Attiéké

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plat d'attiéké, propi del sud de Costa d'Ivori.

Attiéké (escrit de vegades acheke) és un acompanyament preparat amb mandioca que forma part de la gastronomia de Costa d'Ivori a l'Àfrica.[1] La base del plat és polpa de mandioca rallada o granulada fermentada.[2] També es prepara attiéké dessecat, amb una textura similar al couscous.[2] És un plat tradicional i comú a Costa d'Ivori, que es va originar a la regió sud del país, i el mètode per a la seva preparació és ben conegut a Costa d'Ivori i a Benín.[3][2] A Costa d'Ivori, aquest plat se serveix com a acompanyament de Kedjenou, un tipus de guisat. L'attiéké fresc es fa malbé ràpidament, i en general ha de ser consumit dins de les 24 hores posteriors a la seva preparació.[4] Com que és un producte de vida molt curta, és difícil implementar la distribució massiva des de zones rurals a zones urbanes.[4]

Preparació[modifica]

La mandioca és pelada, triturada i barrejada amb una petita quantitat de mandioca fermentada prèviament (que té diferents noms depenent de l'ètnia que ho produeix. Es diu mangnan Ebrié lidjrou en Adjoukrou i bêdêfon en allandjan), a continuació, la pasta així obtinguda es deixa novament fermentar durant un o dos dies. Al final del temps de fermentació que ha permès eliminar l'àcid cianhídric que conté en gran proporció la mandioca natural, la polpa es deshidrata, tamitzada, i assecada, i a continuació es realitza l'última cocció al vapor. Després d'uns minuts de cocció, l'attiéké està llest per al consum.[5]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Kewellen Dolley, "Acheke, A Tasty West African Dish" Arxivat 2014-05-12 a Wayback Machine., SekouKamara.com, October 1, 2013.
  2. 2,0 2,1 2,2 Sanni, L.O.; (et al.). Successes and challenges of cassava enterprises in West Africa: a case study of Nigeria, Benin and Sierra Leone. IITA, juny 2009, p. 6. ISBN 9781313404 [Consulta: octubre 2012]. 
  3. Bationo; (et al.), Andre. Innovations as Key to the Green Revolution in Africa. Springer, 2011. ISBN 9048125413 [Consulta: octubre 2012]. 
  4. 4,0 4,1 International Labour Organization. Rural Development and Women in Africa. International Labour Office, 1984, p. 102–104. ISBN 9221036332 [Consulta: octubre 2012]. 
  5. James J. Singleton.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]