Wilhelmine Schröder-Devrient

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaWilhelmine Schröder-Devrient
Wilhelmine schroeder-devrient.jpg
Nom original Wilhelmine Henriette Friederike Marie Schröder-Devrient
Dades biogràfiques
Naixement 6 de desembre de 1804
Hamburg
Mort 26 de gener de 1860 (55 anys)
Coburg
Sepultura Trinitatis Cemetery
Activitat professional
Camp de treball Òpera
Ocupació Escriptora, cantant d'òpera i cantant
Veu Soprano
Dades familiars
Cònjuge Karl August Devrient
Mare Sophie Schröder
Germans Wilhelm Smets
Modifica dades a Wikidata
Wilhelmine Schröder-Devrient
Wilhelmine Schröder-Devrient

Wilhelmine Schröder-Devrient (Hamburg, 6 de desembre de 1804Coburg, 26 de gener de 1860), va ser una cantant d'òpera alemanya amb veu de soprano.

Carrera[modifica | modifica el codi]

Va debutar com a actriu als quinze anys en el paper d'Aricia, en la traducció alemanya de Phèdre de Jean Racine feta per Friedrich von Schiller. L'any 1821 va obtenir un gran èxit cantant el paper de Pamina, en La flauta màgica de Mozart, èxit que li va assegurar el seu futur operístic. Va adquirir gran popularitat, primer a Dresden i després arreu d'Europa. Va debutar a París l'any 1830 i a Londres el 1833.

Va adquirir gran fama la seua interpretació del paper de Leonore en Fidelio de Beethoven. Richard Wagner va tenir l'oportunitat de veure-la en aquest paper quan el compositor tenia 16 anys, i va quedar-ne impressionat. Schröder-Devrient va arribar a estrenar diverses òperes de Wagner, recreant el paper d'Adriano a Rienzi, Senta a Der fliegende Holländer i Venus a Tannhäuser. A Munic va reestrenar la retocada òpera de Chélard, Macbeth, que abans havia estat un rotund fracàs a París i que ella converti en un gran èxit en la capital bavaresa.[1]

Com a cantant combinava una inusual qualitat tímbrica amb una dramàtica intensitat d'expressió, tant en els recitals com en l'escenari operístic.

Vida privada[modifica | modifica el codi]

Schröder-Devrient nasqué a Hamburg. Era filla de l'actriu Sophie Schröder i del tenor Friedrich Schröder.

L'any 1823 va casar-se amb Karl Devrient, però es van separar l'any 1828. L'any 1847 es va tornar a casar, amb un oficial anomenat Döring, de qui també es va divorciar l'any 1848. Va participar en la Revolució de 1848 i va ser empresonada. L'any 1850 va contraure un tercer matrimoni, aquesta vegada amb Heinrich von Bock, un ric terratinent, però el va abandonar l'any 1852.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Glümer, E. von. (1862). Erinnerungen an Wilhelmine Schröder-Devrient. Leipzig.
  • Wolzogen, A. von (1863). Wilhelmine Schröder-Devrient. Leipzig.
  • Pleasants, Henry (1966/81). The Great Singers. Nova York.
  1. *Enciclopèdia Espasa Volum núm. 17, pàg. 142. (ISBN 84-239-4517-0)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wilhelmine Schröder-Devrient Modifica l'enllaç a Wikidata