Vés al contingut

Guaix

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Guaix és una pintura opaca soluble a l'aigua, de diferents colors, que ans al contrari de l'aquarel·la, cobreix el suport, generalment paper, cartó o més rarament pergamí. També es diu guaix d'una obra feta amb aquesta tècnica de pintura.[1]

L'opacitat del guaix es fa en barrejar pintura d'aquarel·la transparent amb un blanc opac. A l'inici s'utilitzava calç i goma aràbiga. Des del segle xix va utilitzar-se litopó o òxid de zinc. Al contrari de l'oli, el guaix no és permanent, si entra en contacte una altra vegada amb aigua queda tacat.[2] També permet fer correccions i posar una nova capa de colors clars damunt colors foscs, cosa que és impossible amb l'aquarel·la. Com que és soluble a l'aigua, el guaix s'utilitza sovint en l'ensenyament de les arts.[3]

El mot prové del francès gouache, un derivat del llatí aquatio o de l'italià guazzo. Quan es tracta d'una obra monocroma, es parla d'aiguada.

Uns guaixos destacats al llarg del temps

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.266. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014]. 
  2. «Guaix» (PDF). Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya, s.d.. [Consulta: 7 juliol 2014].
  3. Balada i Monclús, Marta. «Els mitjans i les tècniques pictòriques». A: Didàctica de l'expressió plàstica I. vol. 177. Edicions Universitat Barcelona, 2000, p. 65 (Textos docents). ISBN 9788483381618.