Leonardo de Pisa
De Viquipèdia
Leonardo de Pisa (c. 1170 – c. 1250), també conegut com a Leonardo Pisano, Leonardo Bonacci, Leonardo Fibonacci, o, de forma més comuna, simplement Fibonacci, fou un matemàtic italià, potser un dels matemàtics amb més talent de l'edat mitjana.[1]
Fibonacci és conegut actualment per:[2]
- La difusió del sistema de numeració hindu-aràbic a Europa, sobretot degut a la publicació a principis del segle XIII del seu Llibre dels càlculs, el Liber Abaci.
- Una successió numèrica molt utilitzada, coneguda amb el seu nom com a successió de Fibonacci, que va utilitzar com a exemple en el Liber Abaci.[3]
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Leonardo va néixer a Pisa. El seu pare, Guglielmo, era apodat Bonaccio ("bon jan" o "simple"). La mare de Leonardo, Alessandra, va morir quan ell tenia nou anys. Leonardo va ser anomenat pòstumament Fibonacci (de filius Bonacci, fill de Bonaccio).[4]
Guglielmo dirigia un establiment comercial -segons algunes fonts, era l'assessor de Pisa- a Bugia, un port a l'est d'Alger al soldanat de la dinastia almohade a l'Àfrica del nord (avui Bejaia, Algèria). De jove, Leonardo hi va viatjar per ajudar-lo. Allí fou on aprengué el sistema de numeració aràbiga.
Observant que l'aritmètica era amb aquest sistema més simple i eficient que amb la numeració romana, Fibonacci va viatjar per tot el Mediterrani per estudiar i aprendre dels millors matemàtics àrabs del seu temps. Va tornar dels seus viatges cap el 1200. L'any 1202, a l'edat de 32 anys, va publicar el Liber Abaci (Llibre de l'Àbac o Llibre de Càlcul), amb el que es va introduir la numeració hindo-aràbiga a Europa.
Leonardo fou amic i convidat de l'emperador Frederic II, a qui li interessaven les matemàtiques i la ciència. El 1240, la República de Pisa va honrar Leonardo[5] donant-li un salari.
Al segle XIX, una estàtua de Fibonacci fou construïda i erigida a Pisa. Avui es troba al claustre del cementeri històric del Camposanto, a la Piazza dei Miracoli.[6]
[edita] Obres importants
- Liber Abaci (1202), un llibre de càlcul.
- Practica Geometriae (1220), un compendi de geometria i trigonometria.
- Flos (1225), solucions als problemes plantejats per Johannes de Palerm.
- Liber quadratorum, ("El llibre dels quadrats") sobre equacions diofàntiques, dedicat a l'emperador Frederic II.
- Di minor guisa, d'aritmètica comercial (perdut).
- Comentari al llibre X dels Elements d'Euclides (perdut).
[edita] Referències
- ↑ Howard Eves. An Introduction to the History of Mathematics. Brooks Cole, 1990: ISBN 0-03-029558-0 (6th ed.), p 261.
- ↑ Leonardo Pisano - page 3: "Contributions to number theory". Encyclopædia Britannica en línia, 2006.
- ↑ Parmanand Singh. "Acharya Hemachandra and the (so called) Fibonacci Numbers". Math. Ed. Siwan , 20(1):28-30, 1986. ISSN 0047-6269]
- ↑ Vegeu l'íncipit del Liber Abaci: "Incipit liber Abaci Compositus a leonardo filio Bonacij Pisano" (copiat de "Prologus" del Liber Ab(b)aci al Wikisource de llatí), en català: "Aquí comença el llibre de Càlcul escrit per Leonardo, fill de Bonaccio, de Pisa"
- ↑ Vegeu l'íncipit de Flos: "Incipit flos Leonardi bigolli pisani...", on es refereix a Leonardo com a Leonardo Bigollo (citat en el document Sources in Recreational Mathematics: An Annotated Bibliography de David Singmaster, 18 de març de 2004), en català: "Aquí comença 'la flor' de Leonardo el trotador de Pisa..."
- ↑ (castellà) La estatua de Fibonacci en Pisa
