Sílfium: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «{{Polisèmia|Silphium (gènere)}} frame|right|Moneda antifa de plata de Cirene mostrant una tija de Silphium. '''Silphium''' o '''silf...».
(Cap diferència)

Revisió del 19:36, 11 set 2012

Per a altres significats, vegeu «Silphium (gènere)».
Moneda antifa de plata de Cirene mostrant una tija de Silphium.

Silphium o silfi (també conegut com silphion o laser) era una planta que es feia servir en l'antiguitat clàssica com un ric assaonador i com a medicina.[1] Era objecte comercial de la ciutat de Cirene a Líbia. Donava una mena de resina coneguda com laser, laserpicium, o lasarpicium.

El silphium era una espècia important n la prehistòria com es p veure en l'antic Egipte i a Cnossos.[2]

La identitat exacta del silphium no està normalment es creu que és una planta d'una espècie ja extinta del gènere Ferula,[1] Una altra possibilitat és que fos l'espècie encara existent dita Ferula tingitana.[3] Una altra planta, l'asafoetida, es va usar com substitut barat del silphium.[4]


Ús medicinal

Es van adcriure a aquesta planta moltes propietats medicinals.[5] Es va dir que servia per la tos i la febre i tot tipus de malaties. Hippocrates wrote:[6]

S'ha especulat que servia com anticonceptiu com moltes espècies apiàcies.[3]

Ús culinari

El silphium es va usar en la cuina grecorromana especialment en les receptes d'Apicius.


Referències

  • Dalby, Andrew. Dangerous Tastes: The Story of Spices. University of California Press, 2002. ISBN 0-520-23674-2. 
  • Herodotus. The Histories. II:161, 181, III:131, IV:150–65, 200–05.
  • Pausanias. Description of Greece 3.16.1–3
  • Pliny the Elder. Natural History. XIX:15 and XXII:100–06.
  • Tatman, John. «Silphium: Ancient wonder drug?». Jencek's Ancient Coins & Antiquities. [Consulta: 5 febrer 2007].
  • Theophrastus. Enquiry into Plants and Minor Works on Odors and Weather Signs. II:13–21. (translation by Hort A. Cambridge, 1949.)

Notes

  1. 1,0 1,1 J.L. Tatman, "Silphium, Silver and Strife: A History of Kyrenaika and Its Coinage" Celator 14.10 (October 2000:6-24).
  2. Hogan, C. Michael. «Knossos fieldnotes». Modern Antiquarian, 2007. [Consulta: 13 febrer 2009].
  3. 3,0 3,1 Did the ancient Romans use a natural herb for birth control?, Straight Dope, 13 October 2006
  4. Dalby, page 18.
  5. Pliny, XXII, Ch. 49
  6. Hippocrates, Translated by Francis Adams. «On Fistulae, Section 9».

Bibliografia

  • Buttrey, T. V. (1997). "Part I: The Coins from the Sanctuary of Demeter and Persephone". In D. White (ed.). Extramural Sanctuary of Demeter and Persephone at Cyrene Libya, Final Reports: Vol. VI. Philadelphia, p. 1–66. 
  • Favorito, E. N.; and K. Baty «The Silphium Connection». Celator, vol. 9, 2, February 1995, pàg. 6–8.
  • Fisher, Nick «Laser-Quests: unnoticed allusions to contraception in a poet and a princeps?» (– Scholar search). Classics Ireland, vol. 3, 1996, pàg. 73–97. DOI: 10.2307/25528292. JSTOR: 25528292 [Consulta: 14 desembre 2006]. [Enllaç no actiu]
  • Gemmill, Chalmers L. «Silphium». Bulletin of the History of Medicine, vol. 40, 4, July–August 1966, pàg. 295–313. PMID: 5912906.
  • Koerper, Henry; and A. L. Kolls «The Silphium Motif Adorning Ancient Libyan Coinage: Marketing a Medicinal Plant». Economic Botany, vol. 53, 2, April–June 1999, pàg. 133–143. DOI: 10.1007/BF02866492.
  • Riddle, John M. Eve's Herbs: A History of Contraception and Abortion in the West. Cambridge: Harvard University Press, 1997, p. 44–46. ISBN 0-674-27024-X. 
  • Riddle, John M.; J. Worth Estes, and Josiah C. Russell «Birth Control in the Ancient World». Archaeology, vol. 47, 2, March–April 1994, pàg. 29–35.
  • Tameanko, M. «The Silphium Plant: Wonder Drug of the Ancient World Depicted on Coins». Celator, vol. 6, 4, April 1992, pàg. 26–28.
  • Tatman, J. L. «Silphium, Silver and Strife: A History of Kyrenaika and Its Coinage». Celator, vol. 14, 10, October 2000, pàg. 6–24.
  • Wright, W. S. «Silphium Rediscovered». Celator, vol. 15, 2, February 2001, pàg. 23–24.
  • William Turner, A New Herball (1551, 1562, 1568)

Enllaços externs