Vés al contingut

Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Virrei Velasco)
Plantilla:Infotaula personaFrancisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar
Biografia
Naixement5 setembre 1649 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort23 març 1716 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Sevilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Virrei de Catalunya
Governador
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsMaría Francisca de Velasco Modifica el valor a Wikidata
PareÍñigo Fernández de Velasco Modifica el valor a Wikidata

Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar fou un aristòcrata castellà que ostentà el Ducat de Frias amb Grandesa d'Espanya. Fou el virrei de Catalunya en els regnats de Carles II i de Felip V. La manca de respecte que observà a les Constitucions catalanes durant els primers anys del regnat de Felip V fou determinant en la posició catalana durant el conflicte de la Guerra de Successió Espanyola.

Regnat de Carles II

[modifica]

Durant el regnat de Carles II, en el període entre (1696-1697), durant el qual el Regne de França va envair el principat en la Guerra dels Nou Anys, i davant l'imminent setge francès de la ciutat, Carles II d'Espanya va sol·licitar alçar, armar i pagar, a la milícia barcelonina seguint les antigues formes tradicionals, i el 28 maig 1697 es va formar el Terç dels Gremis sota el comandament del conseller en Cap Francesc Taverner i Montornès.[1]

Regnat de Felip V

[modifica]

Durant el regnat de Felip V, en el període 1703-1705. Va començar aquest període substituint a Jordi de Hessen-Darmstadt i durant el seu mandat va aconseguir que gran part de la comunitat catalana l'odiés. El 17 de maig de 1705 Els Vigatans s'aplegaren a l'ermita de Sant Sebastià[2] per signar el Pacte dels Vigatans amb el Regne d'Anglaterra, que facilitaria ajuda militar enfront Felip V de Castella i respectar les lleis catalanes. A canvi, els catalans austriacistes es conjuraven a facilitar el desembarcament de tropes de la Gran Aliança a la costa catalana i es van armar diverses companyies de miquelets comandades per Josep Moragues i Mas,[3] que actuaren obertament controlant les comunicacions des de l'interior fins a Barcelona[4] derrotant les tropes borbòniques al combat del Congost.[5] El juliol es va llançar una columna que va iniciar la marxa sobre Barcelona[4] mentre l'armada anglesa desembarcava novament davant les seves platges disposades a iniciar el setge de la ciutat. Mataró es declarà per Carles[6] i llevà un regiment per ajudar en el setge,[7] i es declaren per Carles Girona i Tarragona.[6] L'ofensiva aliada per ocupar els països catalans continuà i Lleida caigué en mans de Manuel Desvalls i de Vergós el 23 de setembre,[8] Amb la ciutat encerclada, els consellers de Barcelona es van presentar al virrei Velasco el setembre oferint-se a mobilitzar la Coronela de Barcelona, i el virrei, tot i no haver rebut cap dels reforços que havia demanat a la cort Madrid i comptar amb reduïts efectius, es va negar absolutament a lliurar les claus de l'armeria de Barcelona i armar la Coronela, temorós d'un cop militar.[9] Després de la Batalla de Montjuïc i la pèrdua de la fortalesa que dominava la ciutat, el Virrei de Catalunya Francisco Fernández de Velasco, comte de Melgar, signa la capitulació el 9 d'octubre de 1705.[6] És aleshores quan la ciutat s'aixeca contra Velasco i per calmar la revolta, el 22 d'octubre[6] entra a Barcelona l'Arxiduc Carles, que el 7 de novembre de 1705 jura les constitucions catalanes i és coronat com a Carles III d'Espanya,[10]


Precedit per:
Agurto
Lloctinent de Catalunya
gener de 1696 - 1697
Succeït per:
Hurtado de Mendoza
Precedit per:
Portocarrero
Lloctinent de Catalunya
gener de 1704 - 1705
Succeït per:
Mendoza Caamaño

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]