World Rugby Sevens Series

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infobox sports competitionWorld Rugby Sevens Series
Tipustorneig Modifica el valor a Wikidata
Esportrugbi a 7 Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorWorld Rugby Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  Dates
Vigència1999 – Modifica el valor a Wikidata
Freqüènciaanual Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc websvns.com Modifica el valor a Wikidata

Les World Rugby Sevens Series, conegudes oficialment com l'HSBC Sevens Rugby World Series des de la temporada 2015-16, i abans HSBC Sevens World Series des de la temporada 2009-2010, (gràcies al patrocini del grup bancari HSBC), és una sèrie anual de torneigs internacionals de rugbi seven sota el paraigües de la World Rugby i amb seleccions nacionals de rugbi a set competint entre elles. La sèrie, organitzada per primera vegada com la World Sevens Series la temporada 1999-2000, fou ideada com una forma de tenir una competició d'elit entre nacions de rugbi a 7 i desenvolupar aquesta modalitat des del punt de vista producte comercial. Els equips competeixen pel títol Mundial de Rugbi Sevens Series mitjançant l'acumulació de punts en funció de la seva posició final en cada torneig. Nova Zelanda havia dominat originalment la sèrie, guanyant cada un dels sis primers títols des de la temporada 1999-2000 fins a la temporada 2004-05, però des de llavors, Fiji, Sud-àfrica i Samoa han aconseguit guanyar títols. A partir de la temporada 2015-16, el circuit consta de 10 torneigs en 10 països, i visita a cinc dels sis continents. Austràlia, els Emirats Àrabs Units, Sud-àfrica, Nova Zelanda, Canadà, Estats Units, Hong Kong, Singapur, França i Anglaterra organitzen un esdeveniment. Argentina també comptava amb la possibilitat de ser seu, però la idea de moment ha estat descartada.

Història[modifica]

Nova Zelanda ha estat tradicionalment la força dominant a les World Rugby Sevens Series guant les primeres sis temporades i 11 de les primeres catorze edicions. Tanmateix, des de 2005, molts altres equips han començat a desafiar Nova Zelanda. L'altra diferència amb el Rugbi a 15, és que seleccions amb poca tradició en la versió gran d'aquest esport tenen un nivell més elevat en les World Rugby Sevens Series, com per exemple Canada, Fiji (primera a guanyar el torneig més enllà de Nova Zelanda), Kenya, Portugal, Rússia, Samoa, Espanya o els Estats Units.

Torneigs[modifica]

Actualment es disputen deu tornejos

Esdeveniment Local Ciutat 1a edició Més victòries
UAE Dubai Estadi The Sevens Dubai 1999–2000 RSA Sud-àfrica (6)
RSA Sud-àfrica Estadi de Ciutat del cap Ciutat de cap 2004–05 NZL Nova Zelanda (9)
NZL Nova Zelanda Estadi Westpac Wellington 1999–2000 NZL Nova Zelanda (9)
AUS Austràlia Estadi Allianz Sydney 1999–2000 NZL Nova Zelanda (6)
USA EUA Estadi Sam Boyd Las Vegas 2004–05 RSA Sud-àfrica (4)
CAN Canadà Estadi BC Place Vancouver 2015–16 NZL Nova Zelanda (1)
ENG Anglaterra (1)
HKG Hong Kong Estadi Hong Kong Hong Kong 1999–2000 FIJ Fiji (6)
SIN Singapur Estadi Nacional Singapur 2001–02 NZL Nova Zelanda (2)
FRA França Stade Jean-Bouin París 1999–2000 NZL Nova Zelanda (2)
RSA Sud-àfrica (2)
ENG Londres Twickenham Londres 2000–01 NZL Nova Zelanda (5)

Històric de torneigs realitzats[modifica]

