Armillaria luteobubalina

Armillaria luteobubalina

Bolet
Capell convex simple Làmina Himeni sinuat Bolet comestible Estípit anellat Blanc Parasitisme
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Fungi
Classe	Agaricomycetes
Ordre	Agaricales
Família	Physalacriaceae
Gènere	Armillaria
Espècie	Armillaria luteobubalina Watling i Kile, 1978

? Característiques morfològiques Armillaria luteobubalina
convex	laminar	sinuosa	comestible
anell	Color blanca	paràsit

Armillaria luteobubalina, comunament conegut com a fong australià de la mel, és una espècie de bolet de la família Physalacriaceae. Àmpliament distribuït al sud d'Austràlia, és el fong responsable de la malaltia coneguda com a «putrefacció de l'arrel per Armillaria», causa principal de mort dels eucaliptus i de la acronecrosi. És la més patògena i generalitzada de les sis espècies d’Armillaria que es troben a Austràlia. El fong també ha estat recollit a l'Argentina i a Xile.

El cos fructífer o basidiocarp té color torrat crema, capells que creixen fins a 10 cm de diàmetre i tijes que mesuren fins a 20 cm de llarg per 15 mm de gruix. Els basidiocarps, que apareixen a la base dels arbres infectats i altres plantes llenyoses a la tardor (març-abril), són comestibles, però requereixen de cocció per a eliminar el gust amarg. El fong es dispersa a través d'espores, produïdes en les làmines de la part inferior de les copes, i també per creixement vegetatiu en les arrels dels arbres hostes. Un sistema de ventilació que permet que es difongui de manera eficient l'oxigen a través de micelis rizomorfs (estructures similars a arrels formades per cordons d'hifas) facilita la seva capacitat de propagació vegetativa.

Armillaria luteobubalina va ser descrita per primera vegada el 1978, després de ser descoberta anys abans en una plantació d'eucaliptus al sud-est d'Austràlia. Es diferencia d'altres espècies australianes conegudes d’Armillaria per la seva agressiva patogenicitat. Poden passar anys sense que els arbres infectats comencin a mostrar signes de malaltia i això pot dur a la subestimació del nivell d'expansió de la malaltia. Els estudis mostren que la propagació de la malaltia en els boscos d'eucaliptus està associada amb l'abandonament de soques infectats després del desmunt (o eliminació de la vegetació nativa) de terres a Austràlia per a usos agrícoles i urbans. Tot i que s'han proposat diversos mètodes per a controlar la propagació d'aquesta malaltia, aquests són, la major part, econòmica o mediambientalment inviables. Anàlisi filogenètics han determinat que A. luteobubalina està estretament relacionat amb A. montagnei i que ambdues espècies, al seu torn, estan estretament relacionades amb l'espècie brasilera A. paulensis. La distribució d’A. luteobubalina suggereix que és una espècie antiga que es va originar abans de la separació del supercontinent precursor Gondwana.

Història i filogènia

Armillaria luteobubalina va ser descrit per primera vegada el 1978 pels micòlegs Roy Watling i Glen Kile, que van estudiar els seus efectes en les plantacions d’Eucalyptus regnans prop de Traralgon, a Victòria, Austràlia. La plantació, establerta el 1963, consistia en gran part en arbres amb una alçada mitjana d'uns 25 metres. Un grup d'arbres morts i moribunds descoberts el 1973 va suggerir un atac virulent per un patogen primari, és a dir, que infecta un amfitrió afavorint una possible invasió per altres patògens secundaris. Aquesta conclusió era incompatible amb el comportament de les espècies patògenes d’Armillaria conegudes en aquell moment a Austràlia A. mellea i A. elegans. Un estudi més extens en anys posteriors va mostrar que el fong s'expandia a través del creixement de micelis subterranis en les arrels dels arbres, estenent-se a partir de la soca infectat inicial amb una mitjana de 2,5 metres a l'any. La majoria dels registres australians d'infeccions d’Armillaria referides a A. mellea indiquen la presència de rizomorfs negres.

Bibliografia

• Anderson, J.B.; Ullrich, R.C. «Biological species of Armillaria in North America» (en anglès). Mycologia, 71, 2, 1979, pàg. 401–14. DOI: 10.2307/3759160. JSTOR: 3759160.

