Zetes

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula personatgeZetes
Tipus personatge de la mitologia grega
Dades
Sexe home
Família
Mare Oritia
Pare Bòreas
Germans Càlais
Altres
Part de Borèades
Modifica les dades a Wikidata
Càlais i Zetes lliuren Fineu de les Harpies

En la mitologia grega, Zetes (en grec antic Ζήτης, "el que bufa fort"), era un fill de Bòreas, el déu del vent del nord, i d'Oritia, filla d'Erecteu.

Tenia un germà bessó, Càlais. Els dos germans eren coneguts com els Borèades. Segons Higí, tenien ales al cap i als peus, els cabells blaus i podien volar. Formaven part del grup dels argonautes que amb Jàson anaven a la Còlquida a buscar el velló d'or. Els dos germans, durant el viatge i quan van parar a Tràcia, van alliberar el rei Fineu de les Harpies que li impedien de menjar.[1] Apol·lodor explica que els Borèades tenien les ales als costats, com els ocells. D'ells se sap per diverses fonts que havien nascut a Tràcia, com el seu pare, i que la seva característica essencial era la rapidesa. Algunes tradicions diuen que Zetes i Càlais van perseguir les Harpies fins a obligar-les a prometre que deixarien en pau Fineu. Altres versions diuen que els Borèades van perseguir les harpies fins a matar-ne dues de les tres. O també, sense que hi intervinguin les Harpies, van castigar Fineu deixant-lo cec, tal com ell havia fet amb els fills de la seva germana Cleòpatra, Plexip i Pandíon.[2]

Van participar, ell i el seu germà, en els Jocs Fúnebres que Jàson va organitzar a la Propòntida per la mort accidental del rei Cízic. Zetes va guanyar en la carrera llarga, i Càlais en el doble estadi.[3]

Referències[modifica]

  1. Higí. Faules. 14,18 i 32.
  2. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 73. ISBN 9788496061972. 
  3. Higí. Faules. 273, 10.