Xinesos a Espanya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de grup humàXinesos a Espanya

Modifica el valor a Wikidata
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
Població total195.345 / 215.970 (2018)[n. 1]
Llenguallengües sinítiques, castellà i català Modifica el valor a Wikidata
Geografia
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata

Els xinesos a Espanya (en xinès 西班牙華人) és el resultat del moviment migratori de ciutadans de la República Popular de la Xina cap al Regne d'Espanya. Constitueix la quarta comunitat més nombrosa de xinesos residents en el continent europeu i una de les més grans que s'ha disseminat per tot el territori nacional. Cal destacar que al voltant del 70% de tots els immigrants xinesos que viuen a Espanya provenen de la regió xinesa de Zhejiang.[3][4]

Xinesos als carrers de Madrid
Una botiga de roba a l'engròs xinesa a Saragossa. El signe està en caràcters simplificats, que indica un origen relativament recent (i basat en RPC) de la comunitat xinesa local.
Restaurant xinès a Usera (Madrid), la "Chinatown" de la capital.

Història de la migració[modifica]

Vegeu també: Immigració xinesa a Portugal i Immigració xinesa a Mèxic

Les primeres arribades registrades de xinesos a Espanya daten de finals del segle XVI. Bernardino de Escalante al seu Discurso de la navegación (un dels primers llibres europeus sobre la Xina, publicat en 1577) diu que entre les seves fonts d'informació estaven "els xinesos mateixos, que van venir a Espanya ("de los mesmos naturales Chinas que an venido à España").[5] Juan González de Mendoza a la seva Historia de las cosas más notables, ritos y costumbres del gran reyno de la China, va escriure que el 1585 "tres mercaders de la Xina" arribaren a Mèxic "y no permanecieron hasta llegar a Spaine ya otros reinos más alejados".[6]

Un cas legal va ser presentat davant del Consell d'Índies en la dècada de 1570, en el qual van participar dos xinesos de Sevilla, un d'ells lliure, Esteban Cabrera, i l'altre un esclau, Diego Indio, contra Juan de Morales, propietari de Diego. Diego va demanar a Esteban que donés testimoniatge com a testimoni en nom seu.[7][8] Diego va recordar que va ser portat com a esclau per Francisco de Casteñeda des de Mèxic, a Nicaragua, després a Lima al Perú, després a Panamà, i finalment a Espanya via Lisboa, sent encara nen.[9][10][11][12] Esteban va atestar que coneixia Diego com un noi a Limpoa (Liampó, el nom portuguès de Ningbo, una ciutat xinesa a Zhejiang), que ell va afirmar ser part de les Índies colonials espanyoles.[13] Aquesta era una afirmació falsa ja que Liampo no estava sota el domini espanyol, i s'especula que Esteban i Diego van mentir sobre això per a ajudar a Diego a guanyar la seva llibertat, jugant en el fet que els espanyols que portaven el cas ignoraven els assumptes asiàtics d'Espanya. Va funcionar al seu favor i al juliol de 1575 el Consell va emetre un siding governant amb Diego.[14] Juana de Castañeda també va atestar en nom de Diego, al·legant que va conèixer a Diego a Lima i també es va casar amb Esteban durant la prova.[15][16] Juana era una dona nativa de Lima.[17][18][19] Juana tenia al voltant de 40 anys quan va atestar en nom de Diego en 1572.[20] Una altra indígena de Panamà, Isabel García també va atestar a favor de Diego, dient que ella el coneixia mentre estava al Panamà.[21] El testament d'Esteban datat el 15 de març de 1599 va deixar la seva propietat a la seva filla Francisca de Altamira ja el seu espòs Miguel de la Creu que era sastre i probablement xinesos com Esteban.[22] Una família de sastres va ser iniciada per Esteban.[23]

