Entesitis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaEntesitis
Joint ca.svg
Articulació típica on s'observen les èntesis
Tipusentesopatia i malaltia inflamatòria Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB18256
UMLS CUIC1282952 Modifica el valor a Wikidata

L'entesitis és una inflamació de les èntesis, els llocs on els tendons o lligaments s'insereixen a l'os.[1][2] A les èntesis és on s'uneix el múscul esquelètic amb l'os, i on l'estrès mecànic recorrent o determinades malalties autoimmunitàries inflamatòries poden causar inflamació i, ocasionalment, fibrosi i calcificació. Una de les èntesis principals involucrades en malalties autoimmunitàries inflamatòries es troba al taló, particularment al tendó d'Aquil·les. En certs casos, l'entesitis d'aquest tendó pot afavorir la seva ruptura.[3] Les entesitis del colze sovint tenen un origen mecànic.[4] Les entesitis rotulianes poden aparèixer amb facilitat en atletes practicants d'esports que comporten salts repetitius, com a conseqüència d'una sobrecàrrega continua de l'aparell extensor del genoll.[5] En els professionals de certes modalitats esportives, com ara el tenis o el voleibol, de vegades es veuen entesitis a punts molt específics del cos.[6][7]

Les entesitis es desenvolupent freqüentment en artropaties associades amb l'antigen de superfície HLA-B27 com l'espondilitis anquilosant, l'artritis psoriàsica i l'artritis reactiva (abans anomenada síndrome de Reiter).[8][9] La seva presència defineix un dels principals grups nosològics que integren l'artritis idiopàtica juvenil (AIJ entesítica).[10] Els símptomes inclouen múltiples punts dolorosos al taló, la tuberositat tibial, la cresta ilíaca i altres llocs d'inserció de tendons. De forma força atípica, en espondiloartropaties de tipus indiferenciat s'aprecien quadres d'inflamació orbitària derivats d'entesitis de les insercions dels músculs extrínsecs oculars.[11] Cal destacar que un percentatge estadísticament significatiu dels malalts amb psoriasi sense simptomatologia artrítica manifesta pateixen entesitis subclíniques a les extremitats inferiors, només apreciables ultrasonogràficament.[12] És freqüent que en aquests pacients la RM detecti alteracions, més o menys subtils, en l'articulació del genoll.[13]

En persones afectes de febre mediterrània familiar,[14] amb una mutació determinada (M694V), apareixen entesitis de predomini plantar i difícil tractament.[15] S'ha descrit la seva presència en malalts de lepra,[16] de brucel·losi[17] i, ensems amb artritis asimètriques, en casos de parotiditis epidèmica.[18] Es detecten amb freqüència en individus VIH+ asimptomàtics.[19] Formen part de les manifestacions musculoesquelètiques del lupus eritematós sistèmic.[20] De forma singular, poden ser els signes inicials d'un procés leucèmic infantil.[21]

No es rar que les entesitis s'acompanyin d'alteracions unguials o de dactilitis (inflamació d'un dit del peu o de la )[22] i que siguin la primera manifestació conjunta d'alguna de les espondiloartropaties seronegatives esmentades abans.[23]

Les formes de presentació de les entesitis són molt diverses i els seus mecanismes patogenètics varien en funció del trastorn causal.[24] En el cas de les entesitis d'origen biomecànic, les evidències indiquen que les microlesions repetitives de l'èntesi desencadenen una resposta inflamatòria en les membranes sinovials properes que acostuma a evolucionar cap a una sinovitis. Avui dia no es considera l'entesitis una patologia focal, ja que les modernes tècniques d'imatge i els avenços dels procediments histopatològics demostren que es tracta d'un procés difús amb repercussions lesives sobre els ossos i els teixits tous adjacents. Per una altra banda, es creu que -en individus genèticament predisposats- l'acció de bacteris exògens podria ser un factor determinant en el procés d'inici de les entesitis de naturalesa autoimmune.[25]

