Vés al contingut

Èntesi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Articulació típica

L'èntesi és el punt en el qual tendons, lligaments, càpsules articulars i fàscies músculars s'insereixen a l'os. En aquestes interfícies les fibres de col·lagen es mineralitzen i s'integren al teixit ossi. La connexió entre l'os i el col·lagen es produeix a través de les fibres de Sharpey, formades predominantment per col·lagen tipus I.[1] La composició histològica i bioquímica de les èntesis varia molt, però, segons sigui el seu tipus i la zona analitzada. Els col·làgens I, III, V VI, així com la decorina,[2] el biglicà,[3] la fibromodulina[4] i el lumicà,[5] es troben per igual al tendó i el fibrocartílag de l'èntesi; mentre que el col·lagen II i l'aggrecà[6] només estan presents al fibrocartílag.[7]

L'èntesi és un teixit de transició molt singular i d'una alta complexitat funcional. Permet minimitzar les concentracions d'estrès mecànic i transferir de forma harmònica la força de càrrega entre els músculs i l'esquelet. Es desenvolupa a partir d'una població cel·lular embrionària única, formada per cèl·lules precursores Sox9[8] i Scx[9] positives.[10]

Classificació

[modifica]

Hi ha dos tipus d'èntesi:[11]

  • Èntesis fibroses: Es troben a les metàfisis i les diàfisis dels ossos llargs. D'aquest tipus són algunes de les unions musculars que suporten més activitat biomecànica, com ara la del deltoides o les dels grans músculs de la cama inserits a la línia aspra del fèmur.
  • Èntesis fibrocartilaginoses: Localitzades a les epífisis i a les apòfisis.

En les èntesis fibroses, el tendó o lligament s'uneix sense canvis transicionals a l'os o al periosti (unions denominades per molts autors directes o indirectes, respectivament),[12] mentre que les èntesis fibrocartilaginoses presenten quatre zones diferenciades al llarg del trajecte de transició de tendó/lligament a os:

  • i) Àrea tendinosa que presenta fibroblasts orientats longitudinalment i una disposició paral·lela de les fibres de col·lagen
  • ii) Regió fibrocartilaginosa de gruix variable i amb una estructura cel·lular en la qual s'aprecia un augment progressiu de la presència de condròcits
  • iii) Transició abrupta de fibrocartílag cartilaginós a calcificat
  • iv) Os

Els especialistes consideren èntesis algunes de les unions existents entre els petits músculs i lligaments i els ossicles que integren la cadena de transmissió de les ones sonores dins de l'orella mitjana,[13] La singular composició d'aquestes èntesis, molt rica en fibres elàstiques madures, permet que siguin altament resistents a la vibració constant.[14]

Patologia

[modifica]

Una malaltia de les èntesis rep el nom d'entesopatia. Quan té manifestacions inflamatòries es denomina entesitis i és característica de l'espondiloartropatia[15] (en aquest context, alguns investigadors han desenvolupat els conceptes d'òrgan entèsic i de complex sinovial-entèsic fent referència a les singulars interaccions immunològiques i biomecàniques derivades de l'associació entre un teixit proinflamatori i vascularitzat -sinovi- i una estructura avascular -èntesi-);[16] si bé aquest tipus d'alteració és presenta en altres patologies, incloent moltes de naturalesa endocrina o metabòlica: hipo i hiperparatiroïdisme, hipofosfatèmia lligada al cromosoma X,[17] hipotiroïdisme, acromegàlia, hemocromatosi, condrocalcinosi i altres malalties per dipòsit cristal·lí,[18] hipercolesterolèmia familiar, hiperuricèmia, alcaptonúria (un trastorn hereditari del metabolisme de la tirosina i la fenilalanina)[19] o diabetes mellitus, per exemple.[20]

Les èntesis són zones especialment afectades en cas d'espondilitis anquilosant,[21] d'artritis psoriàsica[22] o de malaltia de Poncet (un tipus d'artritis reactiva associada a la tuberculosi).[23]

La degeneració de les èntesis tendinoses del manegot dels rotatoris i de la del lligament encreuat anterior és una de les principals causes de dolor a l'espatlla i al genoll, respectivament. En el cas de les lesions agudes o cròniques del tendó del múscul supraespinós tractades amb cirurgia, l'èntesi és la zona on es produeix la major part dels esquinçaments postquirúgics.[24] La sutura d'aquestes estructures és problemàtica, ja que intenta unir dos materials (tendó i os) amb característiques biomecàniques molt diferents. Per aquest motiu, s'investiguen en models animals tècniques alternatives de reparació quirúrgica emprant empelts de teixit dèrmic acel·lular.[25]