Alguns esclaus xinesos van acabar a Espanya després de ser portats a Lisboa a Portugal i venuts quan eren nens. Tristán de la China era un xinès que va ser pres com a esclau pels portuguesos,[24] mentre encara era un nen i en la dècada de 1520 va ser obtingut per Cristobál d'Haro a Lisboa, i portat a viure a Sevilla i Valladolid.[24] Se li va pagar pel seu servei com a traductor a l'expedició Loaísa de 1525,[25] durant la aual encara era un adolescent.[26] Els supervivents, inclòs Tristán, van naufragar durant una dècada fins a 1537 quan van ser retornats per un vaixell portuguès a Lisboa.[27] Els registres del 7 de maig de 1618 mostren que a Hernando de los Ríos Coronel se li va permetre portar de les Filipines a Espanya dos esclaus xinesos, Cosme i Juan de Terrenate, que estava casat amb una dona anomenada Manuela.[28][29] iversos asiàtics es van aprofitar de les lleis que exigeixen que l'Estat espanyol pagués pel seu retorn a la seva pàtria després de ser traficat il·legalment a Espanya. Un xilè nomenat Juan Castelindala Moreno va sol·licitar ser enviat a casa el 1632.[30]

Els esclaus asiàtics enviats des de les Filipines espanyoles als galeons de Manila-Acapulco a Acapulco a la Nova Espanya (Mèxic) van ser anomenats "Chino", que en realitat eren d'origen divers, incloent japonesos, malais, javanesos, timorencs... I les persones de Bengala, l'Índia, Ceilan, Makassar, Tidore, Terenate i Xinès.[31][32][33][34]-[35] La gent d'aquesta comunitat de diversos asiàtics a Mèxic fou anomenada "los indios chinos" pels espanyols.[36] La majoria d'aquests esclaus eren homes i es van obtenir de comerciants d'esclaus portuguesos que els van obtenir de les possessions colonials portugueses i els llocs avançats de l'Estat de l'Índia, que incloïen parts de l'Índia, Bengala, Malacca, Indonèsia, Nagasaki al Japó i Macau.[37][38] Alguns espanyols van portar temporalment alguns d'aquests esclaus Xinesos a Espanya des de Mèxic, on posseir i mostrar a un esclau xinès demostrava una classe alta ja que els aristòcrates espanyols van veure als seus esclaus xinesos com a fascinants símbols de moda de la classe. Una dona espanyola, Doña María de Quesada y Figueroa,[39][40][41] de Nova Espanya, posseïa un home xinès nascut a la Xina, anomenat Manuel, que abans de ser esclau d'ella va ser pres de Nova Espanya per a ser exhibit a Sevilla fins que va ser retornat a Nova Espanya per a ser donat a Sr. María per a servir com a esclau, pel fill de la dona, doctor Sr. Juan de Quesada, el 1621.[42] Registres de tres esclaus japonesos del segle xvi, Gaspar Fernandes, Miguel i Ventura, que van acabar a Mèxic, van mostrar que van ser comprats per comerciants d'esclaus portuguesos al Japó, portats a Manila des d'on van ser enviats a Mèxic pel seu amo Pérez.[43][44][45] Alguns d'aquests esclaus asiàtics també van ser portats a Lima al Perú, on hi havia una petita comunitat d'asiàtics incloent xinesos, japonesod i malais.[46][47][48]

Demografia[modifica]

Segons el cens de 2003, només l'1,8% dels xinesos residents a Espanya tenia més de 65 anys, una xifra molt baixa comparada amb el 7% de la població de la República Popular de la Xina i el 17,5% d'Espanya;[49] el 17 % tenia menys de 15 anys.[50] Com a resultat de la baixa proporció de persones majors, a més de les llargues jornades de treball i l'estat il·legal d'alguns, els xinesos usen els serveis mèdics molt menys que altres grups ètnics a Espanya.[51]

Gràfica d'evolució de Xinesos a Espanya entre 1998 i 2020

Quan a distribució geogràfica, els principals centres d'immigració xinesa són:

Religió[modifica]

