Ànec xiulador eurasiàtic
Mareca penelope  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Font de | Mareca penelope feces (en)  |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22680157 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Anseriformes |
| Família | Anatidae |
| Gènere | Mareca |
| Espècie | Mareca penelope (Linnaeus, 1758) |
| Tipus taxonòmic | Mareca |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Mareca penelope
|
| Protònim | Anas penelope |
| Distribució | |
 | |
L'ànec xiulador eurasiàtic,[1] ànec xiulador,[2] xiulaire, siulador, siulaire o piuló[3] (Mareca penelope; syn: Anas penelope) és una espècie d'ocell de la famíla dels anàtids.[4][5] És un ànec de superfície que no es reprodueix als Països Catalans. Modernament se l'ha inclòs en el gènere Mareca com (M. penelope).
El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[6]
Morfologia[modifica]
- Fa uns 45 cm i 71-80 d'envergadura alar.
- El mascle presenta el cap de color castany amb el pili molt clar, d'un color crema que, segons com hi toca la llum, sembla blanc. El pit és de color terrós rogenc amb el ventre blanc.
- La femella, com a la majoria de les espècies d'ànecs, és bruna.
- El bec és blavenc amb la punta negra.
Reproducció[modifica]
Nia a terra i a prop de l'aigua.
Alimentació[modifica]
S'alimenta de vegetals que pot agafar dins o fora de l'aigua. Menja en aigües poc profundes, a les platges i estanys.
Hàbitat[modifica]
Es troba a les aigües lliures, tant dolces i salabroses com marines.
Distribució geogràfica[modifica]
Nia a Escandinàvia i hiverna al sud d'Europa. És un ànec migrant que es pot observar amb facilitat a les zones humides dels Països Catalans a l'hivern (Delta de l'Ebre i Delta del Llobregat, però a les Balears és un ànec poc abundant).[7]
Costums[modifica]
Arriba als Països Catalans pel mes d'octubre i roman fins al març, malgrat que aquestes dates poden presentar petites variacions.
Mentre vola, el mascle emet un xiulet agut i es mou sempre en grupets.[8]
Galeria[modifica]
-
Estol d'ànecs xiuladors volant a Lituània -
-
-
.jpg)
Referències[modifica]
- ↑ «Ànec xiulador eurasiàtic». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 27 desembre 2023 (català)
- ↑ «ànec xiulador». Gran enciclopèdia catalana.
- ↑ «Mareca penelope (Ànec xiulador comú) - Avibase». [Consulta: 2 abril 2021].
- ↑ «Screamers, ducks, geese, swans» (en anglès). IOC World Bird List Version 13.2. International Ornithologists' Union, juliol 2023. [Consulta: 27 desembre 2023].
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 78. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ BirdLife International. «Eurasian Wigeon. Mareca penelope» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2017. [Consulta: 27 desembre 2023].
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 91-92. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 26. ISBN 84-315-0434-X