Tradicionalment, dins de l'àmbit paleopatològic els canvis entèsics apreciats en restes antigues es consideraven marcadors d'estrès musculoesquelètic i eren interpretats com el resultat de determinades activitats físiques, sobretot de tipus ocupacional. Avui dia, es creu que la variabilitat morfològica intrapoblacional de les èntesis està fortament lligada a l'edat, el sexe, els trets genètics i les patologies individuals; sent l'estil de vida un factor causal menys determinant del que es pensava fins fa poques dècades.[26]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Peña Amaro, J «La histología de la inserción tendinosa» (en castellà). XVIII Jornadas Internacionales de Traumatología del Deporte: Tendón y deporte, 2010; Mar 11-12, pags: 11 [Consulta: 4 novembre 2018].
  2. ↑ UniProt «Decorin» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2018 Des 5; P07585 (PGS2_HUMAN) (rev), pàgs: 18 [Consulta: 15 desembre 2018].
  3. ↑ UniProt «Biglycan» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2018 Des 5; P21810 (PGS1_HUMAN) (rev), pàgs: 15 [Consulta: 10 gener 2019].
  4. ↑ UniProt «Fibromodulin» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2018 Des 5; Q06828 (FMOD_HUMAN) (rev), pàgs: 14 [Consulta: 15 desembre 2018].
  5. ↑ UniProt «Lumican» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2018 Des 5; P51884 (LUM_HUMAN) (rev), pàgs: 13 [Consulta: 10 gener 2019].
  6. ↑ UniProt «Aggrecan core protein» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2018 Des 5; P16112/PGCA_HUMAN (rev), pàgs: 26 [Consulta: 15 desembre 2018].
  7. ↑ Claudepierre, P; Voisin, MC «Les enthèses : histologie, anatomie pathologique et physiopathologie» (en francès). Revue du Rhumatisme, 2005; 72 (1), pp: 34-41. ISSN: 1169-8330 [Consulta: 15 desembre 2018].
  8. ↑ UniProt «Transcription factor SOX-9» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2018 Oct 10; P48436 (SOX9_HUMAN) (rev), pàgs: 20 [Consulta: 11 novembre 2018].
  9. ↑ UniProt «Basic helix-loop-helix transcription factor scleraxis» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2018 Set 12; Q7RTU7 (SCX_HUMAN) (rev), pàgs: 10 [Consulta: 11 novembre 2018].
  10. ↑ Zelzer E, Blitz E, Killian ML, Thomopoulos S «Tendon-to-bone attachment: from development to maturity» (en anglès). Birth Defects Res C Embryo Today, 2014 Mar; 102 (1), pp: 101-112. DOI: 10.1002/bdrc.21056. PMC: 4076491. PMID: 24677726 [Consulta: 11 novembre 2018].
  11. ↑ Apostolakos J, Durant TJ, Dwyer CR, Russell RP, et al «The enthesis: a review of the tendon-to-bone insertion» (en anglès). Muscles Ligaments Tendons J, 2014 Nov 17; 4 (3), pp: 333-342. ISSN: 2240-4554. PMC: 4241425. PMID: 25489552 [Consulta: 10 novembre 2018].
  12. ↑ Benjamin M, Kumai T, Milz S, Boszczyk BM, et al «The Skeletal Attachment of Tendons – Tendon 'entheses'» (en anglès). Comp Biochem Physiol A Mol Integr Physiol, 2002 Des; 133 (4), pp: 931-945. DOI: 10.1016/S1095-6433(02)00138-1. ISSN: 1095-6433. PMID: 12485684 [Consulta: 10 novembre 2018].
  13. ↑ Kawase T, Shibata S, Katori Y, Ohtsuka A, et al «Elastic fiber-mediated enthesis in the human middle ear» (en anglès). J Anat, 2012 Oct; 221 (4), pp: 331–340. DOI: 10.1111/j.1469-7580.2012.01542.x. PMC: 3458252. PMID: 22803514 [Consulta: 1r març 2018].