El 2014 es va obrir el Temple Taoista de Barcelona per la comunitat xinesa local, patrocinat pel sacerdot taoista Liu Zemin, descendent de la 21a generació de poeta, soldat i el profeta Liu Bo Wen (1311-1375). El temple, situat al districte de Sant Martí i inaugurat amb la presència del cònsol de la República Popular Xina Qu Chengwu, consagra 28 divinitats de la província de la Xina d'on provenen la majoria dels xinesos de Barcelona.[52][53]

Victimització[modifica]

El setembre de 2004, les protestes a Elx per les sabates barates importades de la Xina que socavaven els mercats locals de sabates van provocar la crema d'un magatzem de sabates de propietat xinesa.[54] La delinqüència és un problema a la comunitat xinesa a causa de les tríades, que estan implicades en el tràfic de persones i l'extorsió dels empresaris xinesos. Tanmateix, les Tríades no s'han establert com a distribuïdores de drogues a causa de la competència d'altres grups.[55]

Personatges rellevants[modifica]

Entre la població espanyola d'ètnia xinesa (ètnia han?) es troben persones destacades per diferents temes, per exemple:

  • He Zhi Wen: jugador olímpic de tennis de taula als JJOO de Londres en 2012.
  • Shen Yanfei: jugadora olímpica de tennis de taula als JJOO de Pequín en 2008.
  • Gao Ping: empresari.
  • Chen Xiangwei: hostaler conegut per simpatitzar amb el falangisme.
  • Yong Li: concursant de programes de telerealitat.

Vegeu també[modifica]

Notes[modifica]

