts problemes, ja que en un bon principi, s'havia estipulat que seria equipat amb un motor sobrealimentat Bristol Orion, que no es va acabar de concretar mai, axó va ocasionar que es provessin diversos motors com el Bristol Jupiter VI o el Bristol Jupiter VIII e inclòs el Bristol XF Jupiter, que es reescalfaven molt. En 1930 Vickers va construir per el seu comte un altre prototip equipat amb motor Armstrong Siddeley, pro seguia sobreescalfant-se. Per últim en el 1931, es va adoptar un motor Bristol Jupiter XFBM de 600 CV que va canviar de nom per dir-se Bristol Pegasus IM3.[1]

Era un avió biplaça, biplà totalment metàl·lic que tenia com a cosa peculiar, que el pilot estava situat en un lloc descobert, quasi sota el borde d'atac de les ales, mentre que el artiller de cua, estava situat en el borde de sortida, i més baix que el pilot. El tren d'aterratge era fixo amb les rodes carenades, inclosa la de cua, i entre mig del tren davanter, hi havia la subjecció que suportava el torpede o les bombes. Normalment estava equipat amb motor de estrella, encara que la versió espanyola portava un motor en V, que movia un hèlix de fusta de dues pales fixes

Dades tècniques ( Vildebeest Mk.IV )[modifica | modifica el codi]

  • Llargada : 11,48 metres
  • Amplada : 14,94 metres
  • Alçaria : 4,47 metres
  • Pes en vuit : 2.143 kilograms, Pes en envol : 3.856 kilograms
  • Velocitat màxima : 251 K/h.
  • Sostre : 5.180 metres, Autonomia : 1.014 kilòmetres.
  • Tripulació : 2 persones Pilot i Artiller
  • Armament : dues metralladores Vickers Mk IV de 7,69 m/m, 1 en el capo sincronitzada amb l'hèlix, i l'altre al darrere sobre un arc actuada per el artiller. Un torpede de 450 m/m, o una càrrega similar de bombes.[2]

Teatre d'operacions[modifica | modifica el codi]

Espanya[modifica | modifica el codi]

En 1932 l'armada aèria de la República, va comprar el primer prototip i un aparell desmuntat, junt amb la llicència per fabricar-lo en CASA en una quantitat de 25 unitats, equipades amb motor Hispano Suiza 12Ybrs, canviant la matrícula d'aquest primer ( G-ABGE ) per T-1 fins a la T-27 .

Es van construir totes amb tren d'aterratge terrestre menys una que es va muntar amb flotadors ( Matricula T-16 ), i en el juliol del 1936 estaven enquadrats en 3 esquadrilles de L'Aviació Naval, en l'esquadrilla de torpedes de San Javier, i sembla que el hidro estava en la base d'hidros del Port de Barcelona. De tots aquests avions, no més hi havia operatius una sola esquadrilla, al comandament del tinent de vaixell Fernandez Salgueiro, estan la resta en fase de muntatge d'armament i calibratge del mateix.

Al començament de la guerra es van estructurar en patrulles de 3 aparells, i es va enviar una esquadrilla de 8 aparells a Barcelona al comandament de Calos Lázaro Cajajust, equipant-se dos aparells més amb flotadors, per completar una patrulla amfíbia. Un d'aquests aparells ( matrícula T-16 ) es va perdre en un atac a Mallorca, salvant-se la tripulació.

A causa de la baixa velocitat que desenvolupava van tindre moltes baixes, entre les que cal destacar el primer abatiment aconseguit per García Morato pilotant un Nieuport 52, d'aquesta manera, en setembre del 1938 no més restaven 6 aparells, 3 a Catalunya i 3 en Los Alcázares. Al final de la guerra, es van recuperar 2 en molt mal estat, sent donats de baixa en el Ejército del Aire en 1940.[3]

Anglaterra[modifica | modifica el codi]

Formació de Vickers Vildebeest

El Vildebeest Va entrar en servei en 1932 en el esquadró Nº 100 amb base a Singapur, on a partir de 1933 van anar rebent altres remeses fins a completar-lo i va restar operatiu fins al d'invasió japonesa de 1941, no obstant axó van anar substituint els vells aparells Horsley Hawker en les illes britàniques, fins a completar 7 esquadrons, i fins a 1940 no es va començar a substituir-los per el Bristol Beauford.