  • En Cursiva indica que fou cancel·lat
Tournament 99–00 00–01 01–02 02–03 03–04 04–05 05–06 06–07 07–08 08–09
Austràlia Austràlia Brisbane Brisbane(2) Brisbane Brisbane Adelaide Adelaide Adelaide
Emirats Àrabs Units Emirats Àrabs Dubai Dubai Dubai Dubai Dubai Dubai Dubai Dubai Dubai
Sud-àfrica Sud-àfrica Stellenbosch Durban Durban George George George George George George George
Nova Zelanda Nova Zelanda Wellington Wellington Wellington New Zealand Wellington Wellington Wellington Wellington Wellington Wellington
Estats Units d'Amèrica Estats Units Los Angeles Los Angeles Los Angeles San Diego San Diego San Diego
Hong Kong Hong Kong Hong Kong Hong Kong Hong Kong Hong Kong Hong Kong Hong Kong Hong Kong Hong Kong Hong Kong
Anglaterra Anglaterra Londres Londres Londres Londres Londres Londres Londres Londres Londres
Canadà Canadà
França França París Bordeaux París París
Singapur Singapur Singapur Singapur Singapur Singapur
Japó Japó Tòquio Tòquio
Escòcia Escòcia Edinburgh Edinburgh Edinburgh
Argentina Argentina Mar del Plata Mar de Plata
Gal·les Gal·les Cardiff Cardiff Cardiff
República Popular de la Xina Xina Shanghai Beijing Beijing (3)
Malàisia Malàisia Kuala Lumpur Kuala Lumpur
Xile Xile Santiago
Uruguai Uruguay Punta del Este
Fiji Fiji Suva
Rondes!! align=center |10 !! align=center |9 / 10 !! align=center |11 !! align=center |7 / 8 !! align=center |8 !! align=center |7 !! align=center |8 !! align=center |8 !! align=center |8 !! align=center |8
Tournament 09–10 10–11 11–12 12–13 13–14 14–15 15–16
Austràlia Australia Adelaide Adelaide Gold Coast Gold Coast Gold Coast Gold Coast Sydney
Emirats Àrabs Units United Arab Emirates Dubai Dubai Dubai Dubai Dubai Dubai Dubai
Sud-àfrica South Africa George George Port Elizabeth Port Elizabeth Port Elizabeth Port Elizabeth Ciutat del cap
Nova Zelanda New Zealand Wellington Wellington Wellington Wellington Wellington Wellington Wellington
Estats Units d'Amèrica USA San Diego Las Vegas Las Vegas Las Vegas Las Vegas Las Vegas Las Vegas
Hong Kong Hong Kong Hong Kong Hong Kong Hong Kong Hong Kong Hong Kong Hong Kong Hong Kong
Anglaterra England Londres Londres Londres Londres Londres Londres Londres
Canadà Canada Vancouver
França France París
Singapur Singapur Singapur
Japó Japan Tòquio Tòquio Tòquio Tòquio
Escòcia Scotland Edinburgh Edinburgh Glasgow Glasgow Glasgow Glasgow
Argentina Argentina
Gal·les Wales
República Popular de la Xina Xina
Malàisia Malàisia
Xile Chile
Uruguai Uruguai
Fiji Fiji
Rondes !! align=center | 8 !! align=center | 8 !! align=center | 9 !! align=center | 9 !! align=center | 9 / 10  !! align=center | 9 !! align=center | 10

¹ El torneig de l'Argentina estava previst tot i que finalment fou cancel·lat

² L'edició de 2001 del torneig de Brisbane fou cancel·lat per la World Rugby dins la resposta a les sancions esportives del Govern australià contra Fiji.
3 L'esclat de la SARS a Àsia va impedir la celebració del torneig de Beijing.

Televisió i Mitjans de comunicació[modifica]

Les sèries foren retransmeses en un total de 1.147 hores la temporada 2005–06, 530 de les quals en directe i retransmès a 136 països, tot això ha anat en augment fins que la temporada 2010–11, hi havia 3.657 hores de cobertura de les quals 1.161 hores en directe, arribant a 332 milions de cases a tot el món, i amb una audiència potencial de 760 milions d'espectadors.

Patrocini[modifica]

L'octubre de 2010, la World Rugby va anunciar un contracte de 5 anys amb el banc HSBC Bank Building com a primer patrocinador global de les sèries. A través de l'acord, HSBC adquiria el dret de posar nom a tots els torneigs de les sèries, començant amb el Dubai Sevens del 3 de desembre de 2010. HSBC va optar per subcontractar el patrocini dels torneigs individuals i retenint el seu patrocini en el nom de les sèries a nivell global. El contracte es va renovar la temporada 2015-16 i es va expandir a les sèries femenines.