Imatges[modifica]

Imatges sagitals de ressonància magnètica de la zona del turmell en un cas d'artritis psoriàsica: (a) Imatge de STIR (Short tau inversion recovery),[26] on s'observa alta intensitat de senyal a la inserció del tendó d'Aquil·les (entesitis, fletxa gruixuda) i al sinovi de l'articulació del turmell (sinovitis, fletxa llarga estreta). Es pot observar edema de moll de l'os a la inserció del tendó (fletxa curta estreta). (b,c) Imatges ponderades per T1[27] d'una secció diferent del mateix pacient abans (b) i després (c) de la injecció intravenosa de contrast, que confirmen l'existència d'inflamació (fletxa gran) a les èntesis i revelen erosió òssia a la inserció del tendó (fletxes curtes estretes).

A més de la RM, l'ecografia, i especialment la tècnica d'eco-doppler no direccional, és una altra prova d'imatge molt útil pel diagnòstic de les entesitis. Segons els criteris del grup de treball en imatge i biomarcadors de la iniciativa OMERACT (Outcome Measures in Rheumatology), ecogràficament es defineix l'entesitis com una alteració hipoecogènica generada per la pèrdua de l'arquitectura fibril·lar normal i/o engruiximent del lligament o tendó en la seva zona d'inserció òssia; la qual pot presentar focus hiperecoics suggestius de calcificacions, amb presència de canvis ossis -entesòfits i erosions- o no.[28]

Un grup de recerca alemany ha creat un model de la fase efectora de l'entesitis -la qual es caracteritza per la coexistència d'inflamació, vascularització i neoformació òssia- emprant un software de gràfics que fa possible l'anàlisi combinada de les diferents dades obtingudes després de realitzar RM, TEP/TC, histologia i immunohistoquímica d'entesitis animals induïdes per mitjà de la injecció local d'urat monosòdic. Aquest model aporta noves evidències sobre les interconnexions entre la inflamació i la gènesi dels entesòfits.[29]

Referències[modifica]