• Bougher, N.L.; Syme, K. Fungi of Southern Australia (en anglès). University of Western Australia Press, 1998, p. 192–93. ISBN 1-875560-80-7. 

• Coetzee, M.P.A.; Wingfield, B.D.; Bloomer, P.; Ridley, G.S.; Wingfield, M.J. «Molecular identification and phylogeny of Armillaria isolates from South America and Indo-Malaysia» (en anglès). Mycologia, 95, 2, 2003, pàg. 285–93. DOI: 10.2307/3762039. PMID: 21156614.

• Coetzee, M.P.A.; Maphosa, L.; Mwenje, E.; Wingfield, M.J.; Wingfield, BD «Characterisation of Armillaria species based on pectic isozyme analyses» (PDF) (en anglès). Fungal Diversity, 36, 2009, pàg. 9–16.

• Dunne, C.P.; Glen, M.; Tommerup, I.C.; Shearer, L.; Jardy, G.E.J «Sequence variation in the rDNA ITS of Australian Armillaria species and intra-specific variation in A. luteobubalina» (en anglès). Australasian Plant Pathology, 31, 3, 2002, pàg. 241–51. DOI: 10.1071/AP02015.

• Grey, P. Fungi Down Under: The Fungimap Guide to Australian Fungi (en anglès). Royal Botanic Gardens, 2005, p. 23. ISBN 0-646-44674-6. 

• Hintikka, V. «A note on the polarity of Armillaria mellea» (en anglès). Karstenia, 13, 1973, pàg. 32–39.

• Korhonen, K. «Interfertility and clonal size in the Armillaria mellea complex» (en anglès). Karstenia, 18, 1978, pàg. 31–42.

• Lima, M.L.A.; Asai, T.; Capelari, M. «Armillaria paulensis: a new South American species» (en anglès). Mycological Research, 112, 9, 2008, pàg. 1122–28. DOI: 10.1016/j.mycres.2008.03.006. PMID: 18692378.

• Maphosa, L.; Wingfield, B.D.; Coetzee, M.P.A.; Mwenje, E.; Wingfield, M.J. «Phylogenetic relationships among Armillaria species inferred from partial elongation factor 1-alpha DNA sequence data» (en anglès). Australasian Plant Pathology, 35, 5, 2006, pàg. 513–20. DOI: 10.1071/AP06056.

• Pegler, D.N.. Fox RTV. Armillaria Root Rot: Biology and Control of Honey Fungus (en anglès). Intercept, 2000, p. 81–93. ISBN 1-898298-64-5. 

• Pildain, M.B.; Coetzee, M.P.A.; Rajchenberg, R.H.; Petersen, R.H.; Wingfield, M.J.; Wingfield, B.D. «Molecular phylogeny of Armillaria from the Patagonian Andes» (en anglès). Mycological Progress, 8, 3, 2009, pàg. 181–94. DOI: 10.1007/s11557-009-0590-8.

• Podger, F.D.; Kile, G.A.; Watling, R.; Fryer, J. «Spread and effects of Armillaria luteobubalina sp. nov. in an Australian Eucalyptus regnans plantation» (en anglès). Transactions of the British Mycological Society, 71, 1, 1978, pàg. 77–87. DOI: 10.1016/S0007-1536(78)80009-6.

• Pildain, M.B.; Coetzee, M.P.A.; Wingfield, B.D.; Wingfield, M.J. «Taxonomy of Armillaria in the Patagonian forests of Argentina» (en anglès). Mycologia, 102, 2, 2010, pàg. 392–403. DOI: 10.3852/09-105. PMID: 20361506.

• Tormo Molina, Rafael «Hongos. Morfología: La estructura micelar» (html). plantasyhongos.es, agost 2014 [Consulta: 3 diciembre 2014].

• Watling, R.; Kile, G.A.; Gregory, N.M. «The genus Armillaria – nomenclature, typification, the identity of Armillaria mellea and species differentiation» (en anglès). Transactions of the British Mycological Society, 78, 2, 1982, pàg. 271–85. DOI: 10.1016/S0007-1536(82)80011-9.