El torneig de Hong Kong Sevens de 2009.
Patrocinador de cada torneig
Torneig Patrocinador
Costa d'or Cap patrocinador
Dubai Emirates Airlines
Sud-àfrica Cell C/Nelson Mandela Bay
Nova Zelanda Hertz
EUA Cap patrocinador
Hong Kong Cathay Pacific/HSBC
Japó Cap patrocinador
Escòcia Emirates Airlines
Londres Marriott

Resultats per temporada[modifica]

Temporada Torneigs Campió (punts) Segon Tercer Quart Cinquè Sisè Ref
1999–00 10  Nova Zelanda (186)  Fiji  Austràlia  Samoa  Sud-àfrica  Canadà [1]
2000–01 9  Nova Zelanda (162)  Austràlia  Fiji  Samoa  Sud-àfrica  Argentina [2]
2001–02 11  Nova Zelanda (198)  Sud-àfrica  Anglaterra  Fiji  Austràlia  Samoa [3]
2002–03 7  Nova Zelanda (112)  Anglaterra  Fiji  Sud-àfrica  Austràlia  Samoa [4]
2003–04 8  Nova Zelanda (128)  Anglaterra  Argentina  Fiji  Sud-àfrica  Samoa [5]
2004–05 7  Nova Zelanda (116)  Fiji  Anglaterra  Sud-àfrica  Argentina  Austràlia [6]
2005–06 8  Fiji (144)  Anglaterra  Sud-àfrica  Nova Zelanda  Samoa  Argentina [7]
2006–07 8  Nova Zelanda (130)  Fiji  Samoa  Sud-àfrica  Anglaterra  Gal·les [8]
2007–08 8  Nova Zelanda (154)  Sud-àfrica  Samoa  Fiji  Anglaterra  Argentina [9]
2008–09 8  Sud-àfrica (132)  Fiji  Anglaterra  Nova Zelanda  Argentina  Kenya [10]
2009–10 8  Samoa (164)  Nova Zelanda  Austràlia  Fiji  Anglaterra  Sud-àfrica [11]
2010–11 8  Nova Zelanda (166)  Sud-àfrica  Anglaterra  Fiji  Samoa  Austràlia [12]
2011–12 9  Nova Zelanda (167)  Fiji  Anglaterra  Samoa  Sud-àfrica  Austràlia [13]
2012–13 9  Nova Zelanda (173)  Sud-àfrica  Fiji  Samoa  Kenya  Anglaterra [14]
2013–14 9  Nova Zelanda (180)  Sud-àfrica  Fiji  Anglaterra  Austràlia  Canadà [15]
2014–15 9  Fiji (164)  Sud-àfrica  Nova Zelanda  Anglaterra  Austràlia Estats Units [16]
2015-16 10  Fiji (164)  Sud-àfrica  Nova Zelanda  Austràlia  Argentina Estats Units [17]
2016-17 10  Sud-àfrica (192)  Anglaterra  Fiji  Nova Zelanda Estats Units  Austràlia [18]
2017-18 10  Sud-àfrica (182)  Fiji  Nova Zelanda  Austràlia  Anglaterra Estats Units [19]
2018-19 10  Fiji (186) Estats Units  Nova Zelanda  Sud-àfrica  Anglaterra  Samoa [20]
2019-20 6  Nova Zelanda (115)  Sud-àfrica  Fiji  Austràlia  Anglaterra França [21]
2020-21 2  Sud-àfrica (40) Regne Unit  Kenya  Canadà Estats Units Irlanda [22]

Equips de nucli, promoció i descens[modifica]

Els diferents equips participants en cada un dels torneigs es configuren mitjançant un grup de 15 coneguts com "equips nucli", configurat per a cada temporada en funció dels resultats de la temporada anterior i que atorga als equips que estan dins d'aquest grup la seguretat de participar en tots els torneigs que configuren les sèries. Els equips de nucli són seleccionats a través d'un sistema d'ascens i descens posat en pràctica des de 2012.