  1. ↑ 195.345 és la mida de la població a Espanya nascuda a la Xina (inclosos els que tenen la nacionalitat espanyola). 215.970 és la mida de la població estrangera a Espanya amb nacionalitat xinesa (per tant, sense nacionalitat espanyola).[1][2]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Población (españoles/extranjeros) por País de Nacimiento, sexo y año». Instituto Nacional de Estadística, 2018. Arxivat de l'original el 21 abril 2017. [Consulta: 26 gener 2019].
  2. ↑ «Población extranjera por Nacionalidad, comunidades, Sexo y Año.». Instituto Nacional de Estadística, 2018. [Consulta: 26 gener 2019].
  3. ↑ [enllaç sense format] http://www.elcorreo.com/vizcaya/20110530/mas-actualidad/sociedad/chinos-201105300934.html Los chinos vienen de Qingtian, El Correo (30/05/2011)
  4. ↑ [enllaç sense format] http://politica.elpais.com/politica/2015/01/13/actualidad/1421168331_434668.html El vino se topa con el invierno ruso rumbo a China, El País (13/01/2015)
  5. ↑ , <http://www.upf.edu/asia/projectes/che/s16/escal.pdf> Arxivat 2016-12-21 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2021-10-29. [Consulta: 15 desembre 2022]., foli 100. (Modern transcription, with slight modification to the original orthography. Full text as a PDF file.)
  6. ↑ Juan González de Mendoza, [1] The history of the great and mighty kingdom of China and the situation thereof. English translation by Robert Parke, 1588, in an 1853 reprint by Hakluyt Society. Page 95. Also quoted by Donald F. Lach. Modern annotations (as in the 1944 Spanish edition) note that this fact is absent in the first Spanish edition (Rome, 1585) but appears in the next Spanish edition (Madrid, 1586), meaning that Mendoza added a current fact to the new edition.
  7. ↑ Dr Christina H Lee. Western Visions of the Far East in a Transpacific Age, 1522–1657. Ashgate Publishing, Ltd., 2012, p. 14. ISBN 1409483681 [Consulta: 2 febrer 2014]. 
  8. ↑ Western Visions of the Far East in a Transpacific Age, 1522–1657. Routledge, 2016, p. 13 and 14. ISBN 1134759525 [Consulta: 23 maig 2016]. 
  9. ↑ Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Andalucia y America en el Siglo Xvi. Volume 292 of Publicaciones de la Escuela de estudios hispano-americanos de Sevilla. illustrated. Editorial CSIC - CSIC Press, 1984, p. 553. ISBN 8400056647 [Consulta: 2 febrer 2014]. 
  10. ↑ Fernando Iwasaki Cauti. Extremo Oriente y el Perú en el siglo XVI. Volume 12 of Colección Orientalia. illustrated. Fondo Editorial PUCP, 2005, p. 293. ISBN 9972426718 [Consulta: 2 febrer 2014]. 
  11. ↑ Dr Christina H Lee. Western Visions of the Far East in a Transpacific Age, 1522–1657. Ashgate Publishing, Ltd., 2012. ISBN 1409483681 [Consulta: 23 maig 2014]. 
  12. ↑ Ignacio López-Calvo. The Affinity of the Eye: Writing Nikkei in Peru. Fernando Iwasaki. University of Arizona Press, 2013, p. 134. ISBN 0816599874 [Consulta: 2 febrer 2014]. 
  13. ↑ Christina H Lee. Western Visions of the Far East in a Transpacific Age, 1522–1657. Ashgate Publishing, Ltd., 2012. ISBN 1409483681 [Consulta: 2 febrer 2014]. 
  14. ↑ Christina H Lee. Western Visions of the Far East in a Transpacific Age, 1522–1657. Ashgate Publishing, Ltd., 2012. ISBN 1409483681 [Consulta: 2 febrer 2014]. 
  15. ↑ Christina H Lee. Western Visions of the Far East in a Transpacific Age, 1522–1657. Ashgate Publishing, Ltd., 2012, p. 14. ISBN 1409483681 [Consulta: 2 febrer 2014]. 
  16. ↑ Studia, Issues 58-59. Centro de Estudos Históricos Ultramarinos, 2001, p. 24 [Consulta: 2 febrer 2014]. 
  17. ↑ Consejo Superior de Investigaciones Científicas. José Jesús Hernández Palomo, Bibiano Torres Ramírez. Andalucia y America en el Siglo Xvi. 292 (Publicaciones de la Escuela de estudios hispano-americanos de Sevilla). illustrated. Editorial CSIC - CSIC Press, 1984, p. 553. ISBN 8400056647 [Consulta: 2 febrer 2014]. 