  1. D'Agostino, Maria Antonietta; Olivieri, Ignazio «Enthesitis». Clinical Rheumatology, 20, 3, Juny 2006, pàg. 473–486. DOI: 10.1016/j.berh.2006.03.007. ISSN: 0770-3198.
  2. The Free Dictionary. «Enthesitis», 2009. [Consulta: 27 novembre 2010].
  3. Stafford L, Bertouch J «Reactive arthritis and ruptured Achilles tendon» (en anglès). Ann Rheum Dis, 1998 Gen; 57 (1), pp: 61. ISSN: 1468-2060. PMC: 1752468. PMID: 9536827 [Consulta: 4 novembre 2018].
  4. Montero Furelos, AL «Codo doloroso» (en castellà). Guías Clínicas en COT para Atención Primaria. SOGACOT, 2016; Mar 30 (rev), pàgs: 20 [Consulta: 4 novembre 2018].
  5. Prieto Santa Cruz, C; Melloni Ribas, P; Veintemillas Araiz, M; Marin Aznar, A; et al «Resonancia magnética en las anomalías del tendón rotuliano» (en castellà). XXXII Congreso Nacional de la SERAM, 2014; S-0033, pàgs: 11. DOI: 10.1594/seram2014/S-0033 [Consulta: 14 novembre 2018].[Enllaç no actiu]
  6. Bossy Langella, M; Pedret Carballido, C «Entesopatia del tensor de la fàscia lata: a propòsit d'un cas d'una tennista professional». Apunts Med Esport, 2013 Abr-Jun; 48 (178), pp: 77-80. DOI: 10.1016/j.apunts.2012.12.004. ISSN: 1886-6581 [Consulta: 26 novembre 2018].
  7. Bortolotto C, Coscia DR, Ferrozzi G «Enthesitis of the direct tendon of the rectus femoris muscle in a professional volleyball player: A case report» (en anglès). J Ultrasound, 2011 Jun; 14 (2), pp: 95-98. DOI: 10.1016/j.jus.2011.01.007. PMC: 3558061. PMID: 23396666 [Consulta: 26 novembre 2018].
  8. Bauman C, Cron RQ, Sherry DD, Francis JS. «Reiter syndrome initially misdiagnosed as Kawasaki disease». The Journal of Pediatrics, 128, 3, març 1996, pàg. 366–9. DOI: 10.1016/S0022-3476(96)70283-4. PMID: 8774506.
  9. American College of Physicians. Medical Knowledge Self-Assessment Program (MKSAP-15): Rheumatology. "The Seronegative Spondyloarthropathies." 2009, ACP. Pg. 29-30. «Enllaç». Arxivat de l'original el 2010-10-30. [Consulta: 8 agost 2013].
  10. Mistry RR, Patro P, Agarwal V, Misra DP «Enthesitis-related arthritis: current perspectives» (en anglès). Open Access Rheumatol, 2019 Gen 25; 11, pp: 19-31. DOI: 10.2147/OARRR.S163677. PMC: 6354696. PMID: 30774484 [Consulta: 22 febrer 2019].
  11. Sachdeva A, Kramer N, Rosenstein ED «Orbital inflammatory disease: unusual presentation of enthesitis in an HLA-B27 spondyloarthropathy» (en anglès). Ocul Immunol Inflamm, 2012 Des; 20 (6), pp: 468-470. DOI: 10.3109/09273948.2012.723779. ISSN: 1744-5078. PMID: 23163732 [Consulta: 14 desembre 2018].
  12. Gisondi P1, Tinazzi I, El-Dalati G, Gallo M, et al «Lower limb enthesopathy in patients with psoriasis without clinical signs of arthropathy: a hospital based case–control study» (en anglès). Ann Rheum Dis, 2008 Gen; 67 (1), pp: 26-30. DOI: 10.1136/ard.2007.075101. ISSN: 0003-4967. PMID: 17720726 [Consulta: 28 novembre 2018].
  13. Rasker, JJ «Enthesitis and synovitis on magnetic resonance imaging are frequently found in psoriatic patients without arthritic symptoms: Clinical considerations of this finding» (en anglès). Hamdan Medical Journal, 2018 Gen; 11 (4), pp: 155-158. DOI: 10.4103/HMJ.HMJ_80_18. ISSN: 2227-2437 [Consulta: 28 novembre 2018].
  14. Aguirre Errasti C; Buades Reines, J «Fiebre mediterránea familiar» (en castellà). Medicina integral, 2002 Jun; 40 (1), pp: 14-20. ISSN: 0210-9433 [Consulta: 5 novembre 2018].
  15. Nienhuis SL, Westerbeek RE «Enthesitis in a 16-Year-Old Boy with M694V Mutation» (en anglès). Case Rep Med, 2016 Des; 2016, pp: 5869250. DOI: 10.1155/2016/5869250. PMC: 5164889. PMID: 28044082 [Consulta: 5 novembre 2018].
