Vilosiu
| Tipus | Jaciment arqueològic, mas rònec i despoblat  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Cercs (Berguedà) | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 1.090 m | |||
| Història | ||||
| Període | Finals del segle x - segle xiv | |||
| Excavacions | 1960 - 1961 (mas A) 1984 - 1986 (mas B) | |||
| Arqueòleg | Albert del Castillo i de Manuel Riu (1960 - 1961), Jordi Bolòs (1984 - 1986) | |||
| Troballa arqueològica | Dos masos excavats, un dels quals (l'anomenat B) s'hi ha trobat un menjador dormitori, un rebost, una cambra on hi havia el forn i unes corts i estables per al bestiar | |||
Vilosiu és un jaciment arqueològic situat a Cercs, al Berguedà, format per diversos masos rònecs abandonats a la baixa edat mitjana, al terme municipal de Cercs (el Berguedà). El mas "A" fou excavat els anys 1960 i 1961, sota la direcció d'Albert del Castillo i de Manuel Riu. L'excavació del mas "B" fou feta els anys 1984 i 1986, sota la direcció de Jordi Bolòs. Són dues masies aïllades unifamiliars a l'entorn d'un espai central compartit de reduïdes dimensions amb la cuina i el menjador, on la major part de les dependències corresponien a corrals i estances pel bestiar. Des de masos en queden les restes suficients per a poder reconstruir la planta.[1] És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Situats al terme de l'antiga parròquia de Santa Maria de Vilosiu, documentada des del s. X com una de les propietats del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. D'aquesta, però, no ens en queden vestigis arquitectònics; fou abandonada al segle XVII o XVIII. Corresponen a unes senzilles construccions de finals del segle X o principis del segle xi, no es transformaren gaire al llarg de l'edat mitjana central i s'abandonaren al segle xiv.[2] Les excavacions varen permetre recuperar petits trossos de metalls i fragments ceràmics de diversos moments. Constitueixen un dels pocs exemples d'hàbitat dispers dels s. X- XI estudiats a Catalunya.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Masos de Vilosiu». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 26 febrer 2016].
- ↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (segles VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 265.
Bibliografia[modifica]
- Jordi BOLÒS (ed.), Un mas pirinenc medieval. Vilosiu B (Cercs, Berguedà). Estudi dels edificis i materials trobats durant les excavacions (1984-1986), Universitat de Lleida, Lleida, 1996, 151 pàgs.
Vegeu també[modifica]
Jaciments medievals de Catalunya | ||
|---|---|---|
| Jaciments visigòtics |  | |
| Jaciments francs i baix medievals | Can Modolell (Cabrera de Mar) • Castell de Mataplana (Gombrèn) • Castell de Sant Miquel de la Vall (Aransís) • Domus d'Olivet (Canovelles) • Domus del Pi (Vilanova de Sau) • Forns de Casa-en-Ponç (Berga) • Jaciments de Pinell de Solsonès • L'Esquerda (Les Masies de Roda) • Portal de Magdalena (Lleida) • Santa Margarida de Martorell (Martorell) • Solibernat (Torres de Segre) • Torrota del Moro (Subirats) • Vilaclara (Castellfollit del Boix) • Vilosiu (Cercs) | |
