Vés al contingut

Vilosiu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula indretVilosiu
Tipusjaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Entitat territorial administrativaCercs (Berguedà) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 08′ 03″ N, 1° 50′ 00″ E / 42.134037°N,1.833324°E / 42.134037; 1.833324
Format per
Característiques
Altitud1.090 m Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès local
Vilossiu Mas A
Id. IPAPC6425 Modifica el valor a Wikidata

Bé cultural d'interès local
Vilossiu Mas B
Id. IPAPC18564 Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
Història
PeríodeFinals del segle x - segle xiv
Troballa arqueològicaDos masos excavats, un dels quals (l'anomenat B) s'hi ha trobat un menjador dormitori, un rebost, una cambra on hi havia el forn i unes corts i estables per al bestiar

Vilosiu és un jaciment arqueològic situat a Cercs, al Berguedà, format per diversos masos rònecs abandonats a la baixa edat mitjana, al terme municipal de Cercs (el Berguedà). El mas "A" fou excavat els anys 1960 i 1961, sota la direcció d'Albert del Castillo i de Manuel Riu, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.[1]

L'excavació del mas "B" fou feta els anys 1984 i 1986, sota la direcció de Jordi Bolòs, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.[2]

Són dues masies aïllades unifamiliars a l'entorn d'un espai central compartit de reduïdes dimensions amb la cuina i el menjador, on la major part de les dependències corresponien a corrals i estances pel bestiar. Des de masos en queden les restes suficients per a poder reconstruir la planta.[3] És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Situats al terme de l'antiga parròquia de Santa Maria de Vilosiu, documentada des del s. X com una de les propietats del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. D'aquesta, però, no ens en queden vestigis arquitectònics; fou abandonada al segle XVII o XVIII. Corresponen a unes senzilles construccions de finals del segle X o principis del segle xi, no es transformaren gaire al llarg de l'edat mitjana central i s'abandonaren al segle xiv.[4] Les excavacions varen permetre recuperar petits trossos de metalls i fragments ceràmics de diversos moments. Constitueixen un dels pocs exemples d'hàbitat dispers dels s. X- XI estudiats a Catalunya.[3]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Vilosiu Mas A». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. ↑ «Vilosiu Mas B». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Masos de Vilosiu». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 26 febrer 2016].
  4. ↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (segles VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 265.

Bibliografia

[modifica]
  • Jordi BOLÒS (ed.), Un mas pirinenc medieval. Vilosiu B (Cercs, Berguedà). Estudi dels edificis i materials trobats durant les excavacions (1984-1986), Universitat de Lleida, Lleida, 1996, 151 pàgs.

Vegeu també

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vilosiu&oldid=35155664»