Hemachandra
 Dibuix a partir d'un manuscrit en fulla de palma del segle XIII.  | |
| Nom original | (gu) હેમચંદ્રાચાર્ય |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (en) Cangadeva 1088 Dhandhuka (Dinastia Solanki) |
| Mort | 1172 (83/84 anys) Patan (Dinastia Solanki) |
| Dades personals | |
| Religió | Jainisme |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic, escriptor, filòsof, historiador, poeta |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Pares | Chachig Stesthi i Pahini |
Hemachandra (gujarati: હેમચંદ્રાચાર્ય) (Dhandhuka, 1088 - Gujarat, 1172), també anomenat Hemchandra-Charya o Hemchandra-Surí, va ser un acadèmic, polític i religiós jainista indi del segle XII dC.
Vida i obra[modifica]
Tot i que els seus pares eren hindús ell es va formar en el jainismeja que a partir dels cinc anys va tenir com a mestre un monjo jainista anomenat Devendra Suri.[1] Als divuit anys ja era monjo i va dedicar tota la seva vida a difondre el jainisme. Va rebre el patronatge dels reis de Gujarat de la dinastia Solanki, Jayasimha Siddharaja i Kumarapala, a la cort de la ciutat de Patan.[2]
Va ser un autor prolífic, defensor del gujarati, la llengua pràcrit pròpia de la seva zona.[3]
Els seus llibres més notables van ser els següents:
- Siddhahemacandra o Siddhahaima, una gramàtica amb les regles del sànscrit i del pràcrit composta a instàncies del rei Siddharaja.[4]
- Dvasrayamahakavya (Poema èpic amb dos propòsits), que és tan una gramàtica com un elogi dels anteriors governants de la dinastia Solanki.[5]
- Yoga Shastra, escrit a petició del rei Kumarapala, es un conjunt de normes de conducta per a laics i ascetes jainistes.[6]
- Trishashtishalakapurushacharitra (Vides de 63 homes il·lustres) i la seva seqüela Sthaviravalicaritra (Vides d'antics jainistes), que potser és la seva obra principal en la qual demostra uns coneixements enciclopèdics.[7]
Altres llibres seus, menys coneguts, són:[1]
- Linganushasana, un tractat sobre el gènere.
- Abdhidhanachintamani, sobre sinònims
- Nighantushesha, un diccionari de botànica
- Anekarthansamgraha, sobre homònims[8]
- Deśînâmamâlâ, sobre lexicografia[9]
- Kavyanushasana, sobre història literària
- Pramana-mimamsa, un tractat filosòfic
- Laghu-arthaniti, sobre ciència política
Un fet curiós és que, mentre estudiava la prosòdia dels seus idiomes, es va interrogar sobre les combinacions de síl·labes curtes i llargues que podia contenir un vers d'una métrica determinada,[10] i, d'aquesta forma, va arribar als nombres de Fibonacci cinquanta anys abans que el propi Fibonacci.[11]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Sh., 2005, p. 1568.
- ↑ Fynnes, 1998, p. x.
- ↑ Ray, 2023, p. 281.
- ↑ Shastri, 1963, p. 1 i ss.
- ↑ Fynnes, 1998, p. x-xi.
- ↑ Fynnes, 1998, p. xi.
- ↑ Fynnes, 1998, p. xxiii i ss.
- ↑ Zachariae, 1893, p. 1 i ss.
- ↑ Pischel, 1880, p. 1 i ss.
- ↑ Luca i Patel, 2018, p. 91.
- ↑ Kak, 2011, p. 113-114.
Bibliografia[modifica]
- Kak, Subhash. «The Golden Mean and the Physics of Aesthetics». A: Yadav, B., Mohan, M. (eds.). Ancient Indian Leaps into Mathematics (en anglès). Birkhäuser, 2011, p. 111-120. ISBN 978-0-8176-4694-3.
- Luca, Florian; Patel, Vandita «On perfect powers that are sums of two Fibonacci numbers» (en anglès). Journal of Number Theory, Vol. 189, 2018, pàg. 90-96. DOI: 10.1016/j.jnt.2018.02.003. ISSN: 0022-314X.
- Ray, Partha Pratim. «Hemchandra». A: The Great Mathematicians of Bharat (en anglès). Rajmangal Publishers, 2023, p. 281-287. ISBN 978-8119251995.
- Sh., Jo. «Hemchandra». A: Amaresii Datta (ed.). Encyclopaedia of Indian Literature (en anglès). Sahitya Akademi, 2005, p. 1568. ISBN 81-260-1194-7.
Els seus llibres han estat editats modernament:
- Bothara, Sudendra (editor). The The Yoga Shastra of Hemchandracharya (en anglès). Prakrit Bharti Academy, 1989.
- Fynnes, R.C.C. (editor). The Lives of the Jain Elders (en anglès). Oxford University Press, 1998. ISBN 9780192832276.
- Pischel, R. (editor). The Deśînâmamâlâ of Hemachandra (en hindi). Bombay: Department of Public Instruction, 1880.
- Shastri, Nemichandra (editor). A Critical Study of Siddha Hema Sabdanusasana (en hindi), 1963.
- Zachariae, Th. (editor). Der Anekârthasamgraha des Hemachandra (en alemany). Viena: Alffred Hölder, 1893.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hemachandra |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Hemachandra» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- «Hemachandra» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 2011. [Consulta: 16 abril 2024].