Jordi Bolòs i Masclans
De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Jordi Bolòs)
 |
Aquest article pot no complir els criteris generals d'admissibilitat. Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. Data: novembre de 2016 |
 |
Aquest article no és enciclopèdic i s'assembla molt a un currículum. Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és. |
 Jordi Bolòs i Masclans |
|
|---|---|
| Naixement | 1955 (61/62 anys) Barcelona |
| Ocupació | historiador |
 |
|
Jordi Bolòs i Masclans (Barcelona, 1955)[1] és catedràtic d'història medieval de la Universitat de Lleida, fill d'Oriol de Bolòs i Capdevila.[2] Amb Víctor Hurtado ha publicat diversos atles històrics dels comtats carolingis[nota 1][3] de Besalú, Empúries-Peralada, Girona, Osona, Manresa, Urgell, comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet,[1] comtats de Pallars i Ribagorça i comtats de Cerdanya i Berga. Ha centrat la seva recerca en el paisatge històric (projecte PaHisCat) i en els estudis sobre la vida quotidiana a l'edat mitjana. Amb Josep Moran va participar en la realització del Repertori d'Antropònims catalans dels segles IX i X.[4] El 1999 obtingué el premi Pròsper de Bofarull d'Història Medieval de l'IEC.[5]
Bibliografia principal. Llibres[modifica | modifica el codi]
- Com veieren els Països Catalans alguns viatgers del segle XVI, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 1980. ISBN 84-232-0175-9.
- Els molins fariners, Ketres, Barcelona, 1983 (con J. Nuet). ISBN 84-85256-30-1.
- El monestir de Sant Llorenç prop Bagà, Proa, Barcelona, 1986 (con M. Pagès). ISBN 84-7588-147-5.
- Repertori d'Antropònims Catalans (RAC) I, I.E.C, Barcelona, 1994. ISBN 84-7283-277-5.
- El mas, el pagès i el senyor. Paisatge i societat en una parròquia de la Garrotxa a l'edat mitjana, Curial, Barcelona, 1995. ISBN 84-88645-98-8.
- Un mas pirinenc medieval. Vilosiu B (Cercs, Berguedà). Estudi dels edificis i materials trobats durant les excavacions (1984-1986), Universidad de Lérida, Lérida, 1996 (edición). ISBN 84-88645-98-8.
- Castells de la Catalunya central, Angle, Manresa, 1997. ISBN 84-88811-32-2.
- Atles del comtat de Besalú (785-988), Rafael Dalmau, Barcelona, 1998 (con V. Hurtado). ISBN 84-232-0520-7.
- Atles dels comtats d'Empúries i Peralada (780-991), Rafael Dalmau, Barcelona, 1999 (con V. Hurtado). ISBN 84-232-0604-1.
- La vida quotidiana a Catalunya en l'època medieval, Edicions 62, Barcelona, 2000. ISBN 84-297-4773-7.
- Catalunya medieval. Una aproximació al territori i a la societat a l'edat mitjana, Pòrtic, Barcelona, 2000. ISBN 84-7306-575-1.
- Atles del comtat de Girona (795-993), Rafael Dalmau, Barcelona, 2000 (con V. Hurtado). ISBN 84-232-0614-9.
- Atles del comtat d'Osona (798-993), Rafael Dalmau, Barcelona, 2001 (con V. Hurtado). ISBN 84-232-0632-7.
- Els orígens medievals del paisatge català. L'arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya, Barcelona, 2004. ISBN 84-7283-745-9.
- Atles del comtat de Manresa (798-993), Rafael Dalmau, Barcelona, 2004 (con V. Hurtado). ISBN 84-232-0665-3.
- Atles del comtat d'Urgell (v788-993), Rafael Dalmau, Barcelona, 2006 (con V. Hurtado). ISBN 84-232-0700-5.
- Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles X-XV), Fundació Noguera, Barcelona, 2006. ISBN 84-9779-465-6.
- Dins les muralles de la ciutat. Carrers i oficis a la Lleida dels segles XIV i XV. Pagès editors - Ajuntament de Lleida, Lleida, 2008. ISBN 978-84-9779-715-3
- Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella, Fundació Noguera, Barcelona, 2009. ISBN 978-84-9779-826-6.
- Atles dels comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet (750-991), Rafael Dalmau editor, Barcelona, 2009 (con V. Hurtado). ISBN 978-84-232-0734-3.
Notes[modifica | modifica el codi]
- ↑ A la col·lecció dels Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ 1,0 1,1 Carrera, Esteve «La història dels nostres comtats, abans que fossin catalans». El Punt Avui, 3 març 2010 [Consulta: 23 juliol del 2014]. «Els autors, els historiadors, Jordi Bolòs i Víctor Hurtado, van començar ara fa uns 20 anys la impressionant tasca de recollir i cartografiar la important documentació anterior a l'any 1000 referent a les terres catalanes.»
- ↑ «La Biblioteca d'ETSEA rep el llegat del botànic Oriol de Bolòs». UDL, 22-07-2015. [Consulta: 26 octubre 2016].
- ↑ «Sis-cents documents expliquen com eren els comtats carolingis de Cerdanya i Berga». Regió 7, 22-12-2015. [Consulta: 29 octubre 2015].
- ↑ Repertori D’Antropònims Catalans. vol. I. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1994, p. 760. ISBN 9788472832770.
- ↑ Institut d'Estudis Catalans, p. 24.
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
|