  18. ↑ Bibiano Torres Ramírez, José Jesús Hernández Palomo, Escuela de Estudios Hispano-Americanos (Consejo Superior de Investigaciones Científicas), Huelva (Spain : Province). Excma. Diputación Provincial. Bibiano Torres Ramírez, José Jesús Hernández Palomo, Universidad de la Rábida. Andalucia y America en el Siglo XVI. Bibiano Torres Ramírez. illustrated. Escuela de Estudios Hispano-Americanos, C.S.I.C., 1983, p. 553. ISBN 8400056647 [Consulta: 2 febrer 2014]. 
  19. ↑ Fernando Iwasaki Cauti. Extremo Oriente y el Perú en el siglo XVI. 12 (Colección Orientalia). illustrated. Fondo Editorial PUCP, 2005, p. 292. ISBN 9972426718 [Consulta: 2 febrer 2014]. 
  20. ↑ Studia, Issues 58-59. Centro de Estudos Históricos Ultramarinos, 2001, p. 18 [Consulta: 2 febrer 2014]. 
  21. ↑ Studia, Issues 58-59. Centro de Estudos Históricos Ultramarinos, 2001, p. 22 [Consulta: 2 febrer 2014]. 
  22. ↑ Christina H Lee. Western Visions of the Far East in a Transpacific Age, 1522–1657. Ashgate Publishing, Ltd., 2012, p. 14. ISBN 1409483681 [Consulta: 2 febrer 2014]. 
  23. ↑ Christina H Lee. Western Visions of the Far East in a Transpacific Age, 1522–1657. Ashgate Publishing, Ltd., 2012, p. 14. ISBN 1409483681 [Consulta: 2 febrer 2014]. 
  24. ↑ 24,0 24,1 Dr Christina H Lee. Western Visions of the Far East in a Transpacific Age, 1522–1657. Ashgate Publishing, Ltd., 2012, p. 13. ISBN 1409483681 [Consulta: 23 maig 2014]. 
  25. ↑ Christina H. Lee. Western Visions of the Far East in a Transpacific Age, 1522–1657. Routledge, 2016. ISBN 1134759592 [Consulta: 2 febrer 2014]. 
  26. ↑ Dr Christina H Lee. Western Visions of the Far East in a Transpacific Age, 1522–1657. Ashgate Publishing, Ltd., 2012. ISBN 1409483681 [Consulta: 2 febrer 2014]. 
  27. ↑ Dr Christina H Lee. Western Visions of the Far East in a Transpacific Age, 1522–1657. Ashgate Publishing, Ltd., 2012. ISBN 1409483681 [Consulta: 2 febrer 2014]. 
  28. ↑ Christina H Lee. Western Visions of the Far East in a Transpacific Age, 1522–1657. Ashgate Publishing, Ltd., 2012. ISBN 1409483681 [Consulta: 2 febrer 2014]. 
  29. ↑ Studia, Issues 58-59. Centro de Estudos Históricos Ultramarinos, 2001, p. 29 [Consulta: 2 febrer 2014]. 
  30. ↑ Christina H Lee. Western Visions of the Far East in a Transpacific Age, 1522–1657. Ashgate Publishing, Ltd., 2012, p. 14. ISBN 1409483681 [Consulta: 2 febrer 2014]. 
  31. ↑ Walton Look Lai, Chee Beng Tan. The Chinese in Latin America and the Caribbean. illustrated. BRILL, 2010, p. 12. ISBN 9004182136 [Consulta: 2 febrer 2014]. 
  32. ↑ María Herrera-Sobek. Celebrating Latino Folklore: An Encyclopedia of Cultural Traditions, Volume 1. illustrated. ABC-CLIO, 2012, p. 59. ISBN 031334339X [Consulta: 2 febrer 2014]. 
  33. ↑ Wolfgang Binder. Slavery in the Americas. Volume 4 of Studien zur "Neuen Welt". illustrated. Königshausen & Neumann, 1993, p. 100. ISBN 3884797131 [Consulta: 2 febrer 2014]. 
  34. ↑ Arnold J. Meagher. The Coolie Trade: The Traffic in Chinese Laborers to Latin America 1847-1874. Arnold J. Meagher, 2008, p. 194. ISBN 1436309433 [Consulta: 2 febrer 2014]. 
  35. ↑ James W. Russell. Class and Race Formation in North America. illustrated, reprint. University of Toronto Press, 2009, p. 27. ISBN 0802096786 [Consulta: 2 febrer 2014]. 
  36. ↑ Claudia Paulina Machuca Chávez «El alcalde de los chinos en la provincia de Colima durante el siglo xvii» (en castellà). Letras Históricas. Ciesas Occidente, 1, Fall–Winter 2009, pàg. 95–116. Arxivat de l'original el 7 d'abril de 2014.
  37. ↑ Déborah Oropeza Keresey «La Esclavitud Asiática en El Virreinato de La Nueva España, 1565-1673» (en castellà). Historia Mexicana. El Colegio de México, LXI, 1, julio–septiembre 2011, pàg. 20–21.
  38. ↑ Déborah Oropeza «Ideas centrales en torno a la esclavitud asiática en la Nueva España» (en castellà). Historia Mexicana. Encuentro de Mexicanistas 2010 (La esclavitud asiática en el virreinato de la Nueva España, 1565-1673), 1, Autumn–Winter 2009, pàg. 2. Arxivat de l'original el 7 d'abril de 2014 [Consulta: 9 desembre 2016].