  16. Atkin SL, el-Ghobarey A, Kamel M, Owen JP, Dick WC «Clinical and laboratory studies in patients with leprosy and enthesitis» (en anglès). Ann Rheum Dis, 1990 Set; 49 (9), pp: 715-717. ISSN: 0003-4967. PMC: 1004210. PMID: 2241289 [Consulta: 5 novembre 2018].
  17. Kumar Mahto, S; Kumar Singh, P; Sheoran, A; Jamal, A; Agarwal, N «Bilateral sacroiliitis: a rare cause for a common presentation» (en anglès). Int J Res Med Sci, 2018 Des; 6 (12), pp: 4119-4121. DOI: 10.18203/2320-6012.ijrms20184918. ISSN: 2320-6071 [Consulta: 28 novembre 2018].
  18. Yokoyama K, Yoshida A «Asymmetric Oligoarthritis With Enthesitis Associated With Acute Mumps Virus Infection» (en anglès). Pediatr Infect Dis J, 2018 Gen; 37 (1), pp: 112. DOI: 10.1097/INF.0000000000001717. ISSN: 1532-0987. PMID: 29227428 [Consulta: 15 novembre 2018].
  19. Ciancio G, Sighinolfi L, Furini F, Segala D, et al «Entheseal involvement in asymptomatic human immunodeficiency virus infected patients: preliminary results of a clinical and ultrasonographic study» (en anglès). Clin Exp Rheumatol, 2018 Set-Oct; 36 (5), pp: 862-870. ISSN: 0392-856X. PMID: 29846159 [Consulta: 6 desembre 2018].
  20. Kim, H; Lee, J; Ahn, JK; Hwang, JW «Enthesitis in a Patient with Systemic Lupus Erythematosus: The First Case Report» (en anglès). Korean J Med, 2011 Feb 1; 80 (2), pp: 243-246. ISSN: 1738-9364 [Consulta: 29 novembre 2018].
  21. Goldberg, B «Enthesitis as Initial Manifestation of Leukemia in a Pediatric Patient» (en anglès). Ann Pediatr Child Health, 2018 Gen; 6 (1), pp: 1139. ISSN: 2373-9312 [Consulta: 26 novembre 2018].
  22. Torre Alonso, JC «Dactilitis: evaluación, implicaciones pronósticas y abordaje terapéutico» (en castellà). Reumatol Clin, 2007; 3 (Supl 2), pp: S7-S9. DOI: 10.1016/S1699-258X(07)73632-X. ISSN: 1699-258X [Consulta: 4 novembre 2018].
  23. Watad A, Cuthbert RJ, Amital H, McGonagle D «Enthesitis: Much More Than Focal Insertion Point Inflammation» (en anglès). Curr Rheumatol Rep, 2018 Maig 30; 20 (7), pp: 41. DOI: 10.1007/s11926-018-0751-3. PMC: 5976708. PMID: 29846815 [Consulta: 4 novembre 2018].
  24. Slobodin G, Rozenbaum M, Boulman N, Rosner I «Varied presentations of enthesopathy» (en anglès). Semin Arthritis Rheum, 2007 Oct; 37 (2), pp: 119-126. DOI: 10.1016/j.semarthrit.2007.01.004. ISSN: 0049-0172. PMID: 17350676 [Consulta: 4 novembre 2018].
  25. Kehl AS, Corr M, Weisman MH «Review: Enthesitis: New Insights Into Pathogenesis, Diagnostic Modalities, and Treatment» (en anglès). Arthritis Rheumatol, 2016 Feb; 68 (2), pp: 312-322. DOI: 10.1002/art.39458. PMC: 5195265. PMID: 26473401 [Consulta: 4 novembre 2018].
  26. Sharma, R; Taghi Niknejad, M; et al «Short tau inversion recovery» (en anglès). Radiopaedia, 2018 Abr; 21761 (rev), pàgs: 4 [Consulta: 15 novembre 2018].
  27. Bell, DJ; Jones, J; et al «T1 weighted imatge» (en anglès). Radiopaedia, 2018 Oct; 5852 (rev), pàgs: 7 [Consulta: 15 novembre 2018].
  28. Spindler, WJ; Gálvez Elkin, MS; Martire, MV «La ecografía y la entesis» (en castellà). Rev Arg Reumatol, 2016; 27 (1), pp: 41-46. ISSN: 0327-4411 [Consulta: 28 novembre 2018].
  29. Czegley C, Gillmann C, Schauer C, Seyler L, et al «A model of chronic enthesitis and new bone formation characterized by multimodal imaging» (en anglès). Dis Model Mech, 2018 Ag 30; 11 (9), pii: dmm034041. DOI: 10.1242/dmm.034041. PMC: 6176995. PMID: 30045841 [Consulta: 11 gener 2019].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]