  14. ↑ Richard C, Courbon G, Laroche N, Prades JM, et al «Inner ear ossification and mineralization kinetics in human embryonic development - microtomographic and histomorphological study» (en anglès). Sci Rep, 2017 Jul 6; 7 (1), pp: 4825. DOI: 10.1038/s41598-017-05151-0. PMC: 5500530. PMID: 28684743 [Consulta: 1r març 2018].
  15. ↑ Fernández-Sueiro, JL «La entesis como elemento diana en las espondiloartritis» (en castellà). Reumatol Clin, 2006 Gen; 2 (1), pp: 31-35. DOI: 10.1016/S1699-258X(06)73017-0. ISSN: 1885-1398. PMID: 21794299 [Consulta: 30 novembre 2018].
  16. ↑ Benjamin M, McGonagle D «Basic concepts of enthesis biology and immunology» (en anglès). J Rheumatol Suppl, 2009 Ag; 83, pp: 12-13. DOI: 10.3899/jrheum.090211. ISSN: 0380-0903. PMID: 19661528 [Consulta: 14 març 2019].
  17. ↑ Pal R, Bhansali A «X-linked hypophosphatemia with enthesopathy» (en anglès). BMJ Case Rep, 2017 Ag 7; 2017, pii: bcr-2017-220920. DOI: 10.1136/bcr-2017-220920. ISSN: 1757-790X. PMID: 28784895 [Consulta: 12 gener 2019].
  18. ↑ Jagadeesan S, Shenoy P «Arthropathy in Dermatology: A Comprehensive Review» (en anglès). Indian Dermatol Online J, 2017 Mar-Abr; 8 (2), pp: 79-93. DOI: 10.4103/idoj.IDOJ_25_17. PMC: 5372453. PMID: 28405546 [Consulta: 14 març 2019].
  19. ↑ Damian LO, Felea I, Boloşiu C, Botar-Jid C, et al «A case of alkaptonuria - ultrasonographic findings» (en anglès). Med Ultrason, 2013 Des; 15 (4), pp: 321-325. Arxivat de l'original el 12 de gener 2019. ISSN: 1844-4172. PMID: 24286097 [Consulta: 12 gener 2019].
  20. ↑ Slobodin G, Rimar D, Boulman N, Kaly L, et al «Entheseal involvement in systemic disorders» (en anglès). Clin Rheumatol, 2015 Des; 34 (12), pp: 2001-2010. DOI: 10.1007/s10067-015-3068-x. ISSN: 0770-3198. PMID: 26354427 [Consulta: 14 novembre 2018].
  21. ↑ Heuft-Dorenbosch L, Spoorenberg A, van Tubergen A, Landewé R, et al «Assessment of enthesitis in ankylosing spondylitis» (en anglès). Ann Rheum Dis, 2003 Feb; 62 (2), pp: 127–132. ISSN: 0003-4967. PMC: 1754445. PMID: 12525381 [Consulta: 4 novembre 2018].
  22. ↑ Kaeley GS, Eder L, Aydin SZ, Gutierrez M, Bakewell C «Enthesitis: A hallmark of psoriatic arthritis» (en anglès). Semin Arthritis Rheum, 2018 Ag; 48 (1), pp: 35-43. DOI: 10.1016/j.semarthrit.2017.12.008. ISSN: 0049-0172. PMID: 29429762 [Consulta: 4 novembre 2018].
  23. ↑ Silva I, Mateus M, Branco JC «Poncet's disease: a symmetric seronegative polyarthritis with enthesopathy refractory to the therapy» (en anglès). Acta Reumatol Port, 2013 Jul-Set; 38 (3), pp: 192-195. ISSN: 0303-464X. PMID: 24149016 [Consulta: 10 gener 2018].
  24. ↑ Jensen PT, Lambertsen KL, Frich LH «Assembly, maturation, and degradation of the supraspinatus enthesis» (en anglès). J Shoulder Elbow Surg, 2018 Abr; 27 (4), pp: 739-750. DOI: 10.1016/j.jse.2017.10.030. ISSN: 1532-6500. PMID: 29329904 [Consulta: 11 novembre 2018].
  25. ↑ Ide J, Tokunaga T «Rotator cuff tendon-to-bone healing at 12 months after patch grafting of acellular dermal matrix in an animal model» (en anglès). J Orthop Sci, 2018 Mar; 23 (2), pp: 207-212. DOI: 10.1016/j.jos.2017.11.018. ISSN: 1436-2023. PMID: 29277362 [Consulta: 11 novembre 2018].
  26. ↑ Henderson, CY; Alves Cardoso, F «Preface to special issue Entheseal Changes and occupation: technical and theoretical advances and their Applications» (en anglès). Int J Osteoarchaeol, 2013 Mar-Abr; 23 (2), pp: 127-134. DOI: 10.1002/oa.2298. ISSN: 1047-482X [Consulta: 12 novembre 2018].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Èntesi&oldid=33990226»