Al començament de la Segona Guerra Mundial encara restaven actius uns 100 Vildebeest, que van tenir fets remarcables en el front oriental en enfrontar-se amb els avions japonesos més moderns, i a pesar d'axó van torpedinar al cuirassat japonès Kota Bharu el 8 de desembre de 1941.[4] I en el territori del Regne Unit, el esquadró Nº 22 basat en Thorney Island ( West Sussex ), es dedicava a tasques antisubmarines, fins febrer de 1940, mentre que el el Nº 42 es dedicava a la protecció de combois en la costa fins abril de 1940. Finalment les dues esquadrilles van rebre els nous aparells.[5]

Nova Zelanda[modifica | modifica el codi]

La Royal New Zealand Air Force va comandar 12 aparells per la defensa de costes en 1935. Adquirint entre 1940 i 1941 27 aparells dels estocs de la RAF, posteriorment els van ser cedits uns 60 aparells més, que es van utilitzar per vigilar els vaixells alemanys de superfície, com els submarins japonesos, i sobretot com entrenadors, fins que en 1942 van ser substituïts pels North American Harvards.

Altres Teatres d'Operacions[modifica | modifica el codi]

  • Iran, on van intervenir en la guerra Anglo-iraki, i després com a fumigadors.

Models[modifica | modifica el codi]

  • Mk1 (Tipus 244)

Sèrie de 20 aparells en dues tandes, la primera tanda de 8 aparells 1 a esquadró Nº 22, un altre a l'esquadró Nº 100 un altre transformat com a bombarder nocturn, un altre per assajos, la resta foren dirigits a l'aeroport de Gosport. La segona tanda de 12 aparells, 3 van ser destinats a assajos i la resta s'incorporaren a l'esquadró Nº100. Tots ells equipats amb motor Bristol Pegasus IM3.

  • Mk II (Tipus 258)

Sèrie de 30 aparells amb la cua modificada i nou motor Bristol Pegasus IIM3 de 635 CV, comanda realitzada el desembre de 1933

  • Mk III (Tipus 267)

111 aparells amb un tripulant més, el navegant, que feia falta per les actuacions des de terra per torpedinar amb més precisió. Molts d'ells van acabar a Nova Zelanda com entrenadors.

  • Mk IV (Tipus 286)

Darrera versió del Vildebeest, desaparició del tercer tripulant, equipada amb motor Bristol Perseus VIII de 825 CV, que reporta l'increment de velocitat fins a 251 Km/h. Alguns avions de models anteriors es va canviar el motor per deixar-los en l'especificació Mk IV.

  • Vickers Tipus 245

Versió espanyola amb motor Hispano Suiza 12Ybrs de 12 cilindres en V, de refrigeració liquida i 600 CV, 27 aparells.

  • Vickers Tipus 266

Versió per la RAF d'ús general, equipats amb el Bristol Pegasus IIIM3, fabricats o convertits un total de 119 aparells.

Aparells conservats[modifica | modifica el codi]

Hi ha un Vickers Vildebeest Mk III restaurat amb la canibalització de diversos aparells en el museu de la Royal New Zealnd Air Force a Cristchurch ( Nova Zelanda ) amb matrícula NZ102.[6]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. History of war – Vickers Vildebeest - [1]
  2. Aviastar.org – Vickers Vildebeest - [2]
  3. La Guerra Civil Espanyola – Vickers Vildebeest - [3]
  4. Wikipedia en anglès – Vickers Vildebeest – [4]
  5. Historia de la Guerra [en] – Vickers Vildebeest - [5]
  6. Air Force Museum of New Zeland – Cristchurch - [6]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vickers Vildebeest

Fotos del Vickers Vildebest en Google - [7]