Jordi Bolòs i Masclans

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Jordi Bolòs)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Edit-delete-not encyclopedic2.svg
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.
Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (març de 2018)
Farm-Fresh curriculum vitae.png
Aquest article no és enciclopèdic i s'assembla molt a un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Infotaula de personaJordi Bolòs i Masclans
Biografia
Naixement 17 abril 1955 (64 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Historiador, professor d'universitat i escriptor
Ocupador Universitat de Lleida
Obra
Obres destacables
Família
Pare Oriol de Bolòs i Capdevila
Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Jordi Bolòs i Masclans (Barcelona, 1955)[1] és catedràtic d'història medieval de la Universitat de Lleida, fill d'Oriol de Bolòs i Capdevila.[2] Amb Víctor Hurtado ha publicat diversos atles històrics dels comtats carolingis[3] de Besalú, Empúries-Peralada, Girona, Osona, Manresa, Urgell, comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet,[1] comtats de Pallars i Ribagorça i comtats de Cerdanya i Berga.[4] Ha centrat la seva recerca en el paisatge històric (projecte PaHisCat)[5] i en els estudis sobre la vida quotidiana a l'edat mitjana. Amb Josep Moran va participar en la realització del Repertori d'Antropònims catalans dels segles IX i X,[6] considerat per la crítica una eina de treball impressionant.[7] El 1999 obtingué el premi Pròsper de Bofarull d'Història Medieval de l'IEC.[8][9]

Llibres[modifica]

  • Com veieren els Països Catalans alguns viatgers del segle XVI. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 1980. ISBN 84-232-0175-9. 
  • Els molins fariners. Barcelona: Ketres, 1983. ISBN 84-85256-30-1. 
  • El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Barcelona: Proa, 1986. ISBN 84-7588-147-5.  amb M. Pagès
  • Repertori d'Antropònims Catalans (RAC). volum I. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1994. ISBN 84-7283-277-5. [7]
  • El mas, el pagès i el senyor. Paisatge i societat en una parròquia de la Garrotxa a l'edat mitjana. Barcelona: Curial, 1995. ISBN 84-88645-98-8. 
  • Un mas pirinenc medieval. Vilosiu B (Cercs, Berguedà). Estudi dels edificis i materials trobats durant les excavacions (1984-1986). Lleida: Universitat de Lleida, 1996. ISBN 84-88645-98-8. 
  • Castells de la Catalunya central. Manresa: Angle, 1997. ISBN 84-88811-32-2. 
  • Atles del comtat de Besalú (785-988). Barcelona: Rafael Dalmau, 1998. ISBN 84-232-0520-7. 
  • Atles dels comtats d'Empúries i Peralada (780-991). Barcelona: Rafael Dalmau, 1999. ISBN 84-232-0604-1. , amb Víctor Hurtado
  • La vida quotidiana a Catalunya en l'època medieval. Barcelona: Edicions 62, 2000. ISBN 84-297-4773-7. 
  • Catalunya medieval. Una aproximació al territori i a la societat a l'edat mitjana. Barcelona: Pòrtic, 2000. ISBN 84-7306-575-1. 
  • Atles del comtat de Girona (795-993). Barcelona: Rafael Dalmau, 2000. ISBN 84-232-0614-9.  amb Víctor Hurtado
  • Atles del comtat d'Osona (798-993). Barcelona: Rafael Dalmau, 2001. ISBN 84-232-0632-7.  amb Víctor Hurtado
  • Els orígens medievals del paisatge català. L'arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya, 2004. ISBN 84-7283-745-9. [10]
  • Atles del comtat de Manresa (798-993). Barcelona: Rafael Dalmau, 2004. ISBN 84-232-0665-3.  amb Víctor Hurtado
  • Atles del comtat d'Urgell (788-993). Barcelona: Rafael Dalmau, 2006. ISBN 84-232-0700-5.  amb Víctor Hurtado
  • Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles X-XV). Barcelona: Fundació Noguera, 2006. ISBN 84-9779-465-6. 
  • Dins les muralles de la ciutat. Carrers i oficis a la Lleida dels segles XIV i XV. Lleida: Pagès editors - Ajuntament de Lleida, 2008. ISBN 978-84-9779-715-3. 
  • Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella. Barcelona: Fundació Noguera, 2009. ISBN 978-84-9779-826-6. 
  • Atles dels comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet (750-991. Barcelona: Rafael Dalmau editor, 2009. ISBN 978-84-232-0734-3.  amb Víctor Hurtado.[11]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Carrera, Esteve «La història dels nostres comtats, abans que fossin catalans». El Punt Avui, 3 març 2010 (2010-03-03) [Consulta: 23 juliol del 2014]. «Els autors, els historiadors, Jordi Bolòs i Víctor Hurtado, van començar ara fa uns vint anys la impressionant tasca de recollir i cartografiar la important documentació anterior a l'any 1000 referent a les terres catalanes.»
  2. ↑ «La Biblioteca d'ETSEA rep el llegat del botànic Oriol de Bolòs». UDL, 22-07-2015. [Consulta: 26 octubre 2016].
  3. ↑ Mata, Toni «Sis-cents documents expliquen com eren els comtats carolingis de Cerdanya i Berga». Regió 7, 22-12-2015.
  4. ↑ «Creen un Atles dels Comtats del Berguedà i la Cerdanya». Nació Berguedà, 07-01-2016.
  5. ↑ «Paisatge Històric de Catalunya». Observatori del Paisatge, S.d. [Consulta: 21 gener 2018].
  6. ↑ Repertori D’Antropònims Catalans. vol. I. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1994, p. 760. ISBN 9788472832770. 
  7. ↑ 7,0 7,1 Bourin, Monique «Jordi Bolos i Masclans et Josep Moran i Ocerinjauregui. — Repertori d'antroponims catalans (RAC), I. Barcelone, Institut d'Estudis catalans, 1994 (Repertoris de la seccio filologica, 2)» (en franès). Cahiers de Civilisation Médiévale, 40, 40, 1997, pàg. 268-269.
  8. ↑ Institut d'Estudis Catalans. Institut d'Estudis Catalans, 1999, p. 24. 
  9. ↑ «Jordi Bolòs Masclans». Laboratori d'Arqueologia Medieval de la Universitat de Barcelona, s.d. [Consulta: 21 gener 2018].
  10. ↑ Jarrett, Jonathan «Jordi Bolòs and the historic environment» (en anglès). A Corner of Tenth-Century Europe, 06-10-2008.
  11. ↑ Carrera, Esteve «La història dels nostres comtats, abans que fossin catalans». El Punt, 03-03-2010.

Bibliografia[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jordi_Bolòs_i_Masclans&oldid=22286937»