  39. ↑ Guillermo Lohmann Villena; Francisco de Solano Los Americanos en Las órdenes Nobiliarias. 7 (Colección Biblioteca de Historia de América). illustrated. Editorial CSIC - CSIC Press, 1993, p. 342. ISBN 8400073517 [Consulta: 2 febrer 2014]. 
  40. ↑ Félix González de Leon. Noticia artistica: histórica y curiosa de todos los edificios publicos, sagrados y profanos de esta muy noble, muy leal, muy heroica e invicta ciudad de Sevilla, y de muchas casas particulares, con todo lo que les sirve de adorno artístico, antigüedades, inscripciones y curiosidades que contienen. J. Hidalgo, 1844, p. 212 [Consulta: 6 gener 2014]. 
  41. ↑ Guillermo Lohmann Villena. Santiago. 1 (Los americanos en las órdenes nobiliarias, Los americanos en las órdenes nobiliarias). Consejo Superior de Investigaciones Científícas, Instituto "Gonzalo Fernández de Oviedo", 1947, p. 342 [Consulta: 6 gener 2014]. 
  42. ↑ Walton Look Lai, Chee Beng Tan. The Chinese in Latin America and the Caribbean. illustrated. BRILL, 2010, p. 13. ISBN 9004182136 [Consulta: 2 febrer 2014]. 
  43. ↑ The Yomiuri Shimbun/Asia News Network «Japanese slaves taken to Mexico in 16th century». , 14-05-2013. Arxivat 2015-02-18 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-02-18. [Consulta: 8 desembre 2021].
  44. ↑ Torres, Ida «Records show Japanese slaves crossed the Pacific to Mexico in 16th century». , 14-05-2013 [Consulta: 9 desembre 2016].
  45. ↑ Phro, Preston «To Mexico in Chains: The Tale of Three 16th Century Japanese Slaves». , 15-05-2013.
  46. ↑ Leslie Bethell. Leslie Bethell. The Cambridge History of Latin America. 2 (The Cambridge History of Latin America: Colonial Latin America. I-II). illustrated, reprint. Cambridge University Press, 1984, p. 21. ISBN 0521245168 [Consulta: 2 febrer 2014]. 
  47. ↑ Ignacio López-Calvo. The Affinity of the Eye: Writing Nikkei in Peru. Fernando Iwasaki. University of Arizona Press, 2013, p. 134. ISBN 0816599874 [Consulta: 2 febrer 2014]. 
  48. ↑ Dirk Hoerder. Cultures in Contact: World Migrations in the Second Millennium. Andrew Gordon, Alexander Keyssar, Daniel James. Duke University Press, 2002, p. 200. ISBN 0822384078 [Consulta: 2 febrer 2014]. 
  49. ↑ Aranda, José. «La mortalidad de los inmigrantes chinos en España». Cinco Días, 09-03-2005. [Consulta: 22 abril 2013].
  50. ↑ Gómez, Luis. «El poder chino en España». El País, 27-03-2005. [Consulta: 22 abril 2013].
  51. ↑ Pen, Ly. «Patologías prevalentes en pacientes de etnia china». Medifam, Julio 2001. [Consulta: 22 abril 2013].
  52. ↑ "S'ha inaugurat un temple taoista a Barcelona" Arxivat 2017-09-28 a Wayback Machine.. Generalitat de Catalunya, Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge. 29/04/2014. Retrieved 06/05/2017.
  53. ↑ "Así funciona el primer templo taoísta de Barcelona". La Vanguardia, 23/04/2014. Retrieved 06/05/2017.
  54. ↑ Guo, Xiaohong «Spanish Arson a Warning to 'Made in China'». China.org.cn, 27-10-2004 [Consulta: 7 desembre 2006].
  55. ↑ Resa Nestares, Carlos. «Transnational organised crime in Spain: Structural factors explaining its penetration», 07-12-2001. [Consulta: 7 desembre 2006].

Bibliografia[modifica]

  • Beltrán Antolín, Joaquín (1 de febrero de 2003), "Diáspora y comunidades asiáticas en España", Revista electrónica de geografía y ciencias sociales (Universidad de Barcelona).
  • Nieto, Gladys (2003), "Overseas Chinese associations building up a national identity: specific cases in Spain", in Fernández-Stembridge, * Leila, China Today: Economic Reforms, Social Cohesion, and Collective Identities, United Kingdom: Routledge, pp. 173–195, ISBN 0-415-31267-1
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Xinesos_a_Espanya&oldid=33185553»