A partir de la temporada 2011-12, el nombre d'equips nucli va passar a 12, i es va ampliar a 15 per la temporada següent, la temporada 2011-12,. Els tres equips addicionals es van determinar en un torneig de classificació de 12 equips celebrada com a part de les sèries de Hong Kong, L'augment en el nombre d'equips nucli no condueixen directament a un augment en la grandària dels tornejos existents. No obstant això, dos dels esdeveniments es van ampliar perquè es van convertir en part del nou sistema d'ascensos i descensos de la IRB per als equips principals.

A la temporada 2012-13, els 12 millors equips nucli a la taula de la temporada després de la penúltima ronda de la sèrie, a Glasgow, conserven el seu estat per a la següent temporada. Els tres equips restants classificats per la temporada 2013-14, es van determinar en un procés de qualificació de dues etapes: La primera etapa va ser una Sèrie Mundial Classificatoria com a part dels Sevens de Hong Kong. Dos classificats de cadascuna de les sis regions de la IRB competiren. Els 12 equips se'ls va barrejar en la fase de grups, i els vuit millors equips avançaren a la ronda de quarts de final. Els guanyadors dels quatre partits de quarts van avançar a la fase final de classificació. L'etapa final de classificació, fou la part de la sèries de Londres. Els equips classificats van ser acompanyats pel guanyador de l'asiàtica Sevens Series HSBC, a més dels tres pitjors equips després del sevens d'Escòcia. El torneig de classificació es va realitzar amb una fase de grups i una fase eliminatòria, amb els dos finalistes i el guanyador del tercer lloc convertint-se en equips nucli per a la següent temporada. La IRB va anunciar canvis significatius en el procés de per la temporada 2013-14. En un Pre-Classificatori, amb 12 equips determinats en la classificació regional, es disputa íntegrament a la Hong Kong Sevens. El campió del Classificatori rep l'estatus d'equip nucli per a la sèrie de la temporada següent. El descens és determinat al final de la London Sevens. El pitjor equip de les sèries és relegat fora de les sèries.

Referències[modifica]

  1. «2000 World Rugby Sevens Standings». Arxivat de l'original el 5 octubre 2018. [Consulta: 9 desembre 2019].
  2. «Sevens series standings», 2001. Arxivat de l'original el 8 desembre 2019.
  3. «Sevens series standings», 2002. Arxivat de l'original el 8 desembre 2019.
  4. «Sevens series standings», 2003. Arxivat de l'original el 8 desembre 2019.
  5. «Sevens series standings», 2004. Arxivat de l'original el 8 desembre 2019.
  6. «Sevens series standings», 2005.
  7. «Sevens series standings», 2006. Arxivat de l'original el 8 desembre 2019.
  8. «Sevens series standings», 2007. Arxivat de l'original el 8 desembre 2019.
  9. «Sevens series standings», 2008. Arxivat de l'original el 8 desembre 2019.
  10. «Sevens series standings», 2009. Arxivat de l'original el 8 desembre 2019.
  11. «Sevens series standings», 2010. Arxivat de l'original el 8 desembre 2019.
  12. «Sevens series standings», 2011. Arxivat de l'original el 8 desembre 2019.
  13. «Sevens series standings», 2012. Arxivat de l'original el 8 desembre 2019.
  14. «Sevens series standings», 2013. Arxivat de l'original el 8 desembre 2019.
  15. «Sevens series standings», 2014. Arxivat de l'original el 8 desembre 2019.
  16. «Sevens series standings», 2015. Arxivat de l'original el 8 desembre 2019.
  17. «Sevens series standings», 2016. Arxivat de l'original el 8 desembre 2019.
  18. «Sevens series standings», 2017. Arxivat de l'original el 9 desembre 2019.
  19. «Sevens series standings», 2018. Arxivat de l'original el 9 desembre 2019.
  20. «Sevens series standings», 2019. Arxivat de l'original el 9 desembre 2019.
  21. «Sevens series standings», 2020. Arxivat de l'original el 30 juny 2020.
  22. «Sevens series standings